Good Girls Go to Paris
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Alexander Hall  |
| Protagonistes | Melvyn Douglas Joan Blondell Walter Connolly Isabel Jeans Don Beddoe Alan Curtis Alexander D'Arcy Clarence Kolb Howard C. Hickman Jean Acker Sam McDaniel Ann Doran Dorothy Comingore James Craig Lorna Gray Robert Sterling Walter Sande Jack Chefe William Newell Cyril Ring William Irving Brooks Benedict Mary Field Leon Belasco Don Dillaway Florence Wix John Tyrrell George Douglas |
| Producció | William Perlberg |
| Dissenyador de producció | Lionel Banks |
| Guió | Gladys Lehman i Ken Englund |
| Música | Leigh Harline |
| Fotografia | Henry Freulich |
| Muntatge | Al Clark |
| Productora | Columbia Pictures |
| Distribuïdor | Columbia Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1939 |
| Durada | 75 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica |
| Lloc de la narració | Nova York |
      | |
Good Girls Go to Paris és una pel·lícula de comèdia romàntica estatunidenca de 1939 dirigida per Alexander Hall i protagonitzada per Melvyn Douglas i Joan Blondell .
Argument
Jenny Swanson, una cambrera d'una petita ciutat universitària el somni de la qual és anar a París, es barreja amb una família benestant de Nova York.
Repartiment
- Melvyn Douglas com Ronald Brooke
- Joan Blondell com Jenny Swanson
- Walter Connolly com Olaf Brand
- Alan Curtis com Tom Brand
- Joan Perry com Sylvia Brand
- Isabel Jeans com Caroline Brand
- Alexander D'Arcy com Paul Kingston
- Clarence Kolb com Ted Dayton Sr.
- Howard Hickman com Jeffers
Producció
La pel·lícula estava pensada originalment per ser protagonitzada per Charles Boyer i Jean Arthur. Arthur va marxar primer, seguit de Boyer.[1] Boyer va rebutjar l'oferta de protagonitzar Cita d'amor .[2]
Recepció
El crític del The New York Times Frank Nugent, va opinar que el repartiment s'esforça massa, i "l'efecte general, en conseqüència, no és tant el d'apel·lar a l'instint humorístic de l'espectador com un atac contra ell". P. S. Harrison la va valorar com "una comèdia força bona" i va aconsellar als exhibidors: "Hauria d'anar amb les masses, perquè la història lleugera no té problemes".
