Enrique Cánovas Lacruz

Infotaula de personaEnrique Cánovas Lacruz
Biografia
Naixement1877 Modifica el valor a Wikidata
Espanya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 octubre 1965 Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director general de la Guàrdia Civil
13 abril 1942 – 1r juliol 1943
← Eliseo Álvarez-Arenas y Romero – Camilo Alonso Vega →
Capità general de la III Regió Militar
7 octubre 1940 – 13 abril 1942
← Antonio Aranda Mata – Eliseo Álvarez-Arenas y Romero →
Capità General de la VIII Regió Militar
13 agost 1939 – 19 octubre 1939
← José Solchaga y Zala – Eugenio Espinosa de los Monteros y Bermejillo →
Comandant general de Balears
5 octubre 1937 – 4 juliol 1939
← Trinidad Benjumeda del Rey – Miguel Ponte Manso de Zúñiga →
Capità General de la VIII Regió Militar
20 juliol 1936 – 1r agost 1936
← Enrique Salcedo Molinuevo – Carlos Bosch Bosch → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRestauració borbònica Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1965)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros
  • (1941)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc Modifica el valor a Wikidata

Enrique Cánovas Lacruz (Espanya, 1877 - Madrid, 13 d'octubre de 1965)[1] fou un militar espanyol, capità general de València i director general de la Guàrdia Civil durant els primers anys del franquisme.

Graduat a l'Acadèmia General Militar, en produir-se el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 tenia la graduació de coronel en cap dels Serveis d'Enginyers de la VIII Divisió Orgànica i es va unir als revoltats com a encarregat que el cop triomfés a Vigo.[2] Durant la guerra civil espanyola fou ascendit a general de divisió i destinat a la Comandància General de Balears des de 1937 fins a la fi del conflicte.[3][4]

El 7 d'octubre de 1940 va substituir al tinent general Antonio Aranda Mata com a capità general de la III Regió Militar. Durant el seu mandat va suavitzar la situació als tribunals especials, permetent als defensors que aportessin tota classe de proves.[5] El 13 d'abril de 1942 fou nomenat Director general de la Guàrdia Civil, càrrec que va ocupar fins a juliol de 1943. Durant el seu mandat es va aprovar el reglament de règim intern i les vestimentes oficials.[6] En març de 1965 li fou concedida la creu de l'Orde de Cisneros.[7]

Referències

  1. ↑ Esquela al diari ABC
  2. ↑ «Quise humanizar a los personajes que influyeron en nuestra historia», La Voz de Galicia, 25 de novembre de 2008
  3. ↑ General Cánovas Lacruz
  4. ↑ Josep Massot i Muntaner Menorca dins el dominó mediterrani, 1936-1939, p. 181
  5. ↑ Manuel Girona Rubio 0general&f=false Una miliciana en la Columna de Hierro: María "la Jabalina", p. 127
  6. ↑ GENERAL DE DIVISIÓN D. ENRIQUE CÁNOVAS LACRUZ, DIRECTOR GENERAL DE LA GUARDIA CIVIL (13-04-1942 a 01-07-1943) Arxivat 2018-06-16 a Wayback Machine., benemeritaaldia.org
  7. ↑ Decreto 623/1965, de 25 de març, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Cisneros a don Enrique Cánovas Lacruz