Milarita
 Milarita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | K₂Ca₄Al₂Be₄Si24O60·H₂O |
| Epònim | Milà valley (en)   |
| Localitat tipus | Giuv Valley, Tujetsch (Tavetsch), Vorderrhein Valley, Grischun (Grisons; Graubünden), Suïssa |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CM.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CM.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.22 |
| Dana | 63.2.1a.12 |
| Heys | 16.6.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,42Å; c = 13,8Å; |
| Duresa | 6 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,532 a 1,551 nε = 1,529 a 1,548 |
| Birefringència | δ = 0,003 |
| Impureses comunes | Na |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1870 |
| Símbol | Mil |
| Referències | [1] |
La milarita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de l'osumilita”. Va ser descoberta l'any 1870 a Val Milà, al municipi de Tujetsch, del cantó dels Grisons (Suïssa), sent nomenada així per la localitat on es va trobar.
Característiques químiques
És un ciclosilicat del tipus aluminosilicat de beril·li, amb potassi i calci, hidratat. Com tots els de el grup de l'osumilita la seva estructura molecular és d'anells dobles de sis tetraedres de sílice.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa l'element sodi.
La milarita té la fórmula química KCa₂(Be₂AlSi₁₂)O30·xH₂O
Formació i jaciments
Apareix en roques pegmatites de tipus granític. S'ha trobat en materials alpins en vetes d'alteració hidrotermal de baixa temperatura; també en roques aplites i sienites.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: ortosa, albita, fluorita, beril, fenaksita, bertrandita, bavenita, minasgeraisita-(I), quars, calcita, moscovita o clorita.
Referències
- ↑ «Milarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- Milarita, mindat.org.
- Milarita, webmineral.com.
- Manual de milarita, Mineral Data Publishing.
