Vratné lahve

Vratné lahve

Fitxa
Direcció	Jan Svěrák
Protagonistes	Zdeněk Svěrák Daniela Kolářová Tatiana Vilhelmová Jiří Macháček Pavel Landovský Jan Budař Miroslav Táborský Jana Plodková (en) Alena Vránová Nela Boudová (en) Jan Vlasák Božidara Turzonovová (en) Jiří Schmitzer Ondřej Vetchý Jitka Asterová Jan Kašpar Filip Renč Ladislav Smoljak Věra Tichánková (en) Pavel Vondruška (en) Sára Voříšková Petr Brukner Jan Hraběta Bořivoj Penc Jaroslav Weigel Danica Jurčová Martin Pechlát (en) Lenka Zahradnická (en) Miroslav Hanuš (en) Eva Leinweberová (en) Lucie Pernetová (en) Martin Bohadlo (en) Radim Novák (en) Jelena Šebestová-Juklová (en) Natálie Drabiščáková (en) Lubor Šplíchal (en) Marcela Holubcová (en) Jiří Bábek (en) Kristina Kloubková (en) Martha Olšrová (ast) Robin Soudek (en)
Producció	Jan Svěrák i Eric Abraham
Dissenyador de producció	Jan Vlasák (en)
Guió	Zdeněk Svěrák
Música	Ondřej Soukup (en)
Fotografia	Vladimír Smutný (en)
Muntatge	Alois Fišárek (en)
Productora	Biograf Jan Svěrák, Portobello Pictures i Phoenix Film Investments (en)
Dades i xifres
País d'origen	Txèquia, Regne Unit i Dinamarca
Estrena	8 març 2007
Durada	103 min
Idioma original	txec alemany
Rodatge	Praga
Color	en color
Descripció
Gènere	drama, comèdia i ficció romàntica
Tema	vellesa, retirat, amor romàntic i matrimoni
Lloc de la narració	Praga
Premis i nominacions
Nominacions	Premi del Cinema Polonès a la millor pel·lícula europea (2009)
Sèrie: Trilogy about maturation (en) ← Kolja

Vratné lahve (traducció literal: "envasos retornables") és una comèdia txeca de 2007 dirigida per Jan Svěrák. La pel·lícula és també l'última part de la "Triologia de l'edat", formada per les dos prèvies entregues Obecná škola (Escola primària, 1991) i Kolja (Kolya, 1996). En totes elles va ser Zdeněk Svěrák, el pare de Jan Svěrák, qui va escriure el guió i va interpretar el protagonista principal de les tres pel·lícules.

La pel·lícula, que es va estrenar el març de 2007 a les sales de cinema txeques, va participar en nombrosos festivals, va recollir diversos premis i és considerat "la pel·lícula txeca més exitosa de tots els temps".^[1] Va ser premiada amb el Premi del públic dels festivals de cinema a Karlovy Vary, Cottbus i Hamburg.^{[cal citació]}

Argument^{[cal citació]}

Josef Tkaloun, un professor de literatura de 65 anys, està fart dels seus rebels alumnes i presenta la dimissió a l'escola. A casa, sol amb la seva esposa Eliška, s'avorreix i decideix buscar una nova feina. Després de fracassar en el seu primer intent, com a repartidor de correu amb bicicleta, Josef troba finalment una feina a la secció de recollida d'envasos retornables d'un supermercat. La feina esdevé de seguida el punt neuràlgic de la seva vida, al començar a relacionar-se i flirtejar amb els clients. És la manera que té d'evadir-se així de la seva avorrida vida amb un matrimoni que ha perdut tota il·lusió i encant. És aquesta desmoralitzadora situació la que provoca a Josef constants fantasies eròtiques en les quals apareixen velles amigues d'ell i clientes del supermercat. Per acabar-ho d'adobar, la seva filla li aporta encara més maldecaps en haver sigut abandonada pel seu marit, que l'ha deixada sola amb l'únic fill del matrimoni.

Josef intenta aparellar a la seva filla amb un ex-company de l'escola mentre s'adona que el seu propi matrimoni està a un pas de la deriva. De sobte Eliška, qui dona classes privades d'alemany, és venerada per un vell alumne, qui li fa tota una declaració d'amor. Josef esdevé aleshores gelós i decideix preparar una sorpresa a la seva esposa amb motiu del 40è aniversari del seu matrimoni: es tracta d'una excursió amb globus. La sorpresa, això no obstant, no es revela tal com Josef havia previst degut a un incident que provoca la pèrdua de control del globus, que s'eleva amb Josef i Eliška sols a la cabina. Ambdós volen junts sense rumb i cap a la deriva, i precisament aquesta situació de màxim perill serà la que farà reconciliar finalment a la parella, que aconsegueix maniobrar el globus i improvisar un aterratge d'emergència reeixit.

Referències

Enllaços externs

• Pàgina oficial Arxivat 2015-06-10 a Wayback Machine. (alemany)