Cementiri de Sants
 |
 | |
| 41° 22′ N, 2° 07′ E / 41.37°N,2.11°E / 41.37; 2.11 | |
El Cementiri de Sants és un cementiri protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Descripció
El conjunt del recinte ocupa uns 8.000 m2 distribuïts en tres espais fonamentals: un de central, fonamentalment per a panteons i per a la capella, i dos de laterals amb majoria de nínxols.[1][2]
L'estil del conjunt és variat però hi ha especialment obres eclèctiques i historicistes.[1]
Cal remarcar unes escultures de Pau Gargallo[2] per encàrrec del pintor Marià Pidelaserra.[3] Del 1910-1911 és la làpida funerària de la família Pidelaserra, amb l'obra Angel resant (nínxol 90), acompanyada el 1918 per l'estàtua tombal de Teresa Brias (la mare de Marià Pidelaserra), que es troba en una altra tomba (nínxol 36).[3]
El materials són molt variats: abunden la pedra artificial, el maó arrebossat i la rajola vidriada.[1]
La porta d'accés al recinte és rectangular, flanquejada per dobles pilastres sobre pedestals i amb el capitell llis que aguanten una llinda amb la inscripció "Cementerio de Sans" i un frontó triangular.[1]
Història
El 1852, en compliment de les normes establertes "per raons d'higiene" i que prohibien que els cementiris estiguessin dins les ciutats, es traslladà el que hi havia al costat de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, al lloc on, quinze anys més tard, i després de l'exhumació dels darrers enterraments, es va obrir l'actual carrer de l'Església, a l'indret anomenat "terra d'escudelles" o "la cova", i que distava "...1.500 m. del nucli urbà".[1]
Tot i que els enterraments varen començar l'any 1852, les construccions no es van donar per finalitzades fins al 1878[1] o 1880.[4] El projecte del cementiri va ser de l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia.[4]
El ràpid creixement de la població a la zona de Pubilla Cases i Collblanc, va fer que el cementiri es veiés envoltat de cases ben aviat i també que fos totalment incapaç de cobrir les necessitats, raó per la qual, va caldre cercar-ne un altre que és el que funciona actualment.[1]
Enterrats coneguts
- Francesc Comas i Pagès "Perones" (1896-1923), dirigent obrer anarcosindicalista (Dep. 3, nínxol 4469)[5]
- Fèlix Vivet i Trabal (Torelló, 1911 – Esplugues de Llobregat, 1936), prevere salesià, mort com a màrtir en les persecucions de l'inici de la Guerra civil espanyola i venerat com a beat
- Guillermo Grases (Tarragona, 1899 - Barcelona, 1941), actor
- Marià Pidelaserra i Brias (Barcelona, 1877 - 1946), pintor (Dep. 1, tram 1, nínxol 800), amb làpida esculpida per Pau Gargallo
- Félix de Pomés (1893-1969), futbolista i actor (ossari)
- Assumpta González i Cubertorer (Borriana, Plana Baixa, 1917 - Barcelona, 2003), dramaturga en català (Dep. 1r, tram 3, nínxol 3.359)[6]
- Pere Balañá i Espinós, empresari de l'espectacle, i el seu fill Pere Balañà i Forts (1924-2018) (Dep. 1, tram 2, panteó 55)
- Joan Bosch i Palau (Valls, 1925 - Barcelona, 2015), director i guionista de cinema (Dep. 10, tomba 110)[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Cementiri de Sants». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 abril 2012].
- ↑ 2,0 2,1 Plànol i fulletó del cementiri Arxivat 2012-06-20 a Wayback Machine. al web de Cementiris de Barcelona
- ↑ 3,0 3,1 Itinerari Gargallo[Enllaç no actiu] al web de la Fundació Caixa de Catalunya
- ↑ 4,0 4,1 El cementiri de Sants Arxivat 2012-06-20 a Wayback Machine. a la pàgina de Cementiris de Barcelona, l'empresa que el gestiona.
- ↑ [enllaç sense format] https://www.artfunerari.cat/sants52[Enllaç no actiu]
- ↑ [1]
- ↑ [2]
