Jordi Cervós i Navarro
  | |||||
| Nom original | (ca) Jordi Cervós Navarro | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||
| Naixement | 9 gener 1930 Barcelona | ||||
| Mort | 14 novembre 2021 (91 anys) Matadepera (Vallès Occidental) | ||||
| |||||
| Dades personals | |||||
| Formació | Universitat de Barcelona Facultat de Medicina de la Universitat de Saragossa Universitat Complutense de Madrid | ||||
| Es coneix per | Primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya | ||||
| Activitat | |||||
| Camp de treball | Patologia, histologia i neurociència | ||||
| Ocupació | metge, professor d'universitat, patòleg, anatomista, neuropathologist (en)  , neurocientífic | ||||
| Ocupador | Universitat de Bonn Universitat Lliure de Berlín Universitat Internacional de Catalunya | ||||
| Membre de | Acadèmia de Ciències de Rússia Real Academia de Medicina de Zaragoza (en) Reial Acadèmia Europea de Doctors Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei | ||||
Premis
| |||||
Jordi Cervós i Navarro (Barcelona, 9 de gener del 1930 - Matadepera, 14 de novembre de 2021) fou un metge català amb una trajectòria destacada en l'estudi de la neurologia, que va ser catedràtic de Neuropatologia i vicerrector de la Universitat Lliure de Berlín, i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya.[1]
Biografia
Després de fer dos anys de pastor al Pallars Sobirà,[2] va estudiar als col·legi Balmes dels Escolapis i es llicencià en medicina a les Universitats de Barcelona i Saragossa.
El 1952 marxà a Berlín, on treballà com a metge en clíniques neurològiques d'Àustria (Innsbruck) i Alemanya (Bonn). El 1956 obté el Premi Extraordinari del Doctorat a la Universitat de Madrid. Des del 1954 és professor adjunt i des del 1961 professor de neuropatologia a la Universitat de Bonn.[3] Des del 1968 al 1998 és catedràtic de neuropatologia de la Universitat Lliure de Berlín,[4] i exerceix de vicepresident i degà de la facultat de Medicina durant sis anys.[5] Va ser el primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya, del 1997 al 2002.[6]
Ha estat investit doctor honoris causa per les universitats de Saragossa (1984), Complutense de Madrid, Barcelona, Tokushima (Japó), Saransk (Rússia) i Hannover (Alemanya). És membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa (2010)[7] i València (1982)[8] i de la Reial Acadèmia de Doctors (2002).[9] Ha estat guardonat amb la Placa de Marinescu de l'Acadèmia Romanesa de Ciències, la Gran Creu del Mèrit Civil de la República Federal Alemanya, i la Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi (1999),[10] entre d'altres.[11] El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.[12][13]
És autor de set llibres publicats i vuit d'editats, així com autor de 603 treballs mèdics. Són especialment destacats els seus estudis sobre la patologia del sistema nerviós central, la involució senil, la microcirculació cerebral[14][15] i l'encefalitis granulomatosa reticulohistiocitària.[16] També ha estat col·laborador al diari El País.[17][18]
Va presentar les seves Memòries. Berlín i Barcelona, anada i retorn el juny del 2013 al costat de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley.[19][20] Al llibre exposa que un punt central de la seva vida va ser conèixer personalment a sant Josepmaria, fundador de l'Opus Dei.[21]
Obres
- Pathology of Cerebral Microcirculation Ed. de Gruyter, Berlin-New York, 1974 ISBN 9783110044720
- Estudio al microscopio electrónico del ganglio raquídeo normal y después de la ciaticotomía Ed. CSIC, Madrid, 1979. ISBN 9788400006983
- Metabolic and Degenerative Diseases of the Central Nervous System: Pathology, Biochemistry, and Genetics Ed. Academic Press, 1995, San Diego, ISBN 9780121652500
- Cerebral Microcirculation and Metabolism
- Neuropathology and Neuropharmacology
Enllaços externs
- Jordi Cervós i Navarro - Galeria de Metges Catalans
Referències
- ↑ «S’ha mort el neuropatòleg Jordi Cervós, descobridor dels nervis de les arterioles». Vilaweb, 15-11-2021 [Consulta: 15 novembre 2021].
- ↑
- ↑ «El Dr. Cervós Navarro explicará anatomía y patología nerviosa en Bonn». La Vanguardia, 22-06-1961 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ «Un español, propuesto como catedrático de la Facultad de Medicina de Berlin». La Vanguardia, 13-07-1968 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ «Jordi Cervós i Navarro». L'Enciclopèdia. [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ «Josep Argemí relevará a Jordi Cervós como rector de la UIC». El País, 08-09-2001 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ «Académicos de honor». Acadèmia de Medicina de Saragossa. [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ «Acadèmics». Reial Acadèmia de Medicina i Ciències Afins de la Comunitat Valenciana. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ «Acadèmics». Reial Acadèmia de Doctors. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2022. [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ «Real decreto 1143/1999, de 25 de junio, por el que se concede...». Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), 24460-152, 26-06-1999 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ «Curriculum Vitae». Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ «La Generalitat atorga la Creu de Sant Jordi a 39 personalitats i 17 entitats». 324.cat, 09-11-2006 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ «Pujol entrega les Creus de Sant Jordi a 39 persones i 17 entitats». Vilaweb, 03-12-2002 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ Cruz-Sánchez, Félix «¿Demencia o alzheimer?». Newsuic, Juliol-setembre 2010 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ «Expertos en microcirculación cerebral rinden homenaje al neuropatólogo y primer rector de la UIC, Jordi Cervós». UIC, 25-05-2010 [Consulta: 29 agost 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ Baños, Guardiola, Josep Eladi, Elena «L'encefalitis granulomatosa reticulohistiocitària de Cervós-Navarro». Quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve, Eponímia mèdica catlana II, 22, 2011, pàg. 51-55 [Consulta: 30 agost 2013].
- ↑
- ↑
- ↑ «Pujol ressalta la "voluntat" de l'exrector de la UIC Jordi Cervós a la presentació de les seves memòries». Vilaweb, 03-06-2013 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ «Jordi Pujol i Soley presenta las memorias del primer rector de la UIC». UIC, 03-06-2013 [Consulta: 29 agost 2013]. Arxivat 29 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑
