Jaume Fiella

Infotaula de personaJaume Fiella
Biografia
Naixementsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Tremp Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XV Modifica el valor a Wikidata
47è President de la Generalitat de Catalunya
1514 (Gregorià) – 1515 (Gregorià)
← Joan II de Ribagorça – Esteve de Garret → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAbat Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSt George's Cross Crowned Badge.svg
FamíliaDegà de la seu de Barcelona.
L'església de Sant Miquel que Jaume Fiella va fer decorar ja no existeix, però la façana amb les talles de Ducroux es va incorporar com a façana lateral de la basílica de la Mercè.[1]

Jaume Fiella (Tremp,? - ?, setembre del 1522) fou doctor en dret canònic i civil, degà de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya de 1514 a 1515).

Era fill de Joan i Constança; va néixer a mitjan segle xv i va tenir tres germans, Antoni Joan, Esperança i Orient. Va ser un dels més destacats personatges de la seva ciutat, on va fundar un hospital per a pobres el 3 de setembre del 1521. Estudià a Lleida, Tolosa de Llenguadoc i Roma, on visqué des del 1471, i durant onze anys, treballant d'abreviador per a la Santa Seu, nomenat per Sixt IV. Se sap que residí a Barcelona a partir del 1495, on ja fou degà i canonge de la seu, si bé sembla que abans havia estat abat a Santa Cecília de Montserrat o de Sant Pere de Montsó. De la seva estança a Roma prové l'estreta relació que Fiella va mantenir amb el valencià Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, qui el 1492 obtingué protagonisme en promulgar la butlla que repartia les conquestes futures d'Espanya i Portugal a l'oest i est de les Açores, respectivament. Entre el 1504 i 1507, participà en actes de la Inquisició. Actuà en multitud de sentències arbitrals en temes eclesiàstics. Encarregà Gabriel Pellisser i René Ducloux la decoració goticorenaixentista de l'església de Sant Miquel (Barcelona), el 1516. Va ser nomenat president de la Generalitat el 18 de juliol del 1514, per a substituir Joan d'Aragó, que havia presentat la seva renúncia.[2]

Al seu poble nadal, va fundar l'any 1521 l'Hospital de pobres del qual l'edifici en l'actualitat serveix de jutjats de primera instància.[3]

Referències

  1. Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 7a ed. Barcelona: Teide, 1971, p. {{{1}}} (Què cal saber, 8). ISBN 84-307-8187-0. 
  2. «47. Jaume Fiella: Un president de transició molt ben connectat amb el poder de Roma», El Punt Avui, 21 d'abril de 2013, pàgina 33
  3. «Hospital de Pobres», al web Catalunya Festa

Bibliografia

  • Roser Salicrú Lluch, Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Vol. I (1359-1518), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003, pàgines 276-282, ISBN 84-393-6011-8
  • Roser Salicrú Lluch, Jaume Fiella, fill il·lustre de Tremp, Tremp, Ajuntament de Tremp / Fundació Fiella, 2003, 39 pàgines

Enllaços externs

  • Fundació Fiella Arxivat 2013-12-31 a Wayback Machine. a Tremp
  • Emilio Fernández Maldonado, http://www.asasve.es/portal/index.php?mod=article&cat=opinion&article=30&page_order=12&act=print Arxivat 2009-12-22 a Wayback Machine., 24 de maig de 2006


Precedit per:
Joan d'Aragó
President de la
Generalitat de Catalunya

1514-1515
Succeït per:
Esteve de Garret
  • Vegeu aquesta plantilla
Senyal antic de la Generalitat
Manuel de Montsuar i Mateu · Francesc Colom · Ponç Andreu de Vilar · Miquel Samsó · Joan Maurici de Ribes · Miquel Delgado · Pere Joan Llobera · Berenguer de Sos · Pere de Cardona · Ponç Andreu de Vilar · Juan Payo Coello · Joan de Peralta · Francí Vicenç · Pedro de Mendoza · Alfons d'Aragó · Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls · Gonzalo Fernández de Heredia · Lluís Desplà i d'Oms · Jordi Sanç · Joan d'Aragó · Jaume Fiella · Esteve de Garret · Bernat de Corbera · Joan Margarit i de Requesens · Lluís de Cardona i Enríquez · Francesc de Solsona · Francesc Oliver i de Boteller · Dionís de Carcassona · Joan Pasqual · Jeroni de Requesens i Roís de Liori · Miquel Despuig i Vacarte · Jaume Caçador · Miquel d'Oms i de Sentmenat · Onofre de Copons i de Vilafranca · Miquel de Ferrer i de Marimon · Joan de Tormo · Miquel de Tormo · Francesc Jeroni Benet Franc · Pere Àngel Ferrer i Despuig · Ferran de Lloaces i Peres · Miquel d'Oms i de Sentmenat · Onofre Gomis · Francesc Giginta · Benet de Tocco · Jaume Cerveró · Pere Oliver de Boteller i de Riquer · Benet de Tocco · Rafael d'Oms · Jaume Beuló · Pere Oliver de Boteller i de Riquer · Martí Joan de Calders · Francesc Oliver de Boteller · Jaume Caçador i Claret · Miquel d'Agullana ·Francesc Oliveres · Jaume Cordelles i Oms · Bernat de Cardona i de Queralt · Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai · Onofre d'Alentorn i de Botella · Francesc de Sentjust i de Castre · Ramon d'Olmera i d'Alemany · Miquel d'Aimeric i de Codina · Lluís de Tena Gomez · Benet Fontanella · Pere de Magarola i Fontanet · Francesc Morillo · Pere Antoni Serra · Esteve Salacruz · Garcia Gil de Manrique y Maldonado · Miquel d'Alentorn i de Salbà · Pau Claris i Casademunt
Senyal antic de la Generalitat
Senyal antic de la Generalitat
De la Generalitat republicana (1931-39) a l'actualitat
Bandera de Catalunya