Pere Mercader i Andreu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 octubre 1885  l'Escala (Alt Empordà) |
| Mort | 15 juliol 1969 (83 anys) Cassà de la Selva (Gironès) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Sardana |
Pere Mercader i Andreu (l'Escala, 27 d'octubre del 1885 - Cassà de la Selva, 15 de juliol del 1969), també conegut pel pseudònim Joan Calders, va ser compositor de sardanes.
Biografia
Rebé les primeres nocions de música del seu pare Rossend Mercader[1] i posteriorment aprengué la tenora de la mà del gran Albert Martí, i el tible. L'any 1913, juntament amb el fiscornaire Pere Arpa i el tenora (i primer director) Ramon Serrat, va fundar la cobla-orquestra La Selvatana, i s'hi estigué fins a la Guerra civil. Després de passar per l'orquestra Hispania, entrà el 1942 a la cobla La Principal de Llagostera, fins a jubilar-s'hi vuit anys més tard.
Pere Mercader va ser un compositor de sardanes extraordinàriament prolífic, enquadrat plenament en l'estil de la sardana empordanesa. Entre el 1906 i el seu traspàs compongué unes 400 sardanes. Amb el pseudònim Joan Calders[2] va fer una desena de composicions molt balladores, de les que destaquen La gota d'aigua i Albons. A banda, també instrumentà la coneguda sardana obligada de n'Enric Barnosell, Rialletes.
El Liceu de música de Cassà de la Selva porta el seu nom.
El seu fill Pere Mercader i Terrades va ser músic, compositor i professor de música.
Obres
Sardanes de Pere Mercader (selecció)
- L'aplec de Palamós (1956)
- L'avi Rosendo (1945)
- La bosquerola (1930), obligada de tible
- Cant a la Selva (1909), obligada de tible
- Colla Roure (1951)
- Conversa d'amor (1943), obligada de tenora i tible
- Conxita encisera (1947)
- La cotorra (1943), obligada de tible
- Dos passerells (1946), obligada de tenora i tible
- Els dos promesos (1930)
- Dos verdums, obligada de tenora i tible
- Dues faluguetes (1945), obligada de tenora i tible
- Ella i jo (1939), obligada de tenora i tible
- Escalenca (1953)
- L'escarabat d'or (1954), obligada de fiscorn
- L'esparver (1954), obligada de tible
- L'espigall (1947)
- Esquellots (1948)
- Estrella d'or (1936), obligada de tible
- La festa dels nostres pomells (1920)
- Floreig d'estiu (1957), obligada de fiscorn
- La gaita (1907)
- Galanteig (1928), obligada de tenora i tible
- Els gegants de Cassà (1959), per als que Mercader també feu el ball
- Il·lusió (1930), obligada de tible
- Joanic (1937)
- Mar de garbí (1952), obligada per a dos tibles
- Mar menuda (1942)
- Mar moguda (1952)
- Montnegre (1934), obligada de tible
- Murmulls (1928), obligada de tenora i tible
- Nit serena (1907)
- La Nurieta (1925), obligada de tenora
- La pagesa i el Montseny (1906)
- La perla (1941), obligada de tible
- Els picarols (1935), obligada de tenora i tible
- El Port d'en Perris (1920), dedicat a l'indret de l'Escala
- Presumida (1943)
- El rapsoda (1944)
- Records d'Horta (1954), obligada de tenora i tible
- Records de Sant Celoni (1952), obligada de tible
- El rossinyol canta (1934), obligada de tible
- La Selvatana
- Torrentó (1953), obligada de trompeta
- Vanitosa (1945), obligada de tible
Revesses: L'aplec de Sant Grau, Busca...busqueta, La d'avui i la d'ahir, L'enreda-troques, Incògnita (1947), Serà endevinada? (1948)
Sardanes de Joan Calders
- Albons (1947)
- Cançó de juny (1947)
- Flors de l'Empordà
- La gota d'aigua (1945)
- Imitació (1931)
- Marició (1946)
- Matinada fresca
- Montbui
- Mont-roig
- La platja de Lloret
- Vallvidrera
Notes
- ↑ Rossend Mercader i Silvestre (Fontclara, 1836 - L'Escala, 1909), conegut per l'Avi Rossendo, era cadiraire (la casa familiar era coneguda per Cal Cadiraire) d'ofici. Participà i/o dirigí diverses formacions musicals escalenques, entre les quals la "Cobla de Dalt", o "Cadiraires" (1880-1888) i la "Cobla l'Aliança". Feu de mestre de diversos futurs músics; a banda del seu fill Pere, també ensenyà música a Francesc Sala xiquet i a un joveníssim Josep Vicens "Xaxu". Feu arranjaments i compongué música («Homenatge sardanista a la família Mercader». Arxivat de l'original el 2014-05-21. [Consulta: 1r maig 2014].) Ensenyà flauta travessera a la també escalenca Caterina Albert («Caterina Albert i la música». [Consulta: 1r maig 2014].)
- ↑ Sembla que hom li retragué que fes totes les sardanes iguals. Es diu que, per demostrar que podia canviar l'estil, Mercader compongué amb aquest pseudònim La gota d'aigua, i n'amagà l'autoria real fins que es va fer popular arreu
Enllaços externs
- Llista de les sardanes de Pere Mercader (I)
- Llista de les sardanes de Pere Mercader (II)
- Llista de les sardanes de Pere Mercader (III)
- Llista de les sardanes de Joan Calders
- Plana web d'història de la cobla La Selvatana, amb fotografies Arxivat 2007-03-12 a Wayback Machine.
- Fotografia de Pere Mercader Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
