Melquita

Part d'una sèrie sobre
Cristianisme oriental
Pantocràtor (detall d'una deisi en mosaic)
Principals comunions
Comunions independents
Protestantisme oriental
  • Església Evangèlica Armènia
  • Església Evangèlica Assíria
  • Església Pentecostal Assíria
  • Església Oriental dels Creients (Índia)
  • Comunitat de Ritu Oriental a Alemanya i la República Txeca
  • Església Evangèlica Baptista de Geòrgia
  • Església Evangèlica d'Egipte (Sínode del Nil)
  • Església Evangèlica de Romania
  • Església Evangèlica de la Confessió d'Augsburg a Eslovènia
  • Església Evangèlica Ortodoxa
  • Església Protestant Evangèlica de Kosovo
  • Església Siríaca de Mar Thoma
  • P'ent'ay - Esglésies Evangèliques Etíop o Eritrea
  • Església Evangèlica Russa
  • Societat per l'Anglicanisme de Ritu Oriental
  • Església Evangèlica de Sant Tomàs de l'Índia
  • Confraria de Sant Valentí
  • Església Luterana Ucraïnesa
Ritus litúrgics orientals
  • alexandrí
    • copte
    • ge'ez
  • antioquè
    • siríac occidental
    • malankar
  • armeni
  • bizantí
  • siríac oriental
    • malabar
  • Litúrgia catòlica oriental
Controvèrsies principals
Tradicions
Altres aspectes
  • Portal del Cristianisme
  • Vegeu aquesta plantilla

Un melquita és un membre de les comunitats cristianes del Pròxim Orient que, davant de les lluites cristològiques entorn del monofisisme, seguiren les indicacions del concili de Calcedònia i el mateix emperador. Precisament, el nom melquita prové del siríac ‘mlek’, ‘malko’, "rei". Més endavant, aquests cristians adoptaren també el ritu bizantí, primer en llengua siríaca –a Síria i a Palestina–, després en grec i, al final, majoritàriament, en àrab. Generalment s'anomena melquites els catòlics d'aquesta tradició, més que no pas els cristians ortodoxos.[1]

Referències