Lluna de paper

Lluna de paper

Paper Moon
Fitxa
Direcció	Peter Bogdanovich
Protagonistes	Ryan O'Neal Tatum O'Neal Madeline Kahn John Hillerman Randy Quaid Noble Willingham Bob Young Ed Reed James N. Harrell Ken Hughes
Producció	Peter Bogdanovich i Frank Marshall
Guió	Alvin Sargent
Música	Richard Portman
Fotografia	László Kovács
Muntatge	Verna Fields
Productora	The Directors Company
Distribuïdor	Paramount Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	9 abril 1973
Durada	102 min i 106 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Kansas
Color	en blanc i negre
Pressupost	2.500.000 $
Recaptació	30.933.743 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Basat en	Addie Pray
Gènere	comèdia, drama i pel·lícula basada en una novel·la
Qualificació MPAA	PG
Lloc de la narració	Kansas, Missouri i St. Joseph
Representa l'entitat	It's Only a Paper Moon
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1974) Oscar a la millor actriu secundària (1974) Oscar al millor guió adaptat (1974) Oscar al millor so (1974)
Premis	Llavor de Plata a la millor pel·lícula estrangera (1974) Oscar a la millor actriu secundària (1972) National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades

Lluna de paper (Paper Moon) és una pel·lícula estatunidenca estrenada el 1973 i dirigida per Peter Bogdanovich. Ha estat doblada i subtitulada al català.^[1][2]

Argument

En els anys 1930, en el Middle West, Moses Pray, que viu d'estafes, descobreix en l'enterrament de la seva antiga mestra, l'existència de la seva filla Addie de nou anys. Accepta portar Addie a una tia perquè la criï.

Durant el trajecte, les seves relacions són tenses. A poc a poc, la comença a apreciar, i realitzen juntes enganys per guanyar diners. En la carretera, Moses agafa Trixie Delight i la seva ajudant Imogene, una adolescent. A Addie no li agrada Trixie Delight: es fa comprar roba per Moses, la seva presència els impedeix de continuar les combinacions que els portava diners, i agafa el lloc al costat del conductor, cosa que relega Addie al maleter. Addie posa llavors en marxa una combinació amb l'ajuda d'Imogene: porta Trixie a anar-se'n al llit amb un recepcionista d'hotel, i fa de manera que Moses els descobreixi. Moses decideix llavors marxar sense Trixie.

En una altra ciutat, localitzen un traficant d'alcohol. Descobrint l'emplaçament de l'estoc, ell el roba, després el revèn al traficant, que ignora comprar el seu propi alcohol. Tanmateix, just després de l'intercanvi, el xèrif els detè i busca els diners de la transacció: comprenen que el policia i el traficant estan d'acord. Aconsegueixen fugir, però el xèrif els troba en una altra jurisdicció. El xèrif no els pot legalment detenir, llavors apallissa Moses i li pren els seus diners. Moses i Addie van finalment amb la tia. Addie s'hi queda i Moses se'n va. Coneix la seva tia, però fuig ràpidament per anar amb Moses.^[3]

Repartiment

• Ryan O'Neal: Moses Pray
• Tatum O'Neal: Addie Loggins
• Madeline Kahn: Trixie Delight
• John Hillerman: el diputat Jess Hardin
• P.J. Johnson: Imogene
• Burton Gilliam: el maître de l'hotel
• Jessie Lee Fulton: miss Ollie
• James N. Harrell: el capellà
• Lila Waters: la dona del capellà
• Noble Willingham: mr Robertson
• Bob Young: el pompiste
• Jack Saunders: el cap d'estació
• Jody Wilbur: una cambrera al café
• Liz Ross: Pearl, la vídua Morgan
• Yvonne Harrison: Marie, la vídua Bates
• Dorothy Price: Ribbon Saleslady
• Eleanor Bogart: Elvira, la vídua Stanley
• Dorothy Forster: Edna, la vídua Huff
• Lana Daniel: L'amant de Moze
• Herschel Morris

Premis i nominacions

Premis

• 1974: Oscar a la millor actriu secundària per Tatum O'Neal que, amb 10 anys, esdevé la més jove premiada en una categoria oficial.

Nominacions

• Oscar a la millor actriu secundària per a Madeline Kahn
• Oscar al millor so per a Richard Portman i Les Fresholtz
• Oscar al millor guió adaptat per a Alvin Sargent
• Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
• Globus d'Or al millor actor musical o còmic per a Ryan O'Neal
• Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per a Tatum O'Neal

Referències