El retorn a casa

El retorn a casa

The Long Voyage Home
Fitxa
Direcció	John Ford
Protagonistes	John Wayne Thomas Mitchell Ian Hunter Barry Fitzgerald John Qualen Mildred Natwick Ward Bond J. M. Kerrigan Wyndham Standing Wilfrid Lawson Arthur Shields Douglas Walton Harry Tenbrook Jack Pennick Joe Sawyer Lionel Pape Rafaela Ottiano Billy Bevan James Flavin Harry Woods
Producció	Walter Wanger
Dissenyador de producció	James Basevi
Guió	Eugene O'Neill i Dudley Nichols
Música	Richard Hageman
Fotografia	Gregg Toland
Muntatge	Sherman Todd
Distribuïdor	United Artists i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1940
Durada	105 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Pressupost	682.495 $
Descripció
Gènere	cinema bèl·lic, drama i cinema d'acció
Tema	Segona Guerra Mundial i nàutica
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1941) Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1941) Oscar al millor muntatge (1941) Oscar al millor guió adaptat (1941) Oscar a la millor banda sonora (1941) Oscar als millors efectes especials (1941)
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades

El retorn a casa (original: The Long Voyage Home) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Ford, estrenada el 1940. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Durant la Segona Guerra Mundial, la vida dels marins en tota la seva duresa: tempestes, atacs aeris, i baralles.^[2]

Al voltant de la pel·lícula^[3]

• Rodatge del 18 abril al 27 maig de 1940, o sigui 37 dies de rodatge.
• Cost de producció: 689 495 dòlars.
• Recaptació: 580.129 dòlars.
• Primera producció d'Argosy, societat de producció de Ford.
• « Hem escollit voluntàriament espais estrets, és el que la història demanava. La vida sobre un vaixell és claustrofòbica, però hom s'hi acostuma. Es fa amics i enemics, us empenyeu pel menjar, us empenyeu per a tot. Penso que els marins que no s'empenten per als aliments són marins mediocres^[4]». L'aspecte claustrofòbic de la pel·lícula està accentuat per la foto de Gregg Toland.
• La història és transposada en la Segona Guerra Mundial, tot que els Estats Units no han entrat encara en guerra.

Repartiment

• John Wayne: Ole Olsen
• Thomas Mitchell: Aloysius 'Drisk' Driscoll
• Ian Hunter: Smitty Smith, un àlies de Thomas Fenwick
• Barry Fitzgerald: Cocky
• Wilfrid Lawson: Capità
• John Qualen: Axel Swanson
• Mildred Natwick: Freda
• Ward Bond: Yank
• Arthur Shields: Donkeyman
• Joe Sawyer: Davis
• J.M. Kerrigan: Nick
• Rafaela Ottiano: Bella
• Carmen Morales: l'espanyola
• Jack Pennick: Johnny Bergman
• Bob Perry: Paddy
• Constant Franke: Norway
• David Hughes: Scotty
• Constantine Romanoff: Big Frank Kransky
• Danny Borzage: Tim
• Harry Tenbrook: Max
• Cyril McLaglen: primer tinent
• Douglas Walton: segon tinent
• Wyndham Standing (no surt als crèdits): oficial de marina britànica
• Lionel Pape (no surt als crèdits): M. Clifton

Premis i nominacions

Nominacions

• 1940: New York Film Critics Circle Awards al millor director
• 1941: Oscar a la millor pel·lícula
• 1941: Oscar al millor guió adaptat per Dudley Nichols
• 1941: Oscar a la millor fotografia per Gregg Toland
• 1941: Oscar a la millor banda sonora per Richard Hageman
• 1941: Oscar al millor muntatge per Sherman Todd
• 1941: Oscar als millors efectes visuals per R.T. Layton, Ray Binger i Thomas T. Moulton

Referències