Felip Lorda i Alaiz

Infotaula de personaFelip Lorda i Alaiz

Felip Lorda (1968) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juliol 1918 Modifica el valor a Wikidata
Almacelles (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 1992 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 23 agost 1992 (mort en el càrrec)Joan Ferran i Serafini →
Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Senador al Senat espanyol
18 novembre 1982 – 6 abril 1992
Nomenat per: Parlament de Catalunya
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Secretari segon del Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 4 abril 1988
← cap valor – Luís Andrés García Sáez →
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

23 gener 1978 – 2 febrer 1979
Diputat al Congrés dels Diputats
2 juliol 1977 – 2 gener 1979
Legislatura: legislatura constituent d'Espanya

Circumscripció electoral: Lleida

Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCrítica literària, política, literatura castellana, literatura catalana, literatura anglesa i traducció Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, traductor, professor de llengües, especialista en literatura, periodista radiofònic, professor d'universitat, assagista, crític literari, estudiós de la literatura Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Amsterdam (–1977)
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya (1978–)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1962–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Felip Maria Lorda i Alaiz (Almacelles, Segrià, 5 de juliol de 1918 - Barcelona, 23 d'agost de 1992) fou un crític literari i polític català.

Biografia

Durant la guerra civil espanyola va lluitar en l'exèrcit republicà, raó per la qua qual a la fi del conflicte fou internat en un camp de concentració a França. El 1945 es llicencià en filologia clàssica per la Universitat de Madrid i en 1968 es doctorà en filologia romànica per la Universitat de Barcelona.[1]

El 1948 marxà a l'exili als Països Baixos, on treballà com a periodista radiofònic, i de 1950 a 1955 va estar adscrit al Servei d'Espanyol de la BBC a Londres. També fou professor de llengua i literatura catalana i castellana a la universitat d'Amsterdam fins al 1977. Es casà amb l'escriptora Josefina Vidal.

Fou membre fundador de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), i el 1970 organitzà a Amsterdam el segon Col·loqui Internacional sobre el Català. Traduí prop d'un centenar de llibres de caràcter literari i d'assaig, i es dedicà especialment a les literatures catalana, castellana i anglesa contemporànies, dins la tradició crítica d'inspiració marxista. Va ser Premi Nacional de Traducció en Bèlgica i els Països Baixos.

El 1962 es va afiliar al PSOE i a la UGT d'Amsterdam, on hi va presidir la Casa del Pueblo. A més de treballar per a l'expansió del partit i el sindicat en l'exili neerlandès, va mantenir un contacte directe amb els dirigents de la Federació Catalana del PSOE. Va tornar a Espanya en 1977.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit diputat del PSC al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Lleida i fou vicepresident de la Comissió Cultural i membre de la Comissió d'Assumptes Exteriors del Congrés dels Diputats. També fou Representant del grup socialista a l'Assemblea parlamentària del Consell d'Europa.

Secretari nacional de política cultural del PSC i de 1981 a 1987 fou secretari general de la Federació de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT de Catalunya. El 1982-1986 fou membre del Patronat de la Universitat de Barcelona per la UGT i de la junta directiva del Centre d'Informació i Documentació Internacionals a Barcelona. També és membre d'Amnistia Internacional.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984 i 1988 fou diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona. Fou Secretari Segon del Parlament de Catalunya (1980-1988), membre de la Diputació Permanent (1980-1988) i secretari de la Comissió de Política cultural (1980-1984), secretari segon de la Comissió de Reglament i de la Comissió de Govern Interior (1980-88) i vicepresident de la Comissió de control parlamentari de l'actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les empreses filials (1980-1984).[2]

Fou designat Senador pel Parlament de Catalunya per a representar la Generalitat al Senat en 1985, 1988 i 1989. Durant aquests anys fou Membre de la Comissió de Política Cultural del Senat d'Espanya.[3]

Referències

  1. Diputats del Parlament de Catalunya en la I Legislatura p. 73
  2. Diputats del Parlament de Catalunya en la II Legislatura p. 78
  3. Diputats del Parlament de Catalunya en la III Legislatura p. 115

Enllaços externs

  • Biografia per la Fundació Rafael de Campalans.
  • Fitxa del Congrés dels Diputats
  • Fitxa del Senat.

Bibliografia

  • Durendes, Laura. Felip Lorda: socialista i humanista. Ed. Fundació Rafael Campalans. Col. Memòria, 1. Barcelona, 2001. ISBN 84-607-3544-3
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Legislatura Constituent (1977- 1979)
Barcelona
Macià Alavedra i Moner  · Josep Andreu i Abelló  · Heribert Barrera i Costa  · Juli Busquets i Bragulat  · Dolors Calvet i Puig  · Anton Cañellas i Balcells  · Vicenç Capdevila Cardona  · Carlos Cigarrán Rodil  · Josep Espinet Chancho  · Luis Fuertes Fuertes  · Cipriano García Sánchez  · Carlos Güell de Sentmenat  · Rodolf Guerra i Fontana  · Antoni Gutiérrez Díaz  · Manuel Jiménez de Parga Cabrera  · Gregorio López Raimundo  · Laureà López Rodó  · Eduardo Martín Toval  · Marta Mata i Garriga  · Raimon Obiols i Germà  · Ángel Manuel Perera Calle  · Jordi Pujol i Soley  · Juan de Dios Ramírez Heredia  · Juan Ramos Camarero  · Francesc Ramos i Molins  · Joan Reventós i Carner  · Josep Maria Riera i Mercader  · Miquel Roca i Junyent  · Carles Sentís i Anfruns  · Jordi Solé i Tura  · Ramón Trías i Fargas  · Josep Maria Triginer i Fernández  · Josep Verde i Aldea  · Marcel·lí Moreta i Amat  · Miguel Núñez González
Tarragona
Lleida
Girona
← 1936-1939 •••• I Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Senadors catalans de la Segona Legislatura (1982 - 1986)
Barcelona
Tarragona
Lleida
Girona
Designats pel
Parlament de Catalunya
← I Legislatura •••• III Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Senadors catalans de la Tercera Legislatura (1986 - 1989)
Barcelona
Tarragona
Lleida
Girona
Designats pel Parlament de Catalunya
← II Legislatura •••• IV Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Senadors catalans de la Quarta Legislatura (1989 - 1993)
Barcelona
Tarragona
Lleida
Girona
Designats pel Parlament de Catalunya
← III Legislatura •••• V Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Secretari primer
1980-1993: Ramon Camp • 1993-1995: Flora Sanabra • 1995-1999: Raimon Escudé • 1999-2003: Carme Valls • 2003-2006: Anna Miranda • 2006-2010: Lídia Santos • 2010-2012: Jordi Cornet • 2012: Pere Calbó • 2012-2014: Miquel Iceta • 2014-2015: Pere Navarro • 2015-2018: Anna Simó • 2018-2021: Eusebi Campdepadrós • 2021-actualitat: Ferran Pedret
Secretari segon
1980-1988: Felip Lorda • 1988-1992: Luis Andrés García • 1992-1995: Xavier Guitart • 1995-1996: Xavier Bosch • 1996-2003: Ernest Benach • 2003-2006: Carme Carretero • 2006-2010: Antoni Castellà • 2010-2012: Montserrat Tura • 2012-2015: Pere Calbó • 2015-2021: David Pérez • 2021: Jaume Alonso-Cuevillas • 2021-actualitat: Aurora Madaula
Secretari tercer
1980: Ramon Espasa • 1980-1984: Enrique Manuel-Rimbau • 1984-1993: Flora Sanabra • 1993-1995: Enric Castellnou • 1995-2000: Francesc Codina • 2000-2003: Esteve Orriols • 2003-2006: Rafael Luna • 2006-2010: Jordi Miralles • 2010-2015: Josep Rull • 2015-2018: Joan Josep Nuet • 2018-2019: Joan García • 2019-2021: Laura Vílchez • 2021-2022: Pau Juvillà • 2022-actualitat: Carles Riera
Secretari quart
1980: Enrique Manuel-Rimbau • 1980-1983: Ramon Espasa • 1983-1984: Marcel Planellas • 1984-1988: Marçal Casanovas • 1988-1990: Celestino Andrés Sánchez • 1990-1992: Rosa Fabián • 1992-1995: Xavier Bosch • 1995-1998: Imma Mayol • 1998-1999: Roc Fuentes • 1999-2003: Isidre Gavín • 2003-2004: Marina Llansana • 2004-2006: Bet Font • 2006-2010: Rafael Luna • 2010-2012: Dolors Batalla • 2012-2015: David Companyon • 2015-2018: Ramona Barrufet • 2018: Alba Vergés • 2018-2019: Adriana Delgado • 2019-2021: Rut Ribas • 2019-actualitat: Ruben Wagensberg
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • GEC (1)