Solanàcies

Infotaula d'ésser viuSolanàcies
Solanaceae Modifica el valor a Wikidata

Brugmansia insignis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSolanales
FamíliaSolanaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicSolanum Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Les solanàcies són una família de plantes[1] angiospermes de l'ordre de les solanals (Solanales),[2] dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides,[3] amb una distribució cosmopolita.[4]

Característiques distintives de la família són les flors amb cinc pètals normalment soldats, fulles alternades, fruit en baia (com el tomàquet) o en càpsula i llavors rodones i planes d'uns 2-4 mm de diàmetre. Compta amb unes 2.300 espècies difoses principalment per les regions intertropicals i subtropicals. Als Països Catalans són autòctones diverses espècies dels gèneres Lycium Atropa, Hyoscyamus, Withania, Physalis, Salpichroa, Solanum i Mandragora.[5] Hi ha moltes solanàcies conreades de gran importància econòmica. Moltes espècies contenen alcaloides com la solanina (patata), la capsaïcina (pebrot) o la nicotina (tabac).

Molts membres de la família contenen alcaloides potents, i alguns són altament tòxics, però molts (inclosos els tomàquets, les patates, les albergínies, les campanes i els pebrots) s’utilitzen com a aliment.

Productes tan coneguts com ara els tomàquets, les patates, les albergínies, els pebrots o els bitxos, procedeixen de plantes de la família de les solanàcies.

Taxonomia

Etimologia

El nom de Solanaceae deriva del gènere Solanum, "la planta de solanàcies".[6] L'etimologia de la paraula llatina no és clara. El nom pot provenir d’una semblança percebuda de certes flors solanàcies amb el sol i els seus rajos. Alternativament, el nom podria originar-se del verb llatí solare, que significa "calmar", suposadament referint-se a les propietats farmacològiques calmants d'algunes de les espècies psicoactives de la família.

Gèneres

Dins d'aquesta família es reconeixen els 100 gèneres següents:[1]

  • Alkekengi Mill.
  • Anisodus Link ex Spreng.
  • Anthocercis Labill.
  • Anthotroche Endl.
  • Athenaea Sendtn.
  • Atrichodendron Gagnep.
  • Atropa L.
  • Atropanthe Pascher
  • Benthamiella Speg.
  • Bouchetia DC. ex Dunal
  • Brachistus Miers
  • Browallia L.
  • Brugmansia Pers.
  • Brunfelsia Plum. ex L.
  • Calibrachoa Cerv.
  • Calliphysalis Whitson
  • Capsicophysalis (Bitter) Averett & M.Martínez
  • Capsicum L.
  • Cestrum L.
  • Chamaesaracha (A.Gray) Benth.
  • Coeloneurum Radlk.
  • Combera Sandwith
  • Crenidium Haegi
  • Cuatresia Hunz.
  • Cyphanthera Miers
  • Darcyanthus Hunz. ex N.A.Harriman
  • Datura L.
  • Deprea Raf.
  • Discopodium Hochst.
  • Doselia A.Orejuela & Särkinen
  • Duboisia R.Br.
  • Duckeodendron Kuhlm.
  • Dunalia Kunth
  • Dyssochroma Miers
  • Eriolarynx (Hunz.) Hunz.
  • Espadaea A.Rich.
  • Exodeconus Raf.
  • Fabiana Ruiz & Pav.
  • Goetzea Wydler
  • Grammosolen Haegi
  • Hawkesiophyton Hunz.
  • Henoonia Griseb.
  • Heteranthia Nees & Mart.
  • Hunzikeria D'Arcy
  • Hyoscyamus Tourn. ex L.
  • Iochroma Benth.
  • Jaborosa Juss.
  • Jaltomata Schltdl.
  • Juanulloa Ruiz & Pav.
  • Latua Phil.
  • Leptoglossis Benth.
  • Leucophysalis Rydb.
  • Lycianthes (Dunal) Hassl.
  • Lycium L.
  • Mandragora L.
  • Markea Rich.
  • Melananthus Walp.
  • Merinthopodium Donn.Sm.
  • Metternichia J.C.Mikan
  • Nectouxia Kunth
  • Nicandra Adans.
  • Nicotiana L.
  • Nierembergia Ruiz & Pav.
  • Nolana L.
  • Nothocestrum A.Gray
  • Oryctes S.Watson
  • Pantacantha Speg.
  • Petunia Juss.
  • Physalis L.
  • Physochlaina G.Don
  • Plowmania Hunz. & Subils
  • Poortmannia Drake
  • Protoschwenkia Soler.
  • Przewalskia Maxim.
  • Quincula Raf.
  • Reyesia Clos
  • Salpichroa Miers
  • Salpiglossis Ruiz & Pav.
  • Saracha Ruiz & Pav.
  • Schizanthus Ruiz & Pav.
  • Schraderanthus Averett
  • Schultesianthus Hunz.
  • Schwenckia L.
  • Sclerophylax Miers
  • Scopolia Jacq.
  • Sessea Ruiz & Pav.
  • Solandra Sw.
  • Solanum L.
  • Streptosolen Miers
  • Symonanthus Haegi
  • Trianaea Planch. & Linden
  • Trompettia J.Dupin
  • Trozelia Raf.
  • Tsoala Bosser & D'Arcy
  • Tubocapsicum Makino
  • Tzeltalia E.Estrada & M.Martínez
  • Vassobia Rusby
  • Vestia Willd.
  • Withania Pauquy
  • Witheringia L'Hér.

Les Solanàcies inclouen diverses espècies cultivables o cultivades habitualment. El gènere més important econòmicament de la família [es necessita una cita] és Solanum, que conté la patata[7] (S. tuberosum, de fet, un altre nom comú de la família és la "família de les patates"), el tomàquet (S. lycopersicum)[8][7] l'albergínia o l'albergínia (S. melongena).[9] Un altre gènere important, Capsicum, produeix tant pebrots com bitxos.

El gènere Physalis produeix les anomenades horticoles, així com el tomatillo (Physalis philadelphica), la grosella del Cap i la llanterna xinesa. El gènere Lycium conté les espines i el Lycium barbarum. Nicotiana conté, entre altres espècies, tabac. Alguns altres membres importants de les Solanàcies inclouen diverses plantes ornamentals com la Petunia, Browallia i Lycianthes, i fonts d’alcaloides psicoactius, Datura, Mandràgora i Atropa belladonna (solanera mortal). Algunes espècies són àmpliament conegudes pels seus usos medicinals, els seus efectes psicotròpics o per ser verinoses.

La majoria dels gèneres econòmicament importants es troben a la subfamília Solanoideae, amb les excepcions del tabac (Nicotiana tabacum, Nicotianoideae) i la petúnia (Petunia × hybrida, Petunioideae).

Moltes de les solanàcies, com el tabac[10] i la petúnia,[11] s’utilitzen com a organismes model en la investigació de qüestions biològiques fonamentals a nivell cel·lular, molecular i genètic.

Referències

  1. 1,0 1,1 «Solanaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 3 juny 2023].
  2. Byng et alii., 2016, p. 19.
  3. Byng et alii., 2016, p. 3.
  4. «SOLANACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 5 juny 2023].
  5. «Solanaceae (Nightshades)». Encyclopedia of Life - National Museum of Natural History - Smithosian. [Consulta: 9 abril 2022].
  6. Prohens, Jaime; Ruiz, Juan J.; Nuez, Fernando «The pepino(Solanum muricatum, Solanaceae): A “New” crop with a history» (en anglès). Economic Botany, 50, 4, 01-10-1996, pàg. 355–368. DOI: 10.1007/BF02866518. ISSN: 1874-9364.
  7. 7,0 7,1 Raven, Peter H.; Evert, Ray Franklin; Eichhorn, Susan E. Biología de las plantas (en castellà). Reverte, 1992, p. 482. ISBN 978-84-291-1842-1. 
  8. Alonso Merino, Alicia «En el verano, solanáceas: el tomate». Fertilidad de la tierra: revista de agricultura ecológica, 9, 2002, pàg. 34–37. ISSN: 1576-625X.
  9. Araméndiz Tatis, Hermes; Cardona Ayala, Carlos; Espitia Camacho, Miguel «CARACTERIZACIÓN DE LA MORFOLOGÍA FLORAL DE DOS CULTIVARES DE BERENJENA (Solanum melongena L.) (Solanaceae)» (en castellà). Revista Facultad Nacional de Agronomía Medellín, 62, 2, 2009-12, pàg. 5125–5134. ISSN: 0304-2847.
  10. Rushton, Paul J.; Bokowiec, Marta T. «Tobacco Transcription Factors: Novel Insights into Transcriptional Regulation in the Solanaceae». Plant Physiology, 2008, pàg. 280-295.
  11. Gerats, Tom; Strommer, Judy. Petunia: Evolutionary, Developmental and Physiological Genetics (en anglès). Springer Science & Business Media, 2008-12-11. ISBN 978-0-387-84796-2. 

Bibliografia

  • Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, maig 2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Bases de dades taxonòmiques
BOLD COL Dyntaxa EOL FOC FW GBIF GRIN IN IPNI ITIS NCBI OTL PWO Tropicos Ubio USDA Vascan WoRMS
Registres d'autoritat