Francesc Xarrié i Pruna
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1792 Barcelona |
Mort | 12 setembre 1866 (73/74 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | teòleg |
Francesc Xarrié i Pruna (Barcelona, 1792 - Barcelona, 12 de setembre de 1866)[1][2] fou un escriptor i religiós català.
Era fill d'Antoni Xarrié paleta de professió natural de Barcelona, i de Margarida Pruna nascuda a Montgat. Ingressà en l'Orde dels Predicadors i s'ordenà de prevere el 1817. Estudià humanitats, filosofia i teologia i rebé el títol de doctor. Desenvolupà una càtedra a la Universitat de Cervera i fou examinador sinodal del Bisbat de Barcelona. El 1835 passà a Itàlia, on aconseguí els títols de mestre en sagrada teologia i de regent d'estudis del convent de Santa Maria de Roma. Algun temps després retornà a Barcelona i funda el Col·legi de Sant Tomàs d'Aquino. Escrigué:
- Teologia tomistica,
- Refutación de los errores modernos,
- Socialismo religioso,
- Instituciones Theologiae justa mentem Divi Thomae, aquesta última obra en col·laboració amb Narcís Puig
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 70, pàg. 529 ISBN 84-239-4570-7