Hug de Lacy

Infotaula de personaHug de Lacy
Biografia
Naixementc. 1176 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1242 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Leinster Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLlanthony Priory (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PeríodeGeneració del segle XIII i generació del segle XII Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FillsRose de Lacy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesHugues de Lacy Modifica el valor a Wikidata  i Rohese of Monmouth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansWalter de Lacy, Lord of Meath (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Hug de Lacy (c. 1176 - desembre de 1242)[1] va ser un baró anglonormand fill d'una família arribada a Irlanda durant la conquesta normanda. Va ser el 1r comte d'Ulster.

Biografia

Era fill d'Hug de Lacy, senyor de Meath, i de la seva primera esposa, Rosa de Monmouth. El seu pare (mort el 1186) va ser un dels barons que va acompanyar Enric II a Irlanda el 1171; va obtenir Meath en feu i va governar Irlanda com a virrei del sobirà. Amb la seva dona, Rosa de Monmouth, Hug va ser el pare de Gualter de Lacy (mort el 1241), que el va succeir com a senyor de Meath i va prendre part juntament amb Hug de Lacy en el conflicte que va oposar la seva família a Joan de Courcy, Senyor de l'Ulster.

Hugh de Lacy va ser durant un breu temps un col·laborador de Courcy a Leinster i Munster, però després de 1200 la rivalitat entre ambdós finalment va acabar en guerra i el 1203 Hug de Lacy va expulsar a Courcy del Comtat de Down i l'any següent el va fer presoner. El rei el va recompensar amb feus a l'Ulster i Connaght, que van ser confirmats per la carta del 29 de maig de 1205 que el nomenava comte.[1][2] Va tornar a Irlanda amb autoritat virreial i va fer tot el possible, encara que sense gaire èxit, per obligar els O Neill de Tyrone a sotmetre's.

El 1207 va esclatar la guerra entre el comte d'Ulster i Fitz Henry, l'últim justicier. Aquest últim va portar el mateix rei Joan a Irlanda, on va expulsar el germà del comte, Gualter de Lacy, de Meath i va obligar el mateix comte a fugir de Carrickfergus a Escòcia.

Durant diversos anys el comte d'Ulster va participar en la Croada albigesa al Llenguadoc i no va tornar a Irlanda fins al 1221, moment en què es va aliar amb O Neill contra els anglesos.[1] El 1226 les seves terres a l'Ulster van ser lliurades al seu germà Gualter, però li van ser restituïdes l'any següent; després d'aquesta data sembla haver servit fidelment al rei, sent més d'una vegada convocat a Anglaterra per donar els seus consells en els afers irlandesos. Va morir a l'Ulster, poc abans del 26 de desembre de 1242.[3] Com que no li va sobreviure cap fill legítim, a la seva mort el títol de comte d'Ulster va tornar a la Corona.[3]

Núpcies i descendència

El seu primer matrimoni va ser amb Lescelina de Verdun (c. 1178 - 1234), filla de Bertram III de Verdun. Un dels seus fills, o possiblement un tercer que seria desconegut, va ser mort en combat l'any 1238.[3] Junts van tenir dos fills i almenys tres filles:[3]

  • Gualter de Lacy (mort entre 1226 i 1242).[3]
  • Roger de Lacy (mort entre 1226 i 1242).[3]
  • Matilda de Lacy († 1281), casada amb David, baró de Naas.[3][4]
  • Una filla († 1253), casada amb Miles de Nangle.[3]
  • Rosa de Lacy († després de 1237), es va casar amb Alà de Galloway († 1234).[3]

En segones núpcies es va casar amb Emelina, filla de Gualter de Ridelsford (o Ridelisford), un baró hiberno-normand.[3] No van tenir descendència. Després de la seva mort, Emelina es va tornar a casar amb Esteve Longespée, fill de Guillem de Longespée, parent del rei Enric III d'Anglaterra.[3]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «Lords of Meath» (en anglès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 28 març 2022].
  2. Handcock i Sweetman, 1875, p. 49.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Smith, 2004.
  4. Mac Ivor, 1960-1961, p. 76.

Bibliografia

  • Handcock, Gustavus Frederick; Sweetman, Henry Savage. Calendar of Documents Ireland (en anglès). vol. I. Longman & Company, 1875. 
  • Mac Ivor, Dermot «The Knights Templars in County Louth». Seanchas Ardmhacha: Journal of the Armagh Diocesan Historical Society, 4, 1, 1960-1961, pàg. 72-91. DOI: https://doi.org/10.2307/29740721. JSTOR: https://www.jstor.org/stable/29740721.
  • Smith, B. «Lacy, Hugh de, earl of Ulster (d. 1242)». A: Oxford Dictionary of National Biography (en anglès). Oxford University Press, 2004. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Origens
Croada dels barons (1209)
Besiers (7-1209) · 1r Carcassona (8-1209)
Guerra del Llenguadoc (1209-1213)
Menerba (7-1210) · Tèrme (8-1210) · 2n La Vaur (3-1211) · Montjuèi (4-1211) · 1r Tolosa (6-1211) · Castellnou d'Arri (9-1211) · Muret (9-1213)
Revolta del Llenguadoc (1216-1223)
Bellcaire (6-1216) · Salvetat (9-1217) · 2n Tolosa (9-1218) · Marmanda (10-1218) · Basièja (primavera de 1219) · 3r Tolosa (6-1219)
Intervenció reial (1226-1229)
Avinyó (6-1226) · Tractat de Meaux (4-1229)
Prolongació de la croada
2n Carcassona (1240) · Avinhonet (5-1242) · Montsegur (5-1243) · Querbús (5-1255) · Castell de Niòrt (8-1255)
Participants
Croats
Albigesos
Religiosos catòlics
Religiosos càtars
Concilis
Concili de La Vaur (1213) · Concili de Montpeller (1-1215) · Concili del Laterà IV (11-1215) · Concili de Bourges (11-1225) · Concili de Narbona (3-1227)
Cròniques
Cançó de la Croada · Crònica de Guillem de Pueglaurenç · Hystoria Albigensis