Hug de Lacy

Hug de Lacy

Biografia
Naixement	c. 1176 (Gregorià)
Mort	1242 (Gregorià) (65/66 anys) Leinster
Sepultura	Llanthony Priory (en)
Període	Generació del segle XIII i generació del segle XII
Altres
Títol	Comte
Fills	Rose de Lacy (en)
Pares	Hugues de Lacy   i Rohese of Monmouth (en)
Germans	Walter de Lacy, Lord of Meath (en)

Hug de Lacy (c. 1176 - desembre de 1242)^[1] va ser un baró anglonormand fill d'una família arribada a Irlanda durant la conquesta normanda. Va ser el 1r comte d'Ulster.

Biografia

Era fill d'Hug de Lacy, senyor de Meath, i de la seva primera esposa, Rosa de Monmouth. El seu pare (mort el 1186) va ser un dels barons que va acompanyar Enric II a Irlanda el 1171; va obtenir Meath en feu i va governar Irlanda com a virrei del sobirà. Amb la seva dona, Rosa de Monmouth, Hug va ser el pare de Gualter de Lacy (mort el 1241), que el va succeir com a senyor de Meath i va prendre part juntament amb Hug de Lacy en el conflicte que va oposar la seva família a Joan de Courcy, Senyor de l'Ulster.

Hugh de Lacy va ser durant un breu temps un col·laborador de Courcy a Leinster i Munster, però després de 1200 la rivalitat entre ambdós finalment va acabar en guerra i el 1203 Hug de Lacy va expulsar a Courcy del Comtat de Down i l'any següent el va fer presoner. El rei el va recompensar amb feus a l'Ulster i Connaght, que van ser confirmats per la carta del 29 de maig de 1205 que el nomenava comte.^[1][2] Va tornar a Irlanda amb autoritat virreial i va fer tot el possible, encara que sense gaire èxit, per obligar els O Neill de Tyrone a sotmetre's.

El 1207 va esclatar la guerra entre el comte d'Ulster i Fitz Henry, l'últim justicier. Aquest últim va portar el mateix rei Joan a Irlanda, on va expulsar el germà del comte, Gualter de Lacy, de Meath i va obligar el mateix comte a fugir de Carrickfergus a Escòcia.

Durant diversos anys el comte d'Ulster va participar en la Croada albigesa al Llenguadoc i no va tornar a Irlanda fins al 1221, moment en què es va aliar amb O Neill contra els anglesos.^[1] El 1226 les seves terres a l'Ulster van ser lliurades al seu germà Gualter, però li van ser restituïdes l'any següent; després d'aquesta data sembla haver servit fidelment al rei, sent més d'una vegada convocat a Anglaterra per donar els seus consells en els afers irlandesos. Va morir a l'Ulster, poc abans del 26 de desembre de 1242.^[3] Com que no li va sobreviure cap fill legítim, a la seva mort el títol de comte d'Ulster va tornar a la Corona.^[3]

Núpcies i descendència

El seu primer matrimoni va ser amb Lescelina de Verdun (c. 1178 - 1234), filla de Bertram III de Verdun. Un dels seus fills, o possiblement un tercer que seria desconegut, va ser mort en combat l'any 1238.^[3] Junts van tenir dos fills i almenys tres filles:^[3]

• Gualter de Lacy (mort entre 1226 i 1242).^[3]
• Roger de Lacy (mort entre 1226 i 1242).^[3]
• Matilda de Lacy († 1281), casada amb David, baró de Naas.^[3][4]
• Una filla († 1253), casada amb Miles de Nangle.^[3]
• Rosa de Lacy († després de 1237), es va casar amb Alà de Galloway († 1234).^[3]

En segones núpcies es va casar amb Emelina, filla de Gualter de Ridelsford (o Ridelisford), un baró hiberno-normand.^[3] No van tenir descendència. Després de la seva mort, Emelina es va tornar a casar amb Esteve Longespée, fill de Guillem de Longespée, parent del rei Enric III d'Anglaterra.^[3]

Referències

Bibliografia

• Handcock, Gustavus Frederick; Sweetman, Henry Savage. Calendar of Documents Ireland (en anglès). vol. I. Longman & Company, 1875. 
• Mac Ivor, Dermot «The Knights Templars in County Louth». Seanchas Ardmhacha: Journal of the Armagh Diocesan Historical Society, 4, 1, 1960-1961, pàg. 72-91. DOI: https://doi.org/10.2307/29740721. JSTOR: https://www.jstor.org/stable/29740721.
• Smith, B. «Lacy, Hugh de, earl of Ulster (d. 1242)». A: Oxford Dictionary of National Biography (en anglès). Oxford University Press, 2004.