Retrat del príncep Baltasar Carles caçador

Infotaula d'obra artísticaRetrat del príncep Baltasar Carles caçador
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorDiego Velázquez
Creació1635
Mètode de fabricacióOli sobre tela
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
Mida191 (Alçada) × 103 (Amplada) cm
Propietat deFerran VII d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu del Prado, Madrid
Catalogació
Número d'inventariP001189 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg
Inv. Carlos III, Palacio Nuevo, 1772:(1011)
Inv. Testamentaría Carlos III, Palacio Nuevo, 1794, Inv. Fernando VII, Palacio Nuevo, 1814-1818:(1010)
Catàleg Museu del Prado, 1854-1858, Inv. Real Museo, 1857:(270)
Catàleg Museu del Prado, 1872-1907:(1076)
Catàleg Museu del Prado, 1942-1996, Catàleg Museu del Prado, 1910:(1189)
Diego Velázquez catalog raisonné, 1996 (en) Tradueix:(77)
Diego Velázquez catalog raisonné, 1969 (en) Tradueix:(63) Modifica el valor a Wikidata

El Retrat de Príncep Baltasar Carles caçador va ser pintat per Velázquez el 1635 i es conserva al Museu del Prado a Madrid.

El tema de la caça

El rei Felip IV va encarregar a Velázquez una sèrie de quadres amb el tema de la caça, destinats tots ells a guarnir el pavelló que per a aquesta activitat havien construït bosc del Pardo, a la vora de Madrid, anomenat la Torre de la Parada. Aquest pavelló es va convertir més tard en un valuós museu de pintures on va anar a parar la llarga sèrie de les Metamorfosis d'Ovidi, pintada per Rubens. Aquest pavelló estava reservat en exclusiva per a la cort, ningú més tenia accés. Allà es va recopilar el conjunt més important sobre temes de mitologia i gran varietat de nus.

Velázquez va pintar per a aquest lloc tres quadres amb el tema de la caça: Retrat del cardenal Infant Ferran com a caçador, Retrat de Felip IV caçador i Retrat del príncep Baltasar Carles caçador. Les tres obres tenen alguna cosa en comú: format estret, figura presentada de tres quarts, escopeta de caça a la mà i vestit de caça als protagonistes.

Descripció del quadre

El príncep va vestit amb roba adequada a aquest esport. Tabard fosc, calçons amples, gipó gris, coll d'encaix, botes altes, gorra [que mira a un sol costat inclinada i a la mà dreta, escopeta d'una mida pròpia per a un nen.

Al quadre hi ha dos gossos; el gos no falta mai en una escena de caça. Un d'ells és gran, tant que el pintor va decidir de representar-ho estirat perquè no molestés la figura menuda del príncep; té llargues orelles i el seu cap reposa a terra. L'altre és un gosset que se'n surt de l'enquadrament, un llebrer ocre amb ulls vius, el cap del qual arriba a l'alçada de la mà del nen.

El paisatge està representat per la presència d'un roure que acompanya la figura. Es pot copsar el bosc del Pardo i al fons la serra blavosa de Madrid, a la llunyania. El cel és gris, com si fos una tarda de tardor, i està carregat de núvols.

Els crítics coincideixen a assegurar que el cap del príncep és un exemple de destresa del pintor.

Bibliografia

  • Camón Aznar, José. Historia general del arte, Tomo XIII, colección Summa Artis, La pintura española del siglo XVII. Madrid, Espasa-Calpe, 1977. 7. 
  • Morales y Marín, José Luis. La Pintura en el Barroco. Madrid, Espasa-Calpe, 1998. ISBN 84-239-8627-6. 
  • Museo del Prado. Pintura española de los siglos XVI y XVII Enrique Lafuente Ferrari Aguilar S.A. 1964
  • Vegeu aquesta plantilla
Pintures
Tres homes a taula (1617) · Vella fregint ous (1618) · Esmorzar de pagesos (c. 1618)  · Adoració dels Mags (1619) · Sant Pau (1618–20) · Aiguader de Sevilla (1620) · La forja de Vulcà (1630) · La túnica de Josep (1630) · El príncep Baltasar Carlos amb un nan (1631) · La rendició de Breda (1634) · Retrat del príncep Baltasar Carles caçador (1635) · Venus del mirall (1649–51) · Retrat de Juan de Pareja (1650) · Las Meninas (1656) · El Príncep Felip Pròsper (1659) ·