Premio Joan Fuster de Ensayo

El premio Joan Fuster de Ensayo es un premio literario en lengua catalana^[1]​ convocado por Edicions 3 i 4 y entregado dentro de los Premis Octubre celebrados cada año en la Comunidad Valenciana. Lleva el nombre del ensayista valenciano Joan Fuster.

Al premio pueden optar todas las obras, inéditas y en lengua catalana,^[1]​ de ensayo y tiene una dotación de 6.000 euros.

Ganadores

• 1972: «El fet lingüístic com a fet social», de Francesc Vallverdú.
• 1973: «País perplex», de Josep Vicent Marqués.
• 1974: «Republicans i camperols revoltats», de Alfons Cucó.
• 1975: «La via valenciana», de Ernest Lluch.
• 1976: «Raons d'identitat del País Valencià. Pèls i senyals», de Dolors Bramon, Teresa Carnero Arbat, J.A. Martínez-Serrano, Màrius García Bonafé y Vicent Soler i Marco.
• 1977: «Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià», de Jordi Ventura.
• 1978: «Lingüística i qüestió nacional», de Sebastià Serrano.
• 1979: Desierto
• 1980: Desierto
• 1981: «Contra moros i jueus», de Dolors Bramon.
• 1982: «Fuster portàtil», de Josep Iborra i Martínez.
• 1983: «Les cendres de maig. Material per a la crítica dels projectes alternatius», de Ernest García y Emérito Bono Martínez.
• 1984: «Crítica de la nació pura», de Joan Francesc Mira.
• 1985: Desierto
• 1986: «De impura natione», de Damià Mollà Beneyto y Eduard Mira.
• 1987: Desierto. Finalistas: Document 88, de diversos autores, y La Pesta Blava, de Vicent Bello.
• 1988:
  • «València, 750 anys de nació catalana», de Josep Guia.
  • «Els Països Catalans i Espanya: ser o no ser», de Pep Solervicens Bo.
• 1989: Desierto
• 1990:
  • «L'esperit de la ciència» de Xavier Duran Escribà
  • «És més simple encara, digueu-li Espanya», de Francesc de Paula Burguera i Escrivà.
• 1991: «Deu daus», de Agustí Pons Mir.
• 1992: «El rostre de l'altre. Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas» de Xavier Antich
• 1993: «La mirada de Narcís», de Anna Papiol Constantí.
• 1994: «Cultura de masses i postmodernitat», de Enric Marín Otto y Joan Manuel Tresserras.
• 1995: «La temptació de la memòria», de Pau Viciano Navarro.
• 1996: «La via africana», de Alfred Bosch.
• 1997: «Joan Roís de Corella. La importància de dir-se honest», de Stefano Maria Cingolani.
• 1998: «Despintura del Jo», de Carles Hac Mor.
• 1999: «Dislocacions» de Ferran Sáez Mateu.
• 2000: «Aprés la mort» d'Albert Toldrà i Vilardell.
• 2001: «Joan Fuster, converses filosòfiques» de Júlia Blasco Serra.
• 2002: «Euram 2010. Una geografia necessària» de Josep Vicent Boira Maiques.
• 2003:
  • «Ficcions còmplices» de Joan Garcia del Muro.
  • «El nacionalisme que ve» d'Antoni Vives i Tomàs.
• 2004: «Elogi de la memòria» de Santiago Vila i Vicente.
• 2005: Desierto
• 2006: «Simenon i la connexió catalana» de Xavier Pla Barbero.
• 2007: «Una geografia imaginària: Mèxic i la narrativa de l'exili» de Carlos Guzmán Moncada.
• 2008: «Realisme i nació: un assaig de filosofia impura» d'Antoni Defez Martín.
• 2009: «Franco contra Flash Gordon» per Vicent Sanchis.
• 2010: «Paisatge, territori i societat civil» de Joan Nogué Font^[2]​
• 2011: «Agent 447», de Gemma Aguilera.
• 2012: «Un antídot contra l'extrema dreta», de Antoni Cruanyes i Plana.^[3]​
• 2013: «Economia de l'absurd: Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina», de Josep Burgaya i Riera.^[4]​
• 2014: «El periodisme després de Twitter. Notes per repensar un ofici», de Albert Sáez i Casas.^[5]​
• 2015: Valencians sense ADN: Relats dels orígens, de Ferrán García-Oliver
• 2016: Soldats del no-res, de Joan Garcia del Muro
• 2017: Les altres catalanes: Memòria, identitat i jo autobiogràfic en la literatura d'immigració, de Margarida Castellano Sanz
• 2018: Les ciutats de lluny de Josep Pla de Antonio Martí Monterde.^[6]​
• 2019: L’eternitat enamorada de Josep Igual i Febrer^[7]​
• 2020: Els marges dels mapes de Àlex Matas Pons

Referencias

Enlaces externos

• Bases del Premio Joan Fuster