Renaixement macedoni
Segons alguns autors, el renaixement macedoni fou un període durant el qual l'Imperi Romà d'Orient,[nota 1] governat per la dinastia macedònia (867-1056), hauria experimentat un ressorgiment de l'interès per la ciència i les lletres clàssiques i una major assimilació dels motius hel·lenístics clàssics en l'art cristià. Aquest floriment s'hauria produït en l'art, la literatura, l'arquitectura[1] i els manuscrits.[2] Els temes profans, juntament amb els saltiris aristocràtics i les Homilies de Sant Gregori i del monjo Jaume, n'haurien estat algunes de les temàtiques principals. Tanmateix, els autors més recents han posat en dubte la creença en aquest renaixement, que atribueixen a una interpretació obsoleta de l'evolució de l'art al llarg de la història i critiquen com a falsa analogia amb el Renaixement viscut al segle xv a Itàlia.[3]
Notes
- ↑ Conegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí.
Referències
- ↑ «The Macedonian Dynasty (862–1056)» (en anglès). Dumbarton Oaks. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ Ruiz-Domènec, Hernández de la Fuente i García, 2022, p. 60.
- ↑ Hanson, 2010, p. 338.
Bibliografia
- Hanson, J. «The Rise and Fall of the Macedonian Renaissance». A: James, L. A Companion to Byzantium (en anglès). Wiley-Blackwell, 2010. ISBN 978-1-405-12654-0.
- Ruiz-Domènec, J. E.; Hernández de la Fuente, D.; García, J. C. «Byzantium: De erfenis van het Romeinse Rijk» (en neerlandès). National Geographic, 2022.
