Gorgonòpids
Gorgonopidae  | |
|---|---|
 Sauroctonus | |
| Període | |
Permià[1] | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Família | Gorgonopidae Lydekker, 1890 |
| Subfamílies i gèneres | |
| Vegeu el text | |
Els gorgonòpids (Gorgonopidae), sovint anomenats erròniament[1] gorgonòpsids (Gorgonopsidae), són una família extinta de sinàpsids del clade dels gorgonops que visqueren durant el Permià. Se n'han trobat restes fòssils a Malawi, el Níger, Rússia, Sud-àfrica, Tanzània i Zàmbia.[1] A més d'un grapat de gèneres incertae sedis, es divideix en tres subfamílies: els gorgonopins, que eren el grup més divers; els rubidgeïns, que tenien el crani especialment ample i robust; i els inostrancevins, que incloïen el gorgonop més gros conegut, Inostrancevia.[2]
Taxonomia
- Ordre Therapsida
- Subordre Gorgonopsia
- Família Gorgonopidae
- Aelurosaurus
- Aloposaurus
- Arctognathus
- Arctops
- Broomisaurus
- Cerdorhinus
- Leontocephalus
- Lycaenops
- Paragalerhinus
- Ruhuhucerberus
- Viatkogorgon
- Subfamília Gorgonopinae
- Subfamília Rubidgeinae
- Aelurognathus
- Broomicephalus
- Clelandina
- Dinogorgon
- Leogorgon
- Leontosaurus
- Niuksenitia
- Prorubidgea
- Rubidgea
- Ruhuhucerberus
- Smilesaurus
- Sycosaurus
- Titanogorgon
- Subfamília Inostranceviinae
- Inostrancevia
- Pravoslavleria
- Família Gorgonopidae
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Entrada «Gorgonopidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Kemp, 2005, p. 52.
Bibliografia
- Kemp, T. S. The Origin and Evolution of Mammals (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 9780198507611.
