Cultura Hassuna-Samarra

Infotaula de geografia físicaCultura Hassuna-Samarra
TipusPeríode arqueològic Modifica el valor a Wikidata
EpònimTell Hassuna Modifica el valor a Wikidata
Part deneolític Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaMesopotàmia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaIraq Modifica el valor a Wikidata
Cultures calcolítiques d'Hassuna-Samarra

La cultura Hassuna-Samarra és un període arqueològic pertanyent a la història de Mesopotàmia comprès aproximadament entre 5600 i 5000 aC.[1]

Les troballes d'aquesta cultura s'han tret del jaciment arqueològic de Tell Hassuna, que li dona nom, i que està situat a Síria, prop del curs del Tigris. Cap al 6000 aC, les comunitats agrícoles es van instal·lar definitivament a les planes al peu de les muntanyes i, particularment, en aquest jaciment. La cultura Hassuna es caracteritza per l'avenç de la seva ceràmica,[2] generalment pintada en fons mat, marró vermellós o negre. Els temes no són figuratius. Els motius decoratius d'aquesta terrisseria (certs triangles envoltats per un rombe, creus gammades, etc.) reapareixen a Nínive, Baghuz, l'Eufrates mitjà, la plana d'Anatòlia i fins i tot al peu de les muntanyes Taure.

Bol de la cultura Hassuna

Segons l'Escola de Lió,[3] està dins del "període 6" de la història de Mesopotàmia, juntament amb la cultura Halaf.

Cronologia relativa

  • Vegeu aquesta plantilla
Cronologia del període neolític[4]
aC
11000 		Europa Egipte Síria
Llevant 		Anatòlia Khabur Jabal Sinjar
Assíria 		Tigris mitjà Baixa
Mesopotàmia 		Iran
(Khuzistan) 		Iran Indus/
Índia 		Xina
10000 Neolític preceràmic A
Gesher[5]
Mureybet
(10,500 aC) 		Ceràmica primerenca
(18.000 aC)[6]
9000 Jericó
Tell Abu Hureyra
(Agricultura)[7]
8000 Neolític preceràmic B
Jericó
Tell Aswad 		Göbekli Tepe
Çayönü
Aşıklı Höyük
Karahan Tepe 		Neolític inicial
(Ceràmica)
Nanzhuangtou
(8500–8000 aC)
7000 Egipte neolític
Nabta Playa
(7500 aC) 		Çatalhöyük
(7500–5500 aC)
Hacilar
(7000 ac) 		Tell Sabi Abyad
Bouqras 		Jarmo Ganj Dareh
Chia Jani
Ali Kosh 		Mehrgarh I[5]
6500 Europa neolítica
Franchthi
Sesklo
(Agricultura)[8] 		Neolític preceràmic C
('Ain Ghazal) 		Neolític ceràmic

Tell Sabi Abyad
Bouqras

Neolític ceràmic

Jarmo

Chogha Bonut Teppe Zagheh Neolític ceràmic

Peiligang
(7000–5000 aC)

6000 Neolític ceràmic

Sesklo
Dímini

Neolític ceràmic

Cultura Jarmukiana
(Sha'ar HaGolan)

Neolític ceràmic

Obeid 0
(Tell el-'Oueili)

Neolític ceràmic

Chogha Mish

Neolític ceràmic

Sang-i Chakmak

Neolític ceràmic

Lahuradewa


Mehrgarh II






Mehrgarh III

5600 Faium A
Amuq A
Halaf






Halaf-Obeid 		Umm Dabaghiya Samarra
(6000–4800 aC) 		Tepe Muhammad Djafar Tepe Sialk
5200 Ceràmica de bandes
(5500–4500 aC)
Amuq B 		Neolític ceràmic

Hacilar

Mersin
24–22
Hassuna
Obeid 1
(Eridu 19–15)

Obeid 2
(Hajji Mohammed)
(Eridu 14–12)
Susiana A 		Yarim Tepe
Hajji Firuz Tepe
4800 Neolític ceràmic

Merimde
(Agricultura)[9]


Amuq C 		Hacilar
Mersin
22–20 		Hassuna tardà

Gawra 20
Tepe Sabz 		Kul Tepe Jolfa
4500
Amuq D 		Gian Hasan
Mersin
19–17 		Obeid 3 Obeid 3
(Gawra)
19–18 		Obeid 3 Khazineh]
Susiana B

3800 		Badariana
Naqada 		Obeid 4

Referències

  1. ↑ Margueron, Jean-Claude. «La inicis del Neolític a Mesopotàmia». A: Els mesopotàmics. Fuenlabrada: Càtedra, 2002. ISBN 84-376-1477-5. 
  2. ↑ Asimov, Isaac. «Els sumeris - Les grans invencions». A: El Pròxim Orient. Madrid: Aliança Editorial, 1986. ISBN 978-84-206-3745-7. 
  3. ↑ Prehistorie du Levant, Coll, int, du CNRS, 1980.
  4. ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  6. ↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  7. ↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  8. ↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  9. ↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Història
Prehistòria
Història
Principals ciutats
Societat i política
Religió
Cultura
Llengües
Arqueologia
Vegeu també