Consistoris de Pius VII

El Papa Pius VII

Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Pius VII, amb la indicació de tots els cardenals creats (99 nous cardenals en 19 consistoris). Els nomes estan posats en orde de creació.

11 d'agost de 1800 (I)

  • Diego Innico Caracciolo de Martina, clergue de la Cambra Apostòlica; creat cardenal prevere de Sant'Agostino i mort el 24 de gener de 1820;
  • Ercole Consalvi, Secretari d'Estat; creat cardenal diaca de Sant'Agata de' Goti i mort el 24 de gener de 1824;

20 d'octubre de 1800 (II)

23 de febrer de 1801 (III)

Onze cardenals reservats in pectore:

9 d'agost de 1802 (IV)

A més de la publicació de dos cardenals reservats in pectore al consistori del 1801, es van crear:

17 de gener de 1803 (V)

A més de la publicació de tres noms de cardenals reservats in pectore al consistori del 1801, es van crear:

16 de maig de 1803 (VI)

  • Miguel Carlos José de Noronha e Abranches, arxidiaca de la catedral de Lisboa; cardenal prevere; mort el 6 de setembre de 1803, mai no va ser cridat a Roma per rebre el títol;

Un cardenal riservato "in pectore":

  • Luigi Gazzoli, uditore generale presso la Cambra Apostòlica; creat cardenal diaca de Sant’Adriano al Foro (pubblicato al consistori dell'11 de juliol de 1803); mort el 23 de juny de 1809.

11 de juliol de 1803 (VII)

A més de la publicació del cardenal Luigi Gazzoli, es van crear:

26 de març de 1804 (VIII)

24 d'agost de 1807 (IX)

Un cardenal nominato in pectore:

  • Francesco Guidobono Cavalchini, governador de Roma i vice-camarlenc de la Santa Església Romana; creat cardenal diaca de Santa Maria in Aquiro (publicat el 6 d'abril de 1818) mort el 5 de desembre de 1828.

8 de març de 1816 (X)

Deu cardenals reservats "in pectore":

  • Camillo de Simeoni, bisbe de Nepi i Sutri; creat cardenal prevere de San Giovanni a Porta Latina (publicat el 22 de juliol de 1816) mort el 31 de desembre de 1817;
  • Giovanni Battista Quarantotti, secretari de la S.C. de Propaganda Fide; creat cardenal prevere de Santa Maria in Ara Coeli (publicat el 22 de juliol de 1816) mort el 15 de setembre de 1820;
  • Giorgio Doria Pamphilj Landi, secretari de la S.C. dels Ritus; creat cardenal prevere de Santa Maria in Via (publicat el 22 de juliol de 1816) mort el 16 de novembre de 1837;
  • Luigi Ercolani della Rocca, tresorer general de la Cambra Apostòlica; creat cardenal diaca de San Marco (publicat el 22 de juliol de 1816); mort el 10 de desembre de 1825;
  • Stanislao Sanseverino, pro-governador de Roma; creat cardenal diaca de Santa Maria in Portico Campitelli (publicat el 22 de juliol de 1816) mort l'11 de maig de 1826;
  • Pedro Benito Antonio Quevedo y Quintano, bisbe d'Ourense; creat cardenal prevere (publicat el 23 de setembre de 1816) mort el 28 de març de 1818, mai no va ser cridat a Roma per rebre el títol;
  • Francesco Cesarei Leoni, degà de la Sacra Rota Romana; creat cardenal prevere de Santa Maria del Popolo (publicat el 28 de juliol de 1817); mort el 25 de juliol de 1830;
  • Antonio Lante Montefeltro Della Rovere, clergue de la Cambra Apostòlica; creat cardenal prevere de Santi Quirico i Giulitta (publicat el 28 de juliol de 1817); mort el 23 d'octubre de 1817;
  • Lorenzo Prospero Bottini, secretari de la S.C. della Consulta; creat cardenal diaca de Sant’Adriano al Foro (publicat l'1 d'octubre de 1817) mort l'11 d'agost de 1818;
  • Fabrizio Sceberras Testaferrata, arquebisbe titular de Berito, nunci apostòlic a Suïssa, secretari de la S.C. dels Bisbes i dels Regulars; creat cardenal prevere de Santa Pudenziana (publicat el 6 d'abril de 1818) mort el 3 d'agost de 1843.

23 de setembre de 1816 (XI)

A més de la publicació del cardenal Pedro Benito Antonio Quevedo y Quintano, es van crear:

28 de juliol de 1817 (XII)

A més de la publicació dels cardenals Francesco Cesarei Leoni i Antonio Lante Montefeltro Della Rovere, es van crear:

  • Alexandre-Angélique Talleyrand de Périgord, arquebisbe emèrit de Reims; creat cardenal prevere; mort el 20 d'octubre de 1821, mai no va ser cridat a Roma per rebre el títol
  • César-Guillaume de la Luzerne, bisbe emèrit de Langres; creat cardenal prevere; mort el 21 de juny de 1821, mai no va ser cridat a Roma per rebre el títol
  • Louis-François de Bausset-Roquefort, bisbe emèrit de Alès; creat cardenal prevere; mort el 21 de juny de 1824, mai no va ser cridat a Roma per rebre el títol

1 d'octubre de 1817 (XIII)

A més de la publicació del cardenal Lorenzo Prospero Bottini, fou creat el següent cardenal:

  • Agostino Rivarola, prefecte del Sacre Palau Apostòlic, governador de Castel Gandolfo; creat cardenal diaca de Sant’Agata de’ Goti i mort el 7 de novembre de 1842.

6 d'abril de 1818 (XIV)

A més de la publicació del cardenal Francesco Guidobono Cavalchini i Fabrizio Sceberras Testaferrata, fou creat el següent cardenal:

4 de juny de 1819 (XV)

27 de setembre de 1819 (XVI)

2 de desembre de 1822 (XVII)

10 de març de 1823 (XVIII)

Un cardenal riservato "in pectore":

  • Giacinto Placido Zurla, O.S.B.Cam., abat general del seu Orde; creat cardenal prevere de Santa Croce in Gerusalemme (publicat el 16 de maig de 1823) mort el 29 d'octubre de 1834.

16 de maig de 1823 (XIX)

A més de la publicació del cardenal Giacinto Placido Zurla, fou creat el següent cardenal:

Fonts

  • Catholic-Hierarchy: Bisbes i diòcesis, actuals i passats (anglès)
  • Llista del Diccionari Biogràfic dels Cardenals de la Santa Església Romana Arxivat 2012-08-20 a Wayback Machine. (anglès)

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
segle xi
Nicolau II • Alexandre II • Gregori VII • Víctor III • Urbà II
segle xii
Pasqual II • Gelasi II • Calixt II • Honori II • Innocenci II • Celestí II • Luci II • Eugeni III • Anastasi IV • Adrià IV • Alexandre III • Luci III • Urbà III • Climent III • Celestí III
segle xiii
Innocenci III • Honori III • Gregori IX • Innocenci IV • Alexandre IV • Urbà IV • Gregori X • Nicolau III • Martí IV • Honori IV • Nicolau IV • Celestí V • Bonifaci VIII
segle XIV
Benet XI • Climent V • Joan XXII • Benet XII • Climent VI • Innocenci VI • Urbà V • Gregori XI • Urbà VI • Bonifaci IX
segle XV
Innocenci VII • Gregori XII • Martí V • Eugeni IV • Nicolau V • Calixt III • Pius II • Pau II • Sixt IV • Innocenci VIII • Alexandre VI
segle XVI
Juli II • Lleó X • Adrià VI • Climent VII • Pau III • Juli III • Pau IV • Pius IV • Pius V • Gregori XIII • Sixt V • Gregori XIV • Innocenci IX • Climent VIII
segle XVII
Pau V • Gregori XV • Urbà VIII • Innocenci X • Alexandre VII • Climent IX • Climent X • Innocenci XI • Alexandre VIII • Innocenci XII
segle xviii
Climent XI • Innocenci XIII • Benet XIII • Climent XII • Benet XIV • Climent XIII • Climent XIV • Pius VI
segle XIX
Pius VII • Lleó XII • Pius VIII • Gregori XVI • Pius IX • Lleó XIII
segle XX
Pius X • Benet XV • Pius XI • Pius XII • Joan XXIII • Pau VI • Joan Pau II
segle xxi
Cardenal • Cardenal in pectore • Col·legi cardenalici • Títol cardenalici