Vredens Dag

Infotaula de pel·lículaVredens Dag
Vredens dag Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCarl Theodor Dreyer Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Lisbeth Movin
Preben Lerdorff Rye
Olaf Ussing
Hans Christian Sørensen
Preben Neergaard
Sigrid Neiiendam
Harald Holst
Emilie Nielsen
Kirsten Andreasen
Thorkild Roose
Albert Høeberg
Dagmar Wildenbrück (en) Tradueix
Anna Svierkier (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProduccióCarl Theodor Dreyer Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióErik Aaes Modifica el valor a Wikidata
GuióCarl Theodor Dreyer, Mogens Skot-Hansen i Poul Knudsen Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPoul Schierbeck Modifica el valor a Wikidata
FotografiaKarl Andersson Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEdith Schlüssel i Anne Marie Petersen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenDinamarca Modifica el valor a Wikidata
Estrena13 novembre 1943 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originaldanès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enAnne Pedersdotter Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama i cinema d'art i assaig Modifica el valor a Wikidata
Temaincest i pena de mort Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióDinamarca Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades Modifica el valor a Wikidata


IMDB: tt0036506 Filmaffinity: 643612 Allocine: 494 Rottentomatoes: m/day_of_wrath_1948 Letterboxd: day-of-wrath Allmovie: v12616 TCM: 72435 Archive.org: day-of-wrath TMDB.org: 41391 Modifica el valor a Wikidata

Vredens Dag és una pel·lícula de l'any 1943 dirigida per Carl Theodor Dreyer i protagonitzada per Thorkild Roose i Lisbeth Movin.[1]

Argument

Dinamarca, 1623 i a una ciutat de moral estricta. Martin (Preben Lerdorff Rye) visita el seu pare, Absalon Pederssøn (Thorkild Roose), pastor luterà, molt rígid i obsessionat pel pecat. Molt més jove que ell, la segona dona del pastor, Anne Pedersdotter (Lisbeth Movin), odia el seu marit. La passió esclata entre Anne i Martin, mentre la intolerància i la crueltat s'ensenyoreix entre els ciutadans. Una suposada bruixa, l'anciana Herlofs Marte (Anna Svierkier), és amagada per Anne al graner. Descoberta, és torturada i condemnada per un tribunal municipal a morir a la foguera. Llavors, l'anciana declara que temps enrere, Absalon va exculpar de bruixeria a la mare d'Anne, per així poder casar-se amb la noia. Segons la llei, les descendents de bruixes també han d'ésser cremades a una pira.[1][2][3]

Context històric i artístic

Realitzat en plena Segona Guerra Mundial, aquest és un drama intens, rigorós i terrible, visualitzat per Carl Theodor Dreyer de manera anímica, geomètrica i pictòrica, amb Rembrandt i l'escola flamenca en el punt de mira. Escenificat de manera pausada i ombrívola, les austeres formes i els commovedors continguts són regulats pel cineasta danès amb equilibri estètic i emocional. La magnífica fotografia de Karl Andersson conforma els sobris interessos expressius de Dreyer, incondicional perfeccionista dels enquadraments, les composicions de la imatge i l'establiment de la llum. Amb el pretext de relatar la persecució de la bruixeria, el realitzador ajusta una preocupada reflexió sobre la manca d'humanitat i de tolerància. Dreyer, que duia gairebé 13 anys sense rodar i acabava de sobreposar-se d'una malaltia, va sorprendre amb un seguit de qüestions morals (algunes sobre la sexualitat), socials (el paper repressiu de la comunitat) i polítiques. De la mà del dramaturg noruec Hans Wiers-Jenssen, Dreyer també es refereix als condicionants de la por, a la histèria, al fanatisme, la intransigència religiosa i al radicalisme d'una comunitat puritana, plantejant algunes dicotomies entre la mística i la raó, l'esperit i la carnalitat. El passatge més recordat de la pel·lícula és el de la tortura i mort a la foguera de l'anciana Herlofs Marte, a la qual acusen de bruixeria.[1]

Ningú com l'estilista i pensador Dreyer ha sabut administrar millor en cinema els silencis, els sorolls, els diàlegs o la música, per a ell mai emprada com a subratllat, sinó com a absoluta aportació expressiva. No és gens estrany, doncs, que aquest film hagi estat entre els predilectes de Bergman, Truffaut i d'altres cineastes.[1]

Frases cèlebres

«
"Mare, he pecat. He pecat contra Déu, li he mentit. Però aquesta és una batalla que he de lliurar sol." (El pastor Absalon Pederssøn, interpretat per Thorkild Roose)[1]
 »
«
"No hi ha res tan silenciós com un cor que ha deixat de bategar." (Absalon Pederssøn)[4]
 »
«
"Veig a través de les meues llàgrimes, però ningú no ve a eixugar-les." (Anne Pedersdotter)[4]
 »
«
"Absalon, abraça'm. Abraça'm i fes-me feliç." (Anne Pedersdotter)[4]
 »
«
"He de mirar dins meu. Hi tinc molt que parlar amb Déu." (Absalon Pederssøn)[4]
 »

Curiositats

  • Encara que la pel·lícula tracta sobre la caça de bruixes, també conté moltes comparacions subtils entre aquell fenomen i l'actitud dels nazis pel que fa a la tortura i l'interrogatori.[5]

Errades del film

  • La pel·lícula es desenvolupa en l'any 1623, però, al fons de la sala principal i a on gran part de l'acció té lloc, hi ha un gran bagul de fusta amb una inscripció llegible en llatí que mostra que fou fet el 1639.[6]
  • Just abans que Martin faci un petó a Anne per primera vegada, ella es troba d'esquena a la finestra quan ell s'hi acosta. A la següent presa, ella és davant de la finestra quan Martin toca la seua espatlla.[6]
  • Quan Absalon conversa amb Laurentius en el seu llit de mort, un micròfon és visible a la part superior de la imatge.[6]
  • Quan Absalon torna a casa a través del camp, hom pot sentir el vent fort i veure l'herba en moviment entre les dues tanques. No obstant això, l'herba que hi ha més enllà de la tanca més allunyada, només a uns pocs peus de distància, roman immòbil.[6]

Premis

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 85.
  2. ↑ 2,0 2,1 Filmaffinity (castellà)
  3. ↑ Dreyer, Carl Theodor. Four Screenplays. Bloomington & Londres: Indiana university Press, 1970. ISBN 0253127408. Pàgs. 133-235. [1]
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Quotes - IMDb (anglès)
  5. ↑ Trivia - IMDb (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Goofs - IMDb (anglès)

Bibliografia

  • Milne, Tom, 1971. The Cinema of Carl Dreyer. Nova York: TBS The Book Service Ltd. ISBN 9780302020579. [2]

Enllaços externs

  • British Board of Film Classification (anglès)
  • The Criterion Collection (anglès)
  • Day of Wrath (1943) - Classic Art Films (anglès)
  • Figuring Out Day of Wrath - Assaig de Jonathan Rosenbaum (anglès)
  • Pel·lícula sencera a YouTube
  • Vegeu aquesta plantilla
Films
Articles relacionats