Fernando de Liñán y Zofio

Infotaula de personaFernando de Liñán y Zofio
Biografia
Naixement19 abril 1930 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort27 abril 2011 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministeri d'Informació i Turisme
11 juny 1973 – 3 gener 1974
← Alfredo Sánchez Bella – Pío Cabanillas Gallas →
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
← Alfredo Sánchez Bella – Pío Cabanillas Gallas →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
24 juliol 1970 – 12 novembre 1971
← Alejandro Fernández Sordo – Manuel Valdés Larrañaga →
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Ministre d'Informació i Turisme
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, polític Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTeresa de Amusátegui de la Cierva
Premis
  • (agost 1974, 1974)  Medalla d'Or al Mèrit Turístic
  • (gener 1974)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
  • (1973)  Gran Creu de l'Orde de Beneficència
  • (1972)  Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes
  • (1971)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros
  • (1968)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil Modifica el valor a Wikidata

Fernando de Liñán y Zofio (Madrid, 19 d'abril de 1930 - 27 d'abril de 2011) fou un polític espanyol, ministre durant els darrers anys del franquisme.

Biografia

Llicenciat en Ciències Exactes i en Ciències Econòmiques. El 1959 treballà com a professor a l'Escola Nacional d'Administració Pública i en la secretaria general tècnic de la Presidència del Govern. Posteriorment fou subsecretari general de la Comissaria del Plan de Desarrollo, i el 1965 en fou nomenat director general.[1] El 1967 fou nomenat procurador en Corts com a Consejero Nacional.[2] Fou nomenat Director general de Política Interior i Assistència Social en 1969. En juny de 1973 Luis Carrero Blanco el va incorporar al seu gabinet com a ministre d'Informació i Turisme, tot i que d'antuvi tenia pensat donar-li la cartera de Governació.[3] Després de la mort de Carrero Blanco és destituït i passaria a ocupar la presidència d'Aviaco.[4] Després va exercir la seva activitat a l'empresa privada.

Havia estat nomenat Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem i havia rebut la Creu de Carles III.[5]

Referències

  1. ↑ Biografías de altos cargos extret de l'ABC, 08/11/1969, dins l'Arxiu Linz de la Transició Espanyola
  2. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. ↑ 35 años sin Franco Arxivat 2017-09-22 a Wayback Machine. a elsiglodeeuropa.es
  4. ↑ Fernando Liñán Zofio a El País, 1976
  5. ↑ Necrològica a l'ABC


Càrrecs públics
Precedit per:
Alfredo Sánchez Bella 		Ministeri d'Informació i Turisme
Escut de l'estat espanyol
1973- 1974 		Succeït per:
Pío Cabanillas Gallas


  • Vegeu aquesta plantilla
XIIIè Govern de Francisco Franco (11 de juny de 1973 – 3 de gener de 1974)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresident de govern
Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) •
Ministres
Carlos Arias Navarro (Governació) • Antonio Barrera de Irimo (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • José María Gamazo y Manglano (Presidència) • Laureà López Rodó (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Agustín Cotorruelo Sendagorta (Comerç) • Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • José Utrera Molina (Habitatge) • Julio Rodríguez Martínez (Educació) • Fernando de Liñán y Zofio (Informació i Turisme) • Cruz Martínez Esteruelas (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIV FRANCO)