Puig Pedró

DadesTipusJaciment arqueològic Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaVilanova d'Alcolea (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 14′ 50″ N, 0° 05′ 27″ E / 40.2472°N,0.0908°E / 40.2472; 0.0908
Bé d'interès culturalCodi IGPCV12.05.132-010[1] Modifica el valor a Wikidata

El Puig Pedró és el nom que rep un jaciment arqueològic datat entre la cultura ibèrica tardana i romana republicana, que se situa a la zona geogràfica homònima, en el municipi de Vilanova d'Alcolea, a la comarca de la Plana Alta, a Castelló.[2][3]

L'accés a la zona no està senyalitzat ni descrit en els inventaris de la Conselleria de Cultura ni en el Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló.[2] Es troba emplaçat en una zona elevada (a dos quilómetres a l'est del terme de Vilanova d'Alcolea) en la qual eren visibles, almenys a principis del segle xx, restes d'una zona d'habitatges envoltats d'un mur. No s'ha fet més que un reconeixement superficial de la zona i s'han extret algunes restes de fàcil accés (ceràmica vermella i grisa d'ornamentació ibèrica, monedes autònomes i un àmfora tot això datat de l'època íbera).[4]

Es tracta dels vestigis d'assentament humà més antics de la zona. Més tard, de l'època romana ja es troben més, a causa del pas de la Via Augusta per la zona (seguint el traçat de l'actual carretera CV-10, i passant per diversos llocs d'interès del municipi com a deus, fonts i pous), i en crear-se l'estació romana d'Ildum, produint-se l'assentament definitiu del nucli de la població en aquesta zona.[5][6]

El jaciment ha estat estudiat per Milagro Gil-Mascarell Boscà i apareixen dades sobre ell en la seva tesi doctoral (de l'any 1971) i en publicacions prèvies com a "Jaciments Ibèrics a la Regió Valenciana. Estudi del Poblament (Resum de la tesi doctoral)"; publicada per F. Domenech a València l'any 1969.[7][8]

Referències

  1. «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià».
  2. 2,0 2,1 Ajuntament de Vilanova d'Alcolea. Jaciments Arqueològics. Ajuntament de Vilanova d'Alcolea Arxivat 2016-10-31 a Wayback Machine. Consulta 9 de desembre del 2016
  3. Fitxa BIC. Generalitat Valenciana Consulta 9 de desembre de 2016
  4. Estacions ibèriques entre el riu Cènia i el Millars (Castelló). Senent Ibàñez, J. J. .Ibers - Castelló (País Valencià). Anuari MCMXV-XX. 1923. P. 619-621. Publicacions Institut d'Estudis Catalans Consulta 9 de desembre del 2016
  5. Toponímia dels pobles vlanecians. Vilanova d'Alcolea. La Plana Alta. ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA Consulta 9 de desembre del 2016
  6. La Vilanova d'Alcolea. Tarraconensis Consulta 9 de desembre del 2016
  7. El Maestrat en època romana. El poblament ibèric. I Congrés d'Història del Maestrat. Ajuntament de Vinaròs Consulta 9 de desembre del 2016
  8. 'Yacimientos ibéricos en la región valenciana : estudio del poblamiento (Resumen de la tesis doctoral)' OCLC WorldCat Consulta 13 de desembre de 2016
  • Vegeu aquesta plantilla
Jaciments arqueològics ibèrics
Part d'{{ibers}}
Occitània
La Bastida de les Alcusses Ullastret
Aragó
  • Cabezo de Alcalá
  • Cabezo de la Guardia
  • El Cabo
  • Loma de los Brunos
  • Sant Antoni
Catalunya
Ciutats
Poblats
Jaciments
Museus
País
Valencià
Poblats
Jaciments
Museus
Múrcia
  • Cabecico del Tesoro
  • El Cigarralejo
  • Coimbra del Barranco Ancho
Cast. La Manxa
  • Alarcos
  • Amarejo, el
  • Bienvenida, la (Sisapo)
  • Cerro de las Cabezas
  • Cerro de los Santos
  • Cerro del Castillo (Libisosa)
  • Llano de la Consolación
  • Necròpolis de Los Villares (Hoya-Gonzalo)
  • Tolmo de Minateda
  • Oreto i Zuqueca
Andalusia
  • Atalayuelas, las
  • Basti
  • Capacheras, las
  • Castillo de Giribaile
  • Cerrillo Blanco (Porcuna)
  • Cerro Colorao
  • Cerro de la Cruz
  • Cerro de la Merced
  • Cerro de los Infantes
  • Cerro del Minguillar
  • Cerrón, el
  • Cortijo del Pajarillo
  • Cueva de los Muñecos
  • Gil de Olid
  • Laderas de Morana
  • Linares (Castulo)
  • Mesa, la
  • Montemayor (Ulia)
  • Plaza de Armas
  • Puente Tablas
  • Ribera de la Algaida, la
  • Torrecillas, las
  • Torreparedones
  • Tutugi (necròpolis)
  • Úbeda (Salaria)
  • Villaricos (Barea)
Vegeu també {{Geografia històrica dels ibers}} i {{Art ibèric}}