Nicolás Sánchez-Albornoz
| Biografia | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 11 febrer 1926  (98 anys)Madrid | ||||||||||||
 Director de l'Institut Cervantes | |||||||||||||
| 1991 – 1996 | |||||||||||||
← Nou càrrec | |||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||
| Ocupació | escriptor, historiador | ||||||||||||
| Ocupador | Institut Cervantes | ||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||||
| Lleialtat | Segona República Espanyola | ||||||||||||
| Conflicte | Guerra Civil espanyola | ||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||
| 18 febrer 2014 | Intel·lectuals per la III República | ||||||||||||
| Família | |||||||||||||
| Pare | Claudio Sánchez Albornoz | ||||||||||||
Premis
| |||||||||||||
| |||||||||||||
Nicolás Sánchez-Albornoz y Aboín (Madrid, 1926) és un historiador i professor universitari espanyol. Fill de l'historiador Claudio Sánchez-Albornoz, que s'havia exiliat després de la Guerra Civil. Nicolás va romandre a Madrid i va participar, sent estudiant, en un intent de reconstrucció clandestina de la FUE. Va ser detingut en 1947 per la dictadura franquista i condemnat a treballs forçats. Va escapar en 1948 al costat de Manuel Lamana del Valle de los Caídos amb l'ajuda de l'antropòleg Paco Benet, l'escriptora Barbara Probst Solomon i Barbara Mailer. Va romandre exiliat a Argentina durant dècades i va desenvolupar allí gran part de la seva carrera.
Des de 1991 és membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid.[1] Va ser el primer director de l'Institut Cervantes (1991-1996). Actualment resideix a Madrid.
Referències
- ↑ «RAH. Académicos Correspondientes». Arxivat de l'original el 2011-09-06. [Consulta: 20 octubre 2017].
Enllaços externs
- Los Años Bárbaros (The Barbarian Years) (1998) A movie about his escape from prison and into exile
- Universidad Autónoma de Barcelona: Investidura como Doctor honoris causa per la UAB (26 de abril de 2006).
- Denver Post
- Cuelgamuros, exilio e historia
