Vincent Jandel

Infotaula de personaVincent Jandel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juliol 1810 Modifica el valor a Wikidata
Gerbéviller (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 desembre 1872 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mestre de l'Orde de Predicadors
1855 – 1872
← Vincenzo Ajello (en) TradueixGiuseppe Maria Sanvito (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nancy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1834–), frare Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata

Alexandre Vincent Jandel (10 de juliol de 1810, Gerbéviller - † 11 de desembre de 1872, Roma) fou un frare dominic francès, fou el 73è Mestre General de l'Orde de Predicadors del 1850 al 1872.[1]

Biografia

Després d'un curs universitari a la Universitat de Nancy entrà al seminari diocesà.[2] Fou ordenat sacerdot el 20 de setembre de 1834. Traslladat a Pont-à-Mousson feu de professor de Sagrades Escriptures i després rector del seminari. Durant aquest període conegué personatges importants de l'Església a França, com el filòsof i teòleg Louis Eugène Marie Bautain, el periodista i escriptor Philippe Gerbet, el jesuïta Marie-Alphonse Ratisbonne i el dominic Henri Lacordaire. Gràcies a Lacordaire, Jandel decidí ingressar a l'Orde de Predicadors.[3]

Obtinguda la dispensa del Papa Gregori XVI, Jandel prengué l'hàbit de l'Orde el 15 de maig de 1841[4] i juntament amb Lacordaire es dedicà al restabliment de l'Orde a França, atès que havia estat suprimit durant la Revolució Francesa.[5] Durant la seva estada a França aconseguí la conversió d'alguns maçons amb les seves predicacions i dirigí espiritualment moltes persones. El Papa Pius IX el cridà a Roma i el nomenà vicari ad beneplacitum el 1850. Durant la seva estada a Roma té com a director espiritual el cardenal Henry Edward Manning. El 7 de juny de 1862 fou escollit Mestre General de l'Orde de Predicadors, càrrec que exercí fins a la seva mort. Durant el seu govern visità en dues ocasions les comunitats d'Europa, edità els nous llibres litúrgics i legislatius de l'Orde, es feu càrrec de les branques laïcals i les confraries i col·laborà amb la fundació i agregació de nous instituts religiosos. Entre d'altres, les Germanes de Sant Domènec de Cracòvia, fundades per Róża Kolumba Białecka el 1861, i afegides per ell a l'Orde el 1885.[6]

Referències

  1. Taurisano, 1916, p. 16.
  2. Cormier, 1886, p. 11.
  3. Cormier, 1886, p. 23.
  4. Cormier, 1886, p. 86.
  5. Cormier, 1886, p. 105.
  6. Piccari, 1976, coll. 824.


Precedit per:
Vincenzo Ajello
Mestre General de l'Orde de Predicadors

1850 - 1872
Succeït per:
José María Larroca
Registres d'autoritat