Verds Australians
 | Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement. |
| |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit verd  | ||||
| Ideologia política | política verda progressisme | ||||
| Alineació política | centreesquerra esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 22 agost 1992 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Global Greens | ||||
| Membres | 15.000 (2020) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Presidència | Richard Di Natale | ||||
| Filial | Verds Austràlia Meridional Verds del Territori del Nord Verds Austràlia Occidental Verds de Tasmània Verds Nova Gal·les del Sud Verds Australians Victòria Verds de Queensland Verds del Territori de la Capital Australiana | ||||
| Cambra de Representants d'Austràlia | 4 / 151 | ||||
| Senat d'Austràlia | 11 / 76 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | greens.org.au | ||||
   | |||||
Els Verds Australians, coneguts com els Verds, són una confederació de partits estatals verds a Austràlia.[1] A partir de les eleccions federals de 2022, els Verds són el tercer partit per vot i el quart per representació electa. El líder actual és Adam Bandt, amb Mehreen Faruqi com a líder adjunt. Larissa Waters ocupa actualment el paper de líder del Senat.[2]
El partit es va formar el 1992 com una confederació de vuit partits estatals i territorials. En els seus primers anys, es va construir en gran manera al voltant de la personalitat del conegut polític de Tasmània Bob Brown, abans d'ampliar la seva representació substancialment a la primera part del segle XXI. El partit cita quatre valors fonamentals com a ideologia, a saber, la sostenibilitat ecològica, la justícia social, la democràcia de base i la pau i la no violència .[3] Els orígens del partit es remunten als primers moviments ecologistes a Austràlia, la controvèrsia de Franklin Dam, les protestes ecologistes i el moviment de desarmament nuclear.
Història
Els orígens dels Verds es remunten als primers moviments ecologistes a Austràlia i a la formació del Grup de Tasmània Unida, un dels primers partits verds del món,[4] però també al moviment de desarmament nuclear a Austràlia Occidental i seccions de l'esquerra industrial a Nova Gal·les del Sud que es va inspirar en les protestes ecologistes de la Builders Laborers Federation a Sydney.[5] La coordinació entre grups ecologistes es va produir a la dècada de 1980 amb diverses protestes significatives. Les persones clau implicades en aquestes campanyes van incloure Bob Brown i Christine Milne, que van participar i guanyar escons al Parlament de Tasmània i finalment van formar els Verds de Tasmània, convertint-se posteriorment en líders del partit federal.
La formació del partit l'any 1992 va reunir més d'una dotzena de grups verds, d'organitzacions estatals i locals, alguns dels quals feia 20 anys que existien.[3] Brown va renunciar al Parlament de Tasmània el 1993, i el 1996 va ser elegit senador federal, el primer escollit com a candidat dels Verds australians.
A les eleccions federals de 2001, Brown va ser reelegit com a senador per Tasmània, i un segon senador dels Verds, Kerry Nettle, va ser escollit a Nova Gal·les del Sud. Durant aquesta etapa el partit es va oposar a diverses mesures del govern, especialment a la Solució Pacífic, la política d'immigració per a sol·licitants d'asil, i a la participació a la Guerra d'Afganistan a través de l'ANZUS,[6] el que va provocar un augment del suport popular, demostrant que no només promovien polítiques verdes, atorgant així l'aprovació dels votants laboristes descontents.[7]
En anys posteriors el partit va anar reforçant-se i augmentant suport electoral, doblant el nombre de senadors al 2004 i consolidant-los al 2007 amb cinc. El 2010 va suposar un veritable salt qualitatiu pels Verds quan van obtenir per primera vegada un diputat a la Cambra de Representants i nou senadors.[8] Gairebé dues setmanes després de les eleccions, els Verds van acordar donar suport extern a un govern minoritari laborista de Gillard,[9][10][11] a canvi de nombroses polítiques verdes.[12][13]
A les eleccions de 2013, malgrat el partit va perdre suport electoral (3 punts percentuals a la Cambra de Representants i 4.5 al Senat) va mantenir el seu diputat i fins i tot va augmentar els senadors a deu.
El desembre de 2015, el partit va arribar a un acord amb el govern de coalició, aprovant una llei que obligava a les multinacionals amb una facturació de més de 200 milions de dòlars a revelar els seus acords fiscals.[14] L'any següent, el govern i els Verds van acordar una taxa impositiva permanent del 15% per als motxillers, a canvi d'un impuls de finançament de 100 milions de dòlars per a la gestió ambiental sense ànim de lucre Landcare.[15]
Poc després, a les eleccions federals de 2016 van obtenir resultats ambivalents, consolidant el seu diputat a la Cambra (augmentant el suport del 8.65% al 10.23%) però mantenint resultats molt semblants a 2013 al Senat, provocant per primera vegada perdre un escó, situant-se amb nou. Malgrat no suposar cap important davallada, va originar crítiques internes i la crida a una renovació.[16]
A les eleccions de 2019, malgrat recuperar terreny en termes de suport popular (mantenint el 10% a la Cambra i augmentant del 8.7% al 10.2% al Senat) els Verds van obtenir els mateixos resultats que a les darreres eleccions, un diputat i nou senadors. En canvi, el 2022 va obtenir un fort creixement com el que va suposar el 2010, sumant per segona vegada a la seva història presència a la Cambra amb 4 diputats totals i arribant als 12 senadors.
Resultats electorals
Cambra de Representants
| Any | Lider | Vots | % | Escons | ± | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1993 | Cap | 196,702 | 1.83 (#5) | 0 / 147 | Nou | Extraparlamentari |
| 1996 | 188,994 | 1.74 (#5) | 0 / 148 | = | Extraparlamentari | |
| 1998 | 238,035 | 2.14 (#6) | 0 / 148 | = | Extraparlamentari | |
| 2001 | 569,074 | 4.96 (#5) | 0 / 150 | = | Extraparlamentari | |
| 2004 | 841,734 | 7.19 (#3) | 0 / 150 | = | Extraparlamentari | |
| 2007 | Bob Brown | 967,789 | 7.79 (#3) | 0 / 150 | = | Extraparlamentari |
| 2010 | 1,458,998 | 11.76 (#3) | 1 / 150 |  1 | Suport extern | |
| 2013 | Christine Milne | 1,116,918 | 8.65 (#3) | 1 / 150 | = | Oposició |
| 2016 | Richard Di Natale | 1,385,651 | 10.23 (#3) | 1 / 150 | = | Oposició |
| 2019 | 1,482,923 | 10.40 (#3) | 1 / 151 | = | Oposició | |
| 2022 | Adam Bandt | 1,795,985 | 12.25 (#3) | 4 / 151 | 3 | Oposició |
Senat
| Any | Lider | Vots | % | Escons guanyats | Escons totals | ± | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | Cap | 201,618 | 2.0 (#5) | 0 / 40 | 0 / 76 | Nou | Extraparlamentari |
| 1993 | 263,106 | 2.5 (#5) | 0 / 40 | 0 / 76 | = | Extraparlamentari | |
| 1996 | 180,404 | 1.7 (#5) | 0 / 40 | 0 / 76 | = | Extraparlamentari | |
| 1998 | 244,165 | 2.2 (#6) | 0 / 40 | 1 / 76 | = [a] | Oposició | |
| 2001 | 574,543 | 4.9 (#5) | 2 / 40 | 2 / 76 | 1 | Oposició | |
| 2004 | 916,431 | 7.7 (#3) | 2 / 40 | 4 / 76 | 2 | Oposició | |
| 2007 | Bob Brown | 1,144,751 | 9.0 (#3) | 3 / 40 | 5 / 76 | 1 | Oposició |
| 2010 | 1,667,315 | 13.1 (#3) | 6 / 40 | 9 / 76 | 4 | Oposició | |
| 2013 | Christine Milne | 1,159,588 | 8.6 (#3) | 4 / 40 | 10 / 76 | 1 | Oposició |
| 2016 | Richard Di Natale | 1,197,657 | 8.7 (#3) | 9 / 76 | 9 / 76 |  1 | Oposició |
| 2019 | 1,488,427 | 10.2 (#3) | 6 / 40 | 9 / 76 | = | Oposició | |
| 2022 | Adam Bandt | 1,903,403 | 12.6 (#3) | 6 / 40 | 12 / 76 | 3 | Oposició |
Mapes
-
Eleccions federals de 2022
Notes
- ↑ Bob Brown was elected to the senate in 1996 as a representative of the Tasmanian Greens. By the time of the 1998 election (where he was not up for re-election), the Tasmanian Greens had affiliated with the national organisation.
Referències
- ↑ McCann, Joy. «Balancing act: the Australian Greens 2008–2011» (en anglès australià). Australian Parliamentary Library.
- ↑ «I thank my colleagues for their strong and continued support. After our best election result ever, I am very excited to be the Leader of an expanded Greens Party Room & leadership team as we fight for action on climate and inequality.» (en anglès). Twitter. [Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «The Australian Greens Party». The Monthly, 02-02-2012. [Consulta: 11 juny 2015].
- ↑ «About Us». Global Greens, 20-04-2011. Arxivat de l'original el 15 febrer 2016. [Consulta: 19 desembre 2011].
- ↑ (en anglès) , 27-11-2019 [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ Steve Letts PM explains Australian involvement in Afghan war Arxivat 19 April 2010 a Wayback Machine..
- ↑ Rundle, Guy. «Greens will survive the Brown-out». Crikey, 16-04-2012. [Consulta: 9 setembre 2023].
- ↑ «2010 election Senate seats». ABC, 29-07-2010. [Consulta: 1r febrer 2011].
- ↑ Emma Rodgers: Greens sign deal to back Labor, ABC News, 1 September 2010.
- ↑ «Greens and labor commit to agreement for stable government». The Australian Greens, 01-09-2010. Arxivat de l'original el 5 setembre 2010. [Consulta: 2 setembre 2010].
- ↑ Emma Rodgers. «Greens, Labor seal deal». Australian Broadcasting Corporation, 01-09-2010. Arxivat de l'original el 3 setembre 2010. [Consulta: 25 gener 2021].
- ↑ ; Massola, James «Australia to have carbon price from July 1, 2012, Julia Gillard announces». The Australian, 24-02-2011.
- ↑ «PM ready for fight on carbon tax as Abbott vows 'people's revolt'». The Australian, 25-02-2011.
- ↑ Susan McDonald & Chris Uhlmann. «Coalition and Greens strike deal on multinational tax avoidance». ABC News, 03-12-2015.
- ↑ «Backpacker tax passes Senate with Greens support». ABC News, 02-12-2016.
- ↑ «Bob Brown calls on Senator Lee Rhiannon to stand down» (en anglès australià). ABC News, 29-07-2016 [Consulta: 8 octubre 2016].
