Condrodita
 Condrodita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Mg₅(SiO₄)₂F₂ |
| Epònim | gra  |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.04 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Sistema cristal·lí monoclínic, prismàtic |
| Hàbit cristal·lí | Massiu de grans rodons-aplanats |
| Color | Groc, blanc-vermellós, blanc-marró, taronja |
| Tenacitat | Trencadís |
| Duresa | 6 - 6,5 (Mohs) |
| Lluïssor | Vitri, resinós |
| Color de la ratlla | Gris-blanca, groga |
| Densitat | 3,18 |
| Pleocroisme | dèbil |
| Fluorescència | Taronja sota llum UV |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Chn |
La condrodita, també anomenada brocchita o prolectita, és un mineral de la classe dels nesosilicats, del "grup de l'humita". Descoberta l'any 1817, va ser nomenada així del grec condros ("grans"), en al·lusió al seu hàbit d'aparèixer en grans aïllats.
Característiques químiques
És un nesosilicat de magnesi amb fluor, que tradicionalment apareix en les guies també amb ferro en la seva fórmula però que l'Associació Mineralògica Internacional considera que és una impuresa que té amb certa freqüència. Altres impureses no tan freqüents però que també pot presentar donant-li diferents tonalitat de color són: titani, alumini i manganès.
Formació i jaciments
És relativament freqüent trobar-ho en les roques metamòrfiques de contacte, formades a partir de roques carbonats en les quals el fluor ha estat introduït per metasomatisme. Pot formar-se per una hidratació de l'olivina. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les pedreres de Gualba (Vallès Oriental),[1] a les mines de Costabona (Prats de Molló i la Presta, Vallespir)[2] i a Toès i Entrevalls (Conflent).[3]
Referències
- ↑ Palacios Pérez, Laura. Minerals i roques dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 2003, p. 286. ISBN 978-84-7306-875-8 [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Michel Dubru «Pétrologie et géochimie du marbre à brucite et des borates associés au gisement de tungstène de Costabonne, (Pyrénées orientales, France)». HAL theses, 1986 [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Christian Berbain, Georges Favreau, Jacques Aymar. Mines et minéraux des Pyrénées-Orientales et des Corbières. Association française de microminéralogie, 2005. ISBN 9782952660105 [Consulta: 13 gener 2024].
Enllaços externs
- Condrodita, mindat.org.
- Condrodita, webmineral.com.
- Manual de condrodita, Mineral Data Publishing.
