Quadrufita
 Quadrufita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na14Ca₂Ti₄(Si₂O₇)₂(PO₄)₂O₂F |
| Epònim | quatre i fosfat  |
| Localitat tipus | mont Al·luaiv, Lovozero, península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.14 |
| Dana | 56.4.1.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,41Å; b = 7,08Å; c = 20,34Å; α = 86,85°; β = 94,4°; γ = 89,94° |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | marró clar |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Diafanitat | translúcida |
| Impureses comunes | Sr, Ba, Mn, Fe, Zr, Nb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1990-026 |
| Any d'aprovació | 1992 |
| Símbol | Qua |
| Referències | [1] |
La quadrufita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la murmanita. El nom es deriva del nombre de grups fosfat en la fórmula (QUADR = quatre) i en al·lusió al fet que es considerava un fosfat.
Característiques
La quadrufita és un silicat de fórmula química Na14Ca₂Ti₄(Si₂O₇)₂(PO₄)₂O₂F. Cristal·litza en el sistema triclínic en forma de flocs, aplanats en {001}, i formant de vegades sobrecreixements epitaxials sobre lomonossovita i sobolovita.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la quadrufita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments
Es troba en ultraagpaitiques pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: nefelina, sodalita, analcima, albita, arfvedsonita, aegirina, cancrisilita, ussinguita, makatita, vil·liaumita, polifita, lomonossovita o sobolovita. Va ser descoberta l'any 1992 al mont Al·luaiv, a la península de Kola (óblast de Múrmansk, Rússia), l'únic indret on se n'ha trobat.
