IRA Autèntic
(en) Real Irish Republican Army  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització paramilitar organització terrorista organització |
| Ideologia política | Irlanda Unida Physical force Irish republicanism (en)  |
| Història | |
| Separat de | IRA Provisional |
| Creació | 1997 |
| Fusionat a | New Irish Republican Army (en) (2012) |
| Data de dissolució o abolició | 26 juliol 2012 |
| Reemplaçat per | New Irish Republican Army (en) (2012) |
| Governança corporativa | |
| Presidència | Consell de guerra |
L'Exèrcit Republicà Irlandès Autèntic (anglès: Real Irish Republican Army, RIRA, True IRA, New Irish Republican Army, NIRA, irlandès ''Real Óglaigh na hÉireann, Óglaigh na hÉireann) és una organització organització paramilitar republicana irlandesa, l'objectiu de la qual és acabar amb l'statu quo d'Irlanda del Nord al si del Regne Unit i crear una Irlanda unida. L'IRA Autèntic es va formar en 1997 a partir d'una escissió de l'IRA Provisional.[1][2]
L'organització es troba a les llistes d'organitzacions terroristes de la Unió Europea (per bé que el 2010 ja no hi figura),[3] els Estats Units[4] i el Canadà[5]
El grup es troba al darrere de l'Atemptat d'Omagh del dissabte 15 d'agost de 1998, un atac amb cotxe bomba que va causar vint-i-nou morts.[1][2]
L'IRA Autèntic va reivindicar el tiroteig del diumenge 8 de març del 2009, que va causar la mort de dos soldats britànics i ferides a altres quatre persones, dues de les quals civils, davant del quarter general de l'estat major a Massereene, Comtat d'Antrim, 25 km al nord-oest de Belfast.[6] El comando hauria disparat entre 30 i 40 trets, mentre el personal de la base estava rebent un lliurament de pizzes.
El republicà Gerry Kelly, membre del partit nacionalista nord-irlandès Sinn Féin, va acusar l'IRA Autèntic d'estar al darrere dels aldarulls al nord de Belfast, quan es van produir les marxes orangistes del mes de juliol del 2009.[7]
Un cotxe bomba va esclatar a primera hora del dilluns 12 abril de 2010, prop d'un edifici dels serveis secrets interiors britànics (l'MI5, encarregats del contra-espionatge i de la lluita antiterrorista), als afores de Belfast. Un atemptat perpetrat el dia en què Irlanda del Nord agafava les regnes de la seva policia i la seva justícia, última etapa del procés de pau entre catòlics i protestants, contestat pels dissidents republicans.[8]
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 Article de Virginie Malingre per a Le Monde, amb data de 10 de març del 2009,Dos soldats han estat abatuts en un atemptat en un atemptat a Irlanda del Nord (llegiu en línia)
- ↑ 2,0 2,1 Article de Virgínia Malingre per a Le Monde, amb data de 10 de març del 2009, Un policia nord-irlandès mort per impactes de bala a l'Ulster (llegiu en línia)
- ↑
PDFhttp://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2009:023:0025:0029:FR:PDF Arxivat 2010-10-26 a Wayback Machine. - ↑ [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20090513211359/http://www.state.gov/s/ct/rls/other/des/123085.htm
- ↑ [enllaç sense format] http://www.canlii.org/fr/ca/legis/regl/dors-2001-360/derniere/dors-2001-360.html
- ↑ . http://tf1.lci.fr/infos/monde/europe/0,,4295450,00-un-commando-attaque-une-base-de-l-armee-deux-morts-.html Arxivat 2009-03-11 a Wayback Machine.
- ↑ [enllaç sense format] http://www.lalibre.be/actu/international/article/516179/marches-orangistes-heurts-entre-jeunes-et-policiers.html
- ↑ . http://www.leparisien.fr/international/belfast-attentat-pres-d-une-base-du-contre-espionnage-12-04-2010-883729.php
Vegeu també
