Misticisme cristià

Part d'una sèrie sobre
Cristianisme oriental
Pantocràtor (detall d'una deisi en mosaic)
Principals comunions
Comunions independents
Protestantisme oriental
  • Església Evangèlica Armènia
  • Església Evangèlica Assíria
  • Església Pentecostal Assíria
  • Església Oriental dels Creients (Índia)
  • Comunitat de Ritu Oriental a Alemanya i la República Txeca
  • Església Evangèlica Baptista de Geòrgia
  • Església Evangèlica d'Egipte (Sínode del Nil)
  • Església Evangèlica de Romania
  • Església Evangèlica de la Confessió d'Augsburg a Eslovènia
  • Església Evangèlica Ortodoxa
  • Església Protestant Evangèlica de Kosovo
  • Església Siríaca de Mar Thoma
  • P'ent'ay - Esglésies Evangèliques Etíop o Eritrea
  • Església Evangèlica Russa
  • Societat per l'Anglicanisme de Ritu Oriental
  • Església Evangèlica de Sant Tomàs de l'Índia
  • Confraria de Sant Valentí
  • Església Luterana Ucraïnesa
Ritus litúrgics orientals
  • alexandrí
    • copte
    • ge'ez
  • antioquè
    • siríac occidental
    • malankar
  • armeni
  • bizantí
  • siríac oriental
    • malabar
  • Litúrgia catòlica oriental
Controvèrsies principals
Tradicions
Altres aspectes
  • Cristologia
  • História del Cristianisme oriental
  • Litúrgia divina
  • Misticisme cristià
  • Monasticisme
  • Portal del Cristianisme
  • Vegeu aquesta plantilla

El misticisme cristià és una de les branques de la teologia cristiana caracteritzada per la recerca apofàtica d'una experiència personal, unitiva i amorosa amb Déu. També comprèn el conjunt de disciplines ascètiques i meditatives encaminades per a tal propòsit.

La via mística

En l'explicació de la via mística hi ha diferències entre els diferents autors que poden atribuir-se a la dispersió geogràfica i temporal dels místics, la varietat personal de l'experiència mística i el seu grau de formació teològica. Per a aquesta part se segueix fonamentalment Sant Joan de la Creu per oferir una de les exposicions més completes i clares.

Tradicionalment, la mística és un camí de tres vies o etapes: la via purgativa, la via il·luminativa i la via unitiva.

Via purgativa

La via purgativa consisteix en la purgació de la memòria, entesa com a potència de l'ànima, per netejar-la de les afeccions sensitives que provenen del cos. En paraules de Sant Joan de la Creu:

« Cal perdre el gust per l'apetit de les coses. »

L'apetit com a tal no té per què ser dolent, però sí que ho és l'afecció o gust que provoca en la memòria, perquè impedeix que s'orienti plenament envers Déu. La privació corporal i l'oració són els principals mitjans purgatius. L'estat en què se sumeix la memòria s'anomena esperança.

Via il·luminativa

La via il·luminativa consisteix en l'elevació de l'enteniment envers Déu, entès com a potència de l'ànima. Un cop net l'enteniment de tota relació amb les criatures, queda buit per lliurar-se a la saviesa fosca o saviesa secreta que se sap sense necessitat d'entendre, experiència que en la mística s'anomena fe.

Via unitiva

La via unitiva consisteix en la purificació de la voluntat, entesa com a potència de l'ànima. L'ànima arriba al grau més perfecte de la unió amb Déu, atès que ha buidat la seva pròpia voluntat, el més seu per lliurar-la a Déu. És el grau més perfecte de la caritat.