Vicente Cano Manuel Ramírez de Arellano

Infotaula de personaVicente Cano Manuel Ramírez de Arellano
Biografia
Naixement6 setembre 1774 Modifica el valor a Wikidata
Chinchilla de Montearagón (província d'Albacete) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1838 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Madrid
  President del Congrés dels Diputats
24 d'abril de 1811 – 23 de maig de 1811
José Pablo Valiente y Bravo →
  Ministre de Gràcia i Justícia
4 de març de 1821 – 28 de febrer de 1822
  President del Tribunal Suprem d'Espanya
1834 – 1838
← José Hevia y Noriega
Activitat
Ocupaciómagistrat, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTribunal Suprem d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAntonio Cano Manuel Ramírez de Arellano Modifica el valor a Wikidata
President del Tribunal Suprem d'Espanya
Diputat a les Corts de Cadis
Modifica el valor a Wikidata

Vicente Cano Manuel Ramírez de Arellano (Chinchilla de Monte-Aragón, 6 de setembre de 1774 - Madrid, 9 de gener de 1838) va ser un jurista i polític espanyol, ministre durant el trienni liberal i president del Tribunal Suprem d'Espanya.

Biografia

Milità en el liberalisme, va estudiar filosofia i dret al Seminari de San Fulgencio de Múrcia. Era germà d'Antonio Cano Manuel Ramírez de Arellano que havia estat secretari del Despatx de Gracia i Justícia en la Guerra del francès. Va ser alcalde del crim i oïdor de la Reial Audiència i Cancelleria de Granada de 1794 a 1801.[1] Durant la guerra del francès fou elegit diputat per Múrcia a les Corts de Cadis i va ser president del Congrés del 24 d'abril al 23 de maig de 1811.[2]

Durant el Trienni Liberal va ser ministre de Gracia i Justícia entre 1821 i 1822. En la regència de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies va ser diputat per Albacete de 1834 a 1836[3] i president del Tribunal Suprem d'Espanya entre 1834 i 1838, any de la seva defunció.

Referències

  1. ↑ Carmen García Monerris. La Corona contra la historia: José Canga Argüelles y la reforma del Real Patrimonio Valenciano, p. 165. 
  2. ↑ Presidència del Congrés dels Diputats
  3. ↑ Índex històric del Congrés dels Diputats

Bibliografia

  • Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia
  • Díaz Sampedro, Braulio. La politización de la justicia: El Tribunal Supremo (1836-1881), memoria para optar al grado de doctor. Madrid: Universidad Complutense, 2004. P.309. ISBN 84-669-2484-1.