Mary Steenburgen

Mary Steenburgen

(2009)
Biografia
Naixement	(en) Mary Nell Steenburgen 8 febrer 1953 (71 anys) Newport (Arkansas)
Dades personals
Formació	Hendrix College - forma dramàtica (1971–1972) North Little Rock High School (–1971) Neighborhood Playhouse School of the Theatre
Alçada	173 cm
Color de cabells	Cabells marrons
Activitat
Lloc de treball	Estats Units d'Amèrica
Ocupació	productora de televisió, productora de cinema, actriu de cinema, actriu de televisió, actriu de veu
Activitat	1978  –
Família
Cònjuge	Malcolm McDowell (1980–1990) Ted Danson (1995–)
Fills	Charlie McDowell  ( Malcolm McDowell)
Pares	Maurice Steenburgen   i Nellie Mae Wall
Premis (2012)  Premi del Sindicat d'Actors de Cinema al millor repartiment, per l'obra The Help (2011)  Premi Satellite al millor repartiment, per l'obra The Help (2011)  Premi de la Crítica Cinematogràfica al millor repartiment, per l'obra The Help (1996)  Arkansas Entertainers Hall of Fame (en) (1981)  Oscar a la millor actriu secundària, per l'obra Melvin and Howard (1980)  Globus d'Or a la millor actriu secundària, per l'obra Melvin and Howard (1980)  Premi National Society of Film Critics a la millor actriu de repartiment, per l'obra Melvin and Howard  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood

Mary Steenburgen (Newport, 8 de febrer de 1953) és una actriu i productora estatunidenca.^[1]

Biografia

Mary Steenburgen va néixer el 8 de febrer de 1953 a Arkansas, i va anar a Nova York on va prendre classes d'interpretació el 1972.

El 1978 Jack Nicholson li va oferir un paper a Camí del sud, el seu debut com a realitzador, i que li va donar a la Mary una candidatura als Globus d'Or arran de la qual es va disparar la seva carrera.^[2] Només dos anys després la seva interpretació de Linda Duman a Melvin and Howard , va ser recompensada amb l'Oscar a la millor actriu secundària. Mary feia una imatge de certa accessibilitat tant afectiva com sexual de cara al públic, fent el paper de dona a la trentena amb ganes de posar seny a la seva vida, però que també podia qüestionar el seu statu quo i prendre decisions. A la seva vida privada, s'acabava de casar amb l'actor Malcolm McDowell, de qui esperava la seva primera filla: Lily, que va néixer el 1981.

Aquell any Mary va rodar Ragtime, sota les ordres de Milos Forman, on va interpretar una dona benestant que acull a casa seva una dona negra embarassada, la mort de la qual a mans de la policia li causarà una convulsió que farà que acabi abandonant el seu marit per un director de cinema.^[3]

L'any següent Mary Steenburgen es va afegir a A Midsummer Night's Sex Comedy (1982), on Woody Allen li va oferir el paper d'Adrian, una dona que pateix una creixent frigidesa a causa d'haver amagat al seu marit una infidelitat que li causava forts remordiments.^[4]

El 1983 va néixer el seu segon fill Charles. En ple èxit, però, Mary es va allunyar de la pantalla gran per encarregar-se dels seus fills i no tornaria fins al 1990, any que es va divorciar de Malcolm. Llavors començava a fer la imatge de dona madura ja una mica desencisada de la vida, més o menys independent. En ple procés de separació, va estrenar Parenthood , on va fer el paper d'una dona que per revifar el seu matrimoni estava disposada a qualsevol cosa. Fins i tot a tenir més fills i també a fer-li una fel·lació al seu marit en un cotxe, amb conseqüències una mica funestes.

Poc temps després se la va començar a veure més sovint a pel·lícules com Retorn al futur 3' o Filadèlfia, on va interpretar una implacable advocada que defensava un bufet homòfob que havia despatxat un dels seus lletrats perquè tenia la SIDA. La pel·lícula va ser la seva retrobada amb Jonathan Demme, el mateix realitzador que l'havia catapultat cap a la fama amb Melvin i Howard.

El 1993 Lasse Hallström li va oferir una de les seves millors oportunitats en What's Eating Gilbert Grape, on es va posar a la pell de Betty Carver, una dona de quaranta anys fastiguejada de la seva vida mediocre i del seu matrimoni i que tenia una relació sexual amb un jove d'un poble de nom Endora, el qual havia atrapat perquè ell no podia anar-se'n d'aquell trist lloc perquè tenia una mare l'excés de pes del qual la feia romandre sempre en un sofà, i tenia un germà menor deficient (Arnie:Leonardo DiCaprio).

El 1995 va fer tres pel·lícules. A la primera, Powder, defensava un noi amb poders. A la segona, The Grass Harp , s'encarregava de donar vida a la Germana Ida, una predicadora que vivia amb els seus fills i que defensava la tolerància i la llibertat en una comunitat opulenta. A Nixon , Mary es va posar a la pell d'Hannah Nixon, una dona malalta, el record de la qual traumatitzaria el seu fill Richard.

Aquell any la Mary es va casar amb Ted Danson, al qual va conèixer a la filmació del telefilm Gulliver's Travels , on va interpretar la soferta dona de Gulliver, condemnada a criar els fills mentre el seu marit feia viatges fantàstics.

Amb aquest paper s'obria d'alguna manera una nova etapa a la carrera de l'actriu que va alternar personatges similars a la Betty Carver de la cinta de Lasse Hallström amb la de mares comprensives i afectuoses. Entre les primeres destaca com a Colleen a Life as a House , on tornava a fer el paper de divorciada, la vida sexual de la qual depenia d'un adolescent.

Entre les segones hi ha tres films amb dret propi, dos d'ells sota les ordres de John Sayles, que la va dirigir a La terra promesa -on va donar una mica de dignitat a una dona que falsejava la història local a favor d'una massificació cultural i l'aprovació d'un pla urbanístic – i la Casa dels Baby , on va fer d'una exalcohòlica disposada a adoptar un nen a Llatinoamèrica, malgrat un sistema plenament corrupte interessat a explotar els estrangers que hi anaven amb aquestes intencions i prendre'ls tots els diners possibles en hotels de luxe i restaurants. Rita Moreno, Marcia Gay Harden, Maggie Gyllenhaal i Daryl Hannah van ser les seves companyes de repartiment.

El tercer dels esmentats papers el va fer a la sèrie Joan de Arcadia , on va interpretar Helen Gerardi, la dona del cap de policia del poble, professora d'art i preocupada per fer anar endavant un fill paralític (Jason Ritter). La sèrie va fer una imatge serena d'una actriu que havia assolit la maduresa, mostrant-se comprensiva, lluitadora, pacient, i disposada a donar-ho tot per la família.

El 2007 va interpretar la directora d'una emissora de ràdio novaiorquesa a The Brave One , que es convertia en testimoni de la transformació d'Erica (Jodie Foster) després d'haver rebut una pallissa.

El 2008 va participar en la comèdia nadalenca Com a casa, enlloc protagonitzada per Reese Witherspoon i Vince Vaughan que va ser un gran èxit de taquilla als EUA.

El 2009 estrena la comèdia romàntica The Proposal protagonitzada per Sandra Bullock i Ryan Reynolds, interpretant la mare d'aquest últim.

Filmografia

Actriu

Productora

• 1988: Final de trajecte (End of the Line)
• 1996: Ink (sèrie TV)
• 2006: Bye Bye Benjamin

Referències