Tojolabal

Infotaula de llenguaTojolabal
Tojol ab'al
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants51.733 (2010)
Autòcton deChiapas
EstatMèxic Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües maia occidentals
llengües q’anjob’al Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióINALI
Codis
ISO 639-3toj Modifica el valor a Wikidata
Glottologtojo1241 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetoj Modifica el valor a Wikidata
IETFtoj Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages842 Modifica el valor a Wikidata

Tojolabal és la llengua maia parlada pels tojolabals que habita a la zona centre-oriental de l'Estat de Chiapas, Mèxic. És una de les aproximadament 30 llengües maies que es reconeixen actualment. Segons les estadístiques, el seu nombre de parlants ascendeix a 51.733[1] i viuen a les zones rurals dels municipis de Las Margaritas, Comitán i Altamirano.

El nom tojolabal o millor tojol'ab’al (segons l'ortografia pròpia més acceptada) significa discurs recte o paraula que s'escolta sense enganys, ja que es compon dels vocables tojol que significa recte, correcte, just, dret i ab’al que es refereix a la paraula que s'escolta o al discurs que es dona, quedant així els tojolabals com a homes de la paraula recta.

Morfologia i sintaxi

Com les altres llengües maies, es tracta d'una llengua ergativa, és a dir, s'estructura a partir de prefixos i sufixos que s'uneixen a arrels verbals o substantives. La forma més simple per estructurar una frase és la següent: Verb + complement + subjecte.

El tojolabal, igual que altres llengües indígenes d'Amèrica, té distincions de clusivitat, és a dir posseeix dues formes verbals per a la primera persona del plural ('nosaltres') diferenciant el nosaltres inclusiu ('jo + tu' o 'jo + tu + un altre(s)') amb el nosaltres exclusiu ('jo + un altre(s), però no tu' o 'jo + un altre(s) però no algú que m'escolta'), alguns exemples:

(1a) kilatik
'ho vam veure' (jo ho vaig veure i tu ho vas veure)
(1b) kilatikon
'ho vam veure' (jo ho vaig veure i un altre ho va veure, encara que tú no ho vas veure)
(2a) jk'anatik
'vam voler' (jo vaig voler i tu vas voler)
(2b) jk'anaitkon
'nosaltres vam voler però tu no'

Ús als mèdia

S'emeten programes de ràdio en tojolabal a través de l'emissora XEVFS, radicada a Las Margaritas (Chiapas), patrocinada per la CDI.

Referències

  1. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI

Bibliografia

  • Lenkersdorf, Carlos. Los hombres verdaderos. Voces y testimonios tojolabales. Lengua y sociedad, naturaleza cite y cultura, artes y comunidad cósmica. Mexico City: Siglo XXI, 1996. ISBN 968-23-1998-6. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües oficials
Espanyol  · Mexicà  · Yucatec  · Mixteca  · Zapoteca  · Tzeltal  · Tzotzil  · Otomí  · Totonaca  · Mazateca  · Ch'ol  · Huastec  · Chinanteca  · Mixe  · me'phaa  · Mazahua  · Purépetxa  · Rarámuri  · Zoque  · Amuzgo  · Chatino  · Chontal de Tabasco  · Tojolabal  · Mayo  · Triqui  · Tepehuan  · Huichol  · Kekchi  · Tepehua  · Yaqui  · Popoloca  · Quitxé  · Txitximeca Jonaz  · Cora  · Guarijío  · Lacandó  · Chocho  · Seri  · Pima Bajo  · Chuj  · Cocopa  · Paipai  · Matlatzinca  · Mam  · Mocho'  · Pame  · Kickapoo  · Huave  · Cuicatec  · Tlahuica  · Tacuate  · Papago  · Tiipai  · Ixil  · Chontal d'Oaxaca  · Kiliwa  · kumiai  · Awakatek  · Ixcateca  · Papabuco  · Solteco
Altres llengües parlades a Mèxic
Plautdietsch  · Chipileño  · Mascogo  · Anglès  · Francès  · Basc  · Català  · Molokà  · Hebreu  · Àrab  · Xinès  · Cantonès  · Caló  · Ídix
Nota: la llista de llengües oficials és ordenada per ordre decreixent de parlants.
  • Vegeu aquesta plantilla
Huasteca
Yucateca
Chol–Tzeltal
Q'anjobal–Chujn
Mam
Gran Quitxé
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües de Califòrnia
Itàliques indica Llengua extingida
Algiques
Atapascanes
Chumash
Ohlone
Hoka
Penutianes
Shasta
Uto-asteca
Wintuan
Yokuts
Yuki-wappo
Llengües aïllades
Mesoamericanes
Asiàtiques
Indoeuropees