Niquelskutterudita
 Niquelskutterudita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | (Ni,Co,Fe)As₃ |
| Epònim | níquel i skutterudita  |
| Localitat tipus | Revier Schneeberg |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals sulfurs - Arsenurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.EC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric, diploide |
| Hàbit cristal·lí | cristalls cubs, octaedres i dodecaedres, també granular massiu |
| Color | blanc gris a gris-platejat, iridescent |
| Macles | comunes |
| Exfoliació | bona |
| Fractura | irregular, concoidal |
| Tenacitat | trencadissa |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negra |
| Densitat | 5,97 |
| Pleocroisme | dèbil |
| Varietats més comunes | |
| Xatamita | -amb ferro- |
| Cloantita | -amb poc arsènic- |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA2007 s.p. |
| Símbol | Nskt |
La niquelskutterudita és un mineral arsenur, de la classe dels minerals sulfurs, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat subgrup de la skutterudita. Va ser descoberta l'any 1845 prop de Schneeberg a les Muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així per ser el membre amb níquel de la sèrie de la Skutterudita.
Un sinònim poc usat és dienerita.
Característiques químiques
És un arsenur de níquel, pertanyent al grup de la skutterudita que agrupa a tots els arsenurs. Forma una sèrie de solució sòlida amb el mineral Skutterudita (CoAs₃), en la qual la substitució gradual del níquel per cobalt va donant els diferents minerals de la sèrie. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: ferro, bismut i sofre. Fins a l'any 2017 la fórmula química per a la niquelskutterudita era NiAs3–x, però un article publicat a l'American Mineralogist proposava la fórmula Ni,Co,Fe)As₃, sent aprovada durant el mateix any per l'Associació Mineralògica Internacional.[1]
Formació i jaciments
Es forma en vetes d'alteració hidrotermal dipositat a moderada temperatura. Sol trobar-se associat a altres minerals com: arsenopirita, plata nativa, bismut natiu, calcita, siderita, barita o quars. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[2]
Referències
- ↑ Hålenius, U.; Hatert, F.; Pasero, M.; Mills, S. J. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2016 and 2017». Mineralogical Magazine, 81, 1, 01-02-2017, pàg. 209–213. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2018. DOI: 10.1180/minmag.2017.081.004 [Consulta: 31 març 2017]. Arxivat 15 de desembre 2018 a Wayback Machine.
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, gener 2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 29 gener 2024].
- Niquelskutterudita, mindat.org.
- Niquelskutterudita, webmineral.com.
- Manual de niquelskutterudita, Mineral Data Publishing.
| Perovskites estequiomètriques |
|  | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Perovskites no estequiomètriques |
| ||||||||||||||||||||
| Altres minerals no agrupats | |||||||||||||||||||||
