Guillem II d'Orange-Nassau
 Guillem II (detall de retrat doble per Antoon van Dyck).  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 maig 1626 la Haia |
| Mort | 6 novembre 1650 (24 anys) la Haia |
| Causa de mort | Causes naturals (Verola ) |
| Sepultura | Nieuwe Kerk, Amsterdam |
 Príncep d'Orange | |
| 14 maig 1647 – 6 novembre 1650 ← Frederic Enric d'Orange-Nassau – Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia → | |
| Stadhouder | |
| 14 març 1647 – 6 novembre 1650 ← Frederic Enric d'Orange-Nassau – de facto → | |
| Dades personals | |
| Religió | Calvinisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política |
| Lloc de treball | La Haia (1647–1650) |
| Ocupació | polític, aristòcrata |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Altres | |
| Títol | Príncep d'Orange |
| Família | Casa d'Orange-Nassau |
| Cònjuge | Maria Enriqueta Stuard |
| Fills | Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia |
| Pares | Frederic Enric d'Orange-Nassau i Amèlia de Solms-Braunfels |
| Germans | Isabel Carlota de Nassau, Enriqueta Amèlia de Nassau, Enriqueta Caterina de Nassau, Lluïsa Enriqueta de Nassau, Elisabet de Nassau, Albertina Agnès d'Orange-Nassau, Maria de Nassau, Frederic de Nassau-Zuylestein i Enric Lluís de Nassau |
| Parents | Frederic Guillem de Brandenburg (cunyat) |
Premis | |
 | |
 | |
Guillem II d'Orange-Nassau (La Haia, 27 de maig de 1626 – La Haia, 6 de novembre de 1650) va ser Príncep d'Orange i Stadtholder de les Províncies Unides entre el 1647 i el 1650.
Biografia
Fill de Frederic Enric d'Orange-Nassau i d'Amàlia de Solms-Braunfels. El 1641 va contreure matrimoni amb Maria Enriqueta Stuard, filla del rei Carles I d'Anglaterra, unió de la que va néixer, de manera pòstuma, el futur Guillem III d'Anglaterra.
A la mort del seu pare en 1647 es va convertir en Stadtholder de les Províncies Unides[1] i el 1648 es va oposar a la signatura de la Pau de Westfàlia, malgrat que aquesta reconeixia la independència dels Països Baixos. Va començar aleshores negociacions secretes amb França per tractar d'estendre el seu poder sota un Estat centralitzat. A més a més, va iniciar accions per donar suport la nova instauració del seu cunyat Carles II al tron anglès.
L'any 1650 es va produir un greu enfrontament entre Guillem II i la província d'Holanda, dirigida pels regents d'Amsterdam Andries Bicker i Cornelis de Graeff. Aquests últims sol·licitaven la reducció de l'exèrcit, d'acord amb la Pau de Münster, a la qual cosa Guillem es negava, ja que era una de les bases del seu poder. Finalment, Guillem va empresonar a diversos membres de l'Assemblea Provincial d'Holanda -entre ells a Johan de Witt- al Castell de Loevestein i va enviar tropes a prendre Amsterdam, encara que la campanya va fracassar a causa del mal temps.[2] Va concloure amb Mazzarino (1650) una aliança contra Espanya i Anglaterra, frustrada per la seva sobtada mort per verola. El seu únic fill Guillem va néixer una setmana després de la seva mort. El va succeir el 1672 com a Stadtholder i més tard, el 1689, també es va convertir en rei d'Anglaterra.[3]
| 16. Joan V de Nassau-Dillenburg | ||||||||||||||||
| 8. Guillem I de Nassau-Dillenburg | ||||||||||||||||
| 17. Isabel de Hesse-Marburgo | ||||||||||||||||
| 4. Guillem I d'Orange-Nassau | ||||||||||||||||
| 18. Botho VIII de Stolberg-Wernigerode | ||||||||||||||||
| 9. Juliana de Stolberg | ||||||||||||||||
| 19. Anna d'Eppstein-Königstein | ||||||||||||||||
| 2. Frederic Enric d'Orange-Nassau | ||||||||||||||||
| 20. Gaspard I de Coligny | ||||||||||||||||
| 10. Gaspard II de Coligny | ||||||||||||||||
| 21. LLuïsa de Montmorency | ||||||||||||||||
| 5. Lluïsa de Coligny | ||||||||||||||||
| 22. Guy XVI de Laval | ||||||||||||||||
| 11. Carlota de Laval | ||||||||||||||||
| 23. Antonieta d'Aillon | ||||||||||||||||
| 1. Guillem II d'Orange-Nassau | ||||||||||||||||
| 24. Felip de Solms-Braunfels | ||||||||||||||||
| 12. Conrad de Solms-Braunfels | ||||||||||||||||
| 25. Anna de Tecklenburgo | ||||||||||||||||
| 6. Joan Albert I de Solms-Braunfels | ||||||||||||||||
| 26. Guillem I de Nassau-Dillenburg (=8) | ||||||||||||||||
| 13. Elisabet de Nassau-Dillenburg | ||||||||||||||||
| 27. Juliana de Stolberg (=9) | ||||||||||||||||
| 3. Amàlia de Solms-Braunfels | ||||||||||||||||
| 28. Guillem I de Sayn-Wittgenstein | ||||||||||||||||
| 14. Lluís I de Sayn-Wittgenstein | ||||||||||||||||
| 29. Joana d'Isenburg | ||||||||||||||||
| 7. Agnès de Sayn-Wittgenstein | ||||||||||||||||
| 30. Frederic Magnus I de Solms-Laubach | ||||||||||||||||
| 15. Elisabet de Solms-Laubach | ||||||||||||||||
| 31. Agnès de Wied | ||||||||||||||||
Referències
- ↑ «William II (prince of Orange)» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 17 setembre 2022].
- ↑ Russel Shorto, La isla en el centro del mundo. ISBN 0-552-99982-2
- ↑ Marie-Nicolas Bouillet i Alexis Chassang, Guillaume II d'Orange-Nassau al Dictionnaire universel d'histoire et de géographie, 1878 (francès)
Vegeu també
- Comtat d'Orange (Nova York).
