Esfinx grossa de la vinya

Infotaula d'ésser viuEsfinx grossa de la vinya
Deilephila elpenor Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Impatiens, Epilobi i espunyidella Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
InfraordreHeteroneura
FamíliaSphingidae
GènereDeilephila
EspècieDeilephila elpenor Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Sphinx elpenor Linnaeus, 1758
  • Chaerocampa elpenor (Linnaeus, 1758)
  • Chaerocampa elpenor alboradiata Lambillion, 1913
  • Deilephila elpenor argentea Burrau, 1950
  • Chaerocampa elpenor cinerescens Newnham, 1900
  • Eumorpha elpenor clara Tutt, 1904
  • Pergesa elpenor daubi Niepelt, 1908
  • Pergesa elpenor distincta Meyer, 1969
  • Pergesa elpenor hades Rebel, 1910
  • Chaerocampa lewisii Butler, 1875
Eruga Deilephila elpenor en posició d'atac (simulat)

L'esfinx grossa de la vinya (Deilephila elpenor)[1] és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae) amb una distribució geogràfica molt àmplia, trobant-se des de Portugal fins a la Xina i el Japó, però no a Taiwan, incloent-hi els Països Catalans.[2][3]

Característiques

Té un cos fort, amb tons suaus morats i rosats. L'envergadura és de 60-70 mm. Les ales anteriors tenen el mateix color morat que el cos i l'abdomen, amb estries nebuloses de color verd oliva. Les ales posteriors però, tenen una zona negra que contrasta amb els altres tons.[2]

Història natural

A la zona del Mediterrani els adults apareixen entre la primavera i finals de setembre en dues generacions. Els adults volen al vespre tot xuclant el nèctar de les flors.[2]

La femella pon els ous sota les fulles de les plantes que escull. Les erugues mengen les fulles de la matajaia (Epilobium hirsutum) i l'espunyidella (Galium spp). Si manquen aquestes, poden menjar fulles de la fúcsia i la salicària.[2]

Les erugues totalment desenvolupades arriben a fer 7,5 cm de llarg. Són grises i tenen unes taques grans sobre la pell que semblen ulls. Quan se sent amenaçada, l'eruga es posiciona de manera tal que la projecció del cos recorda al cap d'una serp. Sembla que aquesta postura agressiva pot ser efectiva per a espantar ocells.[2]

Espècies relacionades

Referències

  1. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 1r juny 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Deilephila elpenor elpenor». [Consulta: 14 desembre 2021].
  3. Bestmann, H. J.; Erler, J.; Garbe, W.; Kern, F.; Martischonok, V.; Schäfer, D.; Vostrowsky, O.; Wasserthal, L. T. «Pheromone components of the female elephant hawk-moth, Deilephila elpenor, and the silver-striped hawk-moth, Hippotion celerio». Experientia, 48, 6, 1992, pàg. 610–613. DOI: 10.1007/BF01920249.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Bases de dades taxonòmiques
BOLD BioLib COL Dyntaxa EOL FE GBIF IN ITIS NCBI OTL