Equació exponencial

Una equació exponencial és aquella equació en què la incògnita apareix, únicament, en els exponents de potències de bases constants.[1] La incògnita pot aparèixer en l'exponent d'un o més termes, en qualsevol membre de l'equació. És a dir, una constant està elevada a una funció de la incògnita a aclarir, usualment representada per x {\displaystyle x} . Per resoldre aquestes equacions s'utilitzen les propietats de la potenciació, la radicació dels logaritmes i canvi de la incògnita per una altra.

Definició

Sigui a {\displaystyle a} un nombre real fixe, positiu i diferent de 1, llavors l'equació es denomina equació exponencial elemental.[2]

a x = b {\displaystyle a^{x}=b}

Formes de resolució

Depèn del tipus d'equació exponencial de què es tracti, hi ha diverses formes de resoldre-la, pel seu nivell de complexitat. Les més fàcils són per simple inspecció, és a dir, es descompon la part numèrica en els seus factors primers i aplicant logaritme a banda i banda de la igualtat. A continuació, es brinden alguns exemples.

Igualació de bases

Sigui l'equació de l'exemple següent:

2 x + 1 = 16 {\displaystyle 2^{x+1}=16}

Si el primer membre només té un terme i el terme del segon membre és potència de la base del terme del primer membre, llavors el segon membre s'expressa com a potència de la base de l'expressió que conté la incògnita. En l'exemple, 16 és potència de la base dues de 2 x + 1 {\displaystyle 2^{x+1}} .

2 x + 1 = 2 4 {\displaystyle 2^{x+1}=2^{4}}

Després, aplicant la següent propietat: a x = a y x = y {\displaystyle a^{x}=a^{y}\Rightarrow x=y} , llavors: x + 1 = 4 {\displaystyle x+1=4}

x = 4 1 x = 3 {\displaystyle x=4-1\rightarrow x=3}

Canvi de variables

Donada l'equació exponencial de l'exemple següent:

2 7 x + 2 + 7 x = 33957 {\displaystyle 2\cdot 7^{x+2}+7^{x}=33957}

Se simplifica la seva escriptura:

2 ( 7 x ) 7 2 + ( 7 x ) = 33957 {\displaystyle 2\cdot (7^{x})\cdot 7^{2}+(7^{x})=33957}

S'aplica el canvi de variable i s'escriu:

7 x = a {\displaystyle 7^{x}=a}

Ara, en reemplaçar, es té:

2 a 49 + a = 33957 {\displaystyle 2a\cdot 49+a=33957}

S'aïlla a {\displaystyle a} :

99 a = 33957 {\displaystyle 99a=33957}

a = 33957 99 a = 343 {\displaystyle a={\frac {33957}{99}}\rightarrow a=343}

i finalment, es desfà el canvi de variable:

x = log 7 ( a ) = log 7 ( 343 ) = 3 {\displaystyle x=\log _{7}(a)=\log _{7}(343)=3}

Passant a una algebraica

Donada l'equació:[3]

2 9 x 3 x + 1 2 = 0 {\displaystyle 2\cdot 9^{x}-3^{x+1}-2=0}

se simplifica:

2 ( 3 x ) 2 3 3 x 2 = 0 {\displaystyle 2\cdot (3^{x})^{2}-3\cdot 3^{x}-2=0}

Després se substitueix y = 3 x {\displaystyle y=3^{x}} , amb això s'aconsegueix una equació de segon grau:

2 y 2 3 y 2 = 0 {\displaystyle 2y^{2}-3y-2=0}

Si es resol l'equació de segon grau s'aconsegueixen els següents resultats: y = 2 {\displaystyle y=2} ; y = 1 2 {\displaystyle y=-{\frac {1}{2}}} . L'última solució és impossible, atès que 3 x > 0 {\displaystyle 3^{x}>0} . Per tant, només pot ser la solució 3 x = 2 {\displaystyle 3^{x}=2} :

x = log 3 ( 2 ) {\displaystyle x=\log _{3}(2)}

Utilitzant logaritmes

Donada l'equació:

4 x + 1 8 x = 4096 {\displaystyle 4^{x+1}\cdot 8^{x}=4096}

S'aplica el logaritme a banda i banda de l'equació:

l o g 2 ( 4 x + 1 8 x ) = log 2 4096 {\displaystyle log_{2}(4^{x+1}\cdot 8^{x})=\log _{2}4096}

Per propietats dels logaritmes, s'obté:

l o g 2 ( 4 x + 1 ) + log 2 ( 8 x ) = log 2 4096 {\displaystyle log_{2}(4^{x+1})+\log _{2}(8^{x})=\log _{2}4096}

( x + 1 ) log 2 4 + x log 2 8 = log 2 4096 {\displaystyle (x+1)\cdot \log _{2}4+x\cdot \log _{2}8=\log _{2}4096}

Operant:

( x + 1 ) 2 + x 3 = 12 2 x + 2 + 3 x = 12 5 x = 10 {\displaystyle (x+1)\cdot 2+x\cdot 3=12\Rightarrow 2x+2+3x=12\Rightarrow 5x=10}

Finalment, s'aïlla i es resol:

x = 2 {\displaystyle x=2}

Canvi de base de les potències

Donada l'equació:

4 x + 1 8 x = 4096 {\displaystyle 4^{x+1}\cdot 8^{x}=4096}

Es passen les potències de base 4 i 8 a potències de base 2, com també 4096 = 2 12 {\displaystyle 4096=2^{12}} , es té:

2 2 x + 2 2 3 x = 2 12 {\displaystyle 2^{2x+2}\cdot 2^{3x}=2^{12}}

Igualant els exponents:

( 2 x + 2 ) + 3 x = 12 {\displaystyle (2x+2)+3x=12}

Finalment:

5 x = 10 x = 2 {\displaystyle 5x=10\Rightarrow x=2}

Equacions exponencial més complexes

Quan la incògnita es troba en l'índex d'una arrel, també se la considera exponencial, ja que es pot rescriure com a potència amb exponent fraccionari. Sigui l'equació:

2 x + 2 3 x + 1 = 8 {\displaystyle {\sqrt[{3x+1}]{2^{x+2}}}=8}

Noti's que la variable es troba també en líndex de l'arrel. Per les propietats de la radicació, es reescriu com:

2 x + 2 3 x + 1 = 8 {\displaystyle 2^{\frac {x+2}{3x+1}}=8}

S'aplica el mètode d'igualació de bases:

2 x + 2 3 x + 1 = 2 3 {\displaystyle 2^{\frac {x+2}{3x+1}}=2^{3}}

Igualant els exponents:

x + 2 3 x + 1 = 3 {\displaystyle {\frac {x+2}{3x+1}}=3}

Operant i aïllant:

x = 1 8 {\displaystyle x=-{\frac {1}{8}}}

Altres aplicacions de les equacions exponencials

Consideri's la següent equació:

1 + 2 + 4 + 8 + + 2 x = 1023 {\displaystyle 1+2+4+8+\cdots +2^{x}=1023}

Noti's que els diferents termes formen part d'una progressió geomètrica. Per resoldre aquesta suma dels n {\displaystyle n} termes d'una progressió geomètrica, sabent que aquesta progressió té 5 termes:

S n = a n r a 1 r 1 {\displaystyle S_{n}={\cfrac {a_{n}r-a_{1}}{r-1}}}

Se substitueixen els nombres a la fórmula:

1023 = 2 x 2 1 2 1 {\displaystyle 1023={\frac {2^{x}\cdot 2-1}{2-1}}}

Se simplifica:

1023 = 2 x 2 1 1024 = 2 x 2 512 = 2 x {\displaystyle 1023=2^{x}\cdot 2-1\Rightarrow 1024=2^{x}\cdot 2\Rightarrow 512=2^{x}}

Igualant les bases:

2 9 = 2 x {\displaystyle 2^{9}=2^{x}}

Resolent:

9 = x {\displaystyle 9=x}

El mateix raonament és aplicable per a qualsevol progressió geomètrica.

L'interès compost

Si C {\displaystyle C} representa el capital invertit a una taxa de r {\displaystyle r} per cent anual, i m {\displaystyle m} denota el nombre de vegades a l'any que s'acumula l'interès, llavors la suma acumulat M {\displaystyle M} després de x {\displaystyle x} anys es calcula mitjançant la fórmula:[4]

M = C ( 1 + r m ) m x {\displaystyle M=C\left(1+{\frac {r}{m}}\right)^{mx}}

El valor de x {\displaystyle x} s'avalua mitjançant logaritmes.

També en el cas de la desintegració de cert material radioactiu es compleix la fórmula:

Q = Q 0 10 k t {\displaystyle Q=Q_{0}\cdot 10^{-kt}}

On:

  • Q {\displaystyle Q} está en grams (g)
  • t {\displaystyle t} en anys
  • Q 0 {\displaystyle Q_{0}} en grams (g)
  • k {\displaystyle k} és una constant de variació de la quantitat de substància respecte a la seva massa.[5]

Funció exponencial

Les equacions exponencials també sorgeixen quan es volen calcular arrels o punts particulars de les funcions exponencials. En la funció exponencial f : R R / f ( x ) = 2 x {\displaystyle f\colon \mathbb {R} \to \mathbb {R} \;/\;f(x)=2^{x}\,} , per saber en quin punt la seva gràfica talla l'eix d'ordenades, s'ha de plantejar l'equació:

2 0 = x {\displaystyle 2^{0}=x}

Operant s'arriba a la conclusió que x = 1 {\displaystyle x=1\,} .

Si es vol saber en quin punt de l'eix d'abscisses la gràfica intersecta l'eix d'ordenades en el punt 1, es planteja:

2 x = 1 x = 0 {\displaystyle 2^{x}=1\Rightarrow x=0}

Un altre exemple:

Trobar el valor de x {\displaystyle x\,} si f ( x ) = 12 {\displaystyle f(x)=12} i f ( x ) = 3 x {\displaystyle f(x)=3^{x}\,}

3 x = 12 log 3 x = log 12 x = log 12 log 3 2,262 {\displaystyle 3^{x}=12\Rightarrow \log {3^{x}}=\log {12}\Rightarrow x={\frac {\log {12}}{\log {3}}}\approx 2{,}262}

Referències

  1. Manual de matemática (1985) Tsipkin; Editorial Mir, Moscú, traducción de Shapovalova, pg. 170
  2. Potápov- Alexándrov-Pasichenko: Álgebra y análisis de funciones elementales, Editorial Mir Moscú (1986)
  3. Álgebra y principios de análisis parte I (1981) Diigido por Yakovliev, Editorial Mir, MoscúTraducido por Samojválov, pg. 208
  4. Algebra moderna y trigonometría (198) Dolciani con Berman y Wooton, Publicaciones Cultural, S.A. México D.F. pg.,361
  5. Ibídem, pg. 364

Vegeu també