IRC+10420
![]() | |
---|---|
![]() | |
Tipus | Estel hipergegant groc, supergegant groga, estrella post-AGB, estrella variable, font submil·limètrica, màser astrofísic i font d'infrarojos ![]() |
Tipus espectral (estel) | F8Ia+e[1] ![]() |
Constel·lació | Àguila ![]() |
Època | J2000.0 ![]() |
Característiques físiques i astromètriques | |
Magnitud aparent (V) | 11,66 (banda V)[2] ![]() |
Paral·laxi | 0,5824 mas[3] ![]() |
Moviment propi (declinació) | −7,412 mas/a [3] ![]() |
Moviment propi (ascensió recta) | −2,041 mas/a [3] ![]() |
Ascensió recta (α) | 19h 26m 48.0981s[3] ![]() |
Declinació (δ) | 11° 21' 16.7565''[3] ![]() |
Catàlegs astronòmics | |
2MASS J19264809+1121167 (2MASS) AAVSO 1922+11 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables) GSC 01063-02082 (GSC) IRAS 19244+1115 (IRAS) IRC +10420 (Two-Micron Sky Survey) RAFGL 2390 (RAFGL) TYC 1063-2082-1 (Catàleg Tycho) V1302 Aql (Catàleg General d'Estrelles Variables) DO 5752 (Dearborn Observatory Catalogue) UCAC2 35815593 (Second USNO CCD Astrograph Catalog) [LFO93] 1924+11 (CO and HCN observations of circumstellar envelopes. A catalogue - mass loss rates and distributions) [TVH89] 401 (A catalogue of stellar 1612 MHz maser sources (en) ![]() Gaia DR2 4315620595459907456 (Gaia Data Release 2) ![]() |
IRC+10420, també coneguda com a V1302 Aql, és un estel hipergegant (que va ser inicialment classificat com una nebulosa protoplanetària per alguns autors) situat a la constel·lació de l'Àguila, a una distància de 3 i 5 kiloparsecs.
Propietats físiques
Malgrat ser una dels estrelles més lluminoses conegudes, amb una lluminositat de més de 500.000 vegades la del Sol, és invisible a ull nu i necessita un telescopi per ser observada.[4]
Durant els últims 20 anys, el tipus espectral d'aquest estel ha variat des de F8 fins a A mantenint-se la seva lluminositat constant, cosa que al costat de la gran quantitat de matèria que ha expulsat ha portat a pensar que és un astre de 40 o 50 masses solars en una fase molt avançada de la seva vida, evolucionant des de la fase de supergegant vermella cap a la d'estel de Wolf-Rayet o la de variable lluminosa blava (LBV), o fins i tot a la de presupernova; d'acord amb alguns models, l'estel en si, que sembla tenir una temperatura superficial elevada i que estem veient des d'un dels seus pols, té amb prou feines 10 masses solars i està embolicada per 30 o 40 masses solars de material expulsat per potents vents solars. Aquest material l'oculta, arribant a formar una "pseudofotosfera" que la fa aparèixer com un estel hipergegant groc o blanca en comptes del que és en realitat.
Nebulosa
El material expulsat per IRC+10420 llueix il·luminat per aquesta com una nebulosa de reflexió, i és això el que es veu i no el propi astre.[5] Imatges preses pel Telescopi Espacial Hubble han mostrat una complexa estructura en ella que inclou rajos, arcs, i condensacions de material brillant -els quals mostren evidències de forta pèrdua de massa estel·lar durant els últims segles-, i que ha estat comparada a la que envolta a VY Canis Majoris.
Referències
- ↑ Otmar Stahl «IRC +10420 : a cool hypergiant near the top of the H-R diagram» (en anglès). Astrophysical Journal, juliol 1993, pàg. 323–335. DOI: 10.1086/172832.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Tiffany, C.; Humphreys, R. M.; Jones, T. J.; Davidson, K. «THE MORPHOLOGY OF IRC+10420's CIRCUMSTELLAR EJECTA». The Astronomical Journal, 140, 2, 2010, pàg. 339. arXiv: 1006.0501. Bibcode: 2010AJ....140..339T. DOI: 10.1088/0004-6256/140/2/339.
- ↑ Volk, Bruce J.; Kwok, Sun; Volk, Kevin M. «A study of several F and G supergiant-like stars with infrared excesses as candidates for proto-planetary nebulae». Astrophysical Journal, 346, 1989, pàg. 265. Bibcode: 1989ApJ...346..265H. DOI: 10.1086/168007.
Altres referències
- IRC+10420 en la base de dades de SIMBAD
- Checking the yellow evolutionary void (en anglès. Arxiu PDF) Arxivat 2015-11-02 a Wayback Machine.
- The spectral energy distribution and mass-loss history of IRC+10420 (en anglès. Arxiu PDF)
- The Circumstellar Environments of the Cool Hypergiants: Implications for the Mass Loss Mechanism (en anglès. Arxiu PDF)
- CROSSING THE YELLOW VOID: SPATIALLY RESOLEU SPECTROSCOPY OF (...) IRC +10420 (en anglès. Arxiu PDF)
- HST and Infrared Images of the Circumstellar Environment of the Cool Hypergiant IRC + 10420 (en anglès. Arxiu PDF)
- The Morphology of IRC +10420's Circumstellar Ejecta Arxivat 2019-02-16 a Wayback Machine.