Onofre de Reart

Onofre de Reart

Biografia
Naixement	(Data de bateig: 5 novembre 1551 ) Perpinyà
Mort	13 octubre 1622
Bisbe de Girona 19 desembre 1611 – 17 febrer 1621 ← Francisco Arévalo de Zuazo – Pere de Montcada i de Montcada → Diòcesi: bisbat de Girona Bisbe de Vic 3 març 1608 – ← Francesc Robuster i Sala – Antoni Gallart i Treginer → Diòcesi: bisbat de Vic Bisbe d'Elna 1r febrer 1599 – ← Francesc Robuster i Sala – Antoni Gallart i Treginer → Diòcesi: bisbat d'Elna
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1599–), sacerdot catòlic (1577 (Gregorià)–), canonge
Consagració	Joan Terès i Borrull

Onofre de Reart (Perpinyà, 1553? ^[1] - Perpinyà, 13 d'octubre del 1622) fou bisbe d'Elna (1599-1608), Vic (1608-1611) i Girona (1611-1621). El seu germà, Andreu de Reart, va ser burgès honorat de Perpinyà (1599), diputat pel Braç Reial a la Generalitat de Catalunya i síndic de Perpinyà.

Va ser ordenat sacerdot ^[1] el 5 de novembre del 1577. Fou primer canonge penitencier de la catedral de Barcelona, des d'on fou promocionat a bisbe d'Elna (30 de maig del 1599), i d'aquella església fou traslladat a la de Vic on arribà el 13 d'abril de 1608. Per la mort del bisbe Arévalo, fou promogut el 1611 a la seu de Girona, que governà fins al 1621, quan renuncià al bisbat.

Roig i Jalpí recollí que la renuncia fou deguda a l'aparició d'un ermità després que el bisbe oficiés les vespres, quan retornant amb els seus canonges al palau episcopal per la petita porta que el comunicava amb l'església, se li apropà l'ermità i li xiuxiuejà a l'orella que si no renunciava al bisbat es condemnaria. Onofre el comminà a acompanyar-lo a palau perquè es pogués explicar, però aquest s'excusà i mai més fou vist ni se'n sabé res. Des de llavors el bisbe quedà angoixat fins que resolgué que aquell ermità era en realitat un àngel enviat per Déu, cosa per la qual renuncià al bisbat i retornà a la ciutat de Perpinyà on morí.

Bibliografia

• Roig y Jalpi, Juan G. Resumen historial de las grandezas, y antiguedades de la ciudad de Gerona, y cosas memorables suyas eclesiasticas, y seculares, assi de nuestros tiempos, como de los passados (en castellà). Barcelona: Iacinto Andrev, 1678, p. 301-302 [Consulta: 12 desembre 2014]. 

Referències