Camp de Deir al-Balah

Plantilla:Infotaula geografia políticaCamp de Deir al-Balah
مخيّم دير البلح
Localització
Map
 31° 25′ 33″ N, 34° 20′ 26″ E / 31.4258°N,34.3406°E / 31.4258; 34.3406
Camp de refugiats
Població humana
Població21.000 (2011) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície0,16
Organització política
GovernacióDeir al-Balah

El camp de Deir al-Balah (àrab: مخيّم دير البلح, muẖayyam Dayr al-Balaḥ) és un camp de refugiats palestí a la governació de Deir al-Balah al sud de la Franja de Gaza, situat a un quilòmetre al nord-oest del centre de] la ciutat de Deir al-Balah, de la qual en forma part en la pràctica. El campament consta d'edificis de formigó i compta amb vuit escoles, clavegueres i altres serveis municipals. D'acord amb el Oficina Central Palestina d'Estadístiques, el camp tenia 12.004 a meitat d'any 2006.[1] És el camp de refugiats més petit de la Franja de Gaza.[2] El camp de Deir al-Balah és construït sobre una superfície de 0.16 kilòmetres quadrats.[3] El març de 2005, la població registrada amb l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) era de 19,534 persones.[3]

Història

Originalment, el camp va albergar 9.000 refugiats en tendes de campanya i després les estructures de tova, que van ser reemplaçafrs per estructures de blocs de ciment en la dècada de 1960.[2] La població actual és d'aproximadament el doble de la població original de refugiats, la major part dels quals ara estan morts.

Els residents originals del camp, igual que amb la majoria dels altres refugiats palestins a la Franja de Gaza, procedien de pobles i ciutats del centre i sud del Mandat britànic de Palestina.[2]

Abans de l'aplicació de la Pla de retirada unilateral israeliana el 2005, el camp (i la ciutat de la qual forma part) estava envoltats pels assentaments israelians de Kfar Darom al nord i Gush Katif al sud i l'altament militaritzada intersecció Abul Holi que separava el nord de Gaza del sud es trobava a la terra de Deir al Balah.[2]

A finals de 1997 l'Autoritat Nacional Palestina va demolir diversos edificis al camp de Deir al-Balah per tal d'ampliar la carretera costanera entre la ciutat i la mar Mediterrània.[3] A moltes famílies se'ls va donar petites parcel·les de terra i algun tipus de compensació financera per tal de construir nous habitatges fora de l'assentament.[3]

No hi havia cap sistema de clavegueram al campament originals; el gestionat per l'UNRWA va construir un el 1998 amb l'ajuda financera del Japó. A l'assentament permanent hi ha vuit escoles gestionades per l'UNRWA, sis de primària i dos de preparatòria per a prop de 8.000 estudiants.[2] La majoria dels residents havien treballat com a obrers a Israel abans de l'inici de la Segona Intifada. Una minoria dels residents també han treballat com a treballadors agrícoles locals.[2]

Esdeveniments durant la segona Intifada

Al llarg de la Segona Intifada, el camp de Deir al-Balah era el lloc de diverses incursions militars israelianes:[4][5]

Al maig de 2001 el funeral d'Iman Hejjo, de quatre mesos d'edat, mort per la metralla durant un atac israelià sobre l'assentament de Khan Younis, es va dur a terme al camp de Deir al-Balah i amb la presència de centenars d'assistents. El seu pare Mohammed, un policia, va dir Reuters que La mort del meu nadó es mantindrà com un estigma a la cara d'Israel i la comunitat internacional.[6]

Segons el Palestinian Human Rights Monitoring Group, el 13 de febrer de 2002 Shadi Mustafah El-Hassanat, policia palestí i resident del camp, va morir al costat de dos altres policies després que cinc tancs israelians van aplanar la part oriental de Deir al-Balah i va disparar-hi bombes de fragmentació mentre ells buscaven refugi en una petita habitació prop del seu lloc.[7]

Els residents del camp de Deir al Balah també han participat en els intents d'atacs contra els assentaments israelians. El 22 de novembre de 2003, Muhammad Suleiman Khalil Sarsur, resident del camp de 24 anys, va morir a mans de les forces de seguretat israelianes en intentar infiltrar-se a l'assentament Netzarim.[8] El 6 d'octubre de 2004 'Ali Khaled 'Ali al-Jaru, de 17 anys i Iyad Fa'iz Yusef Abu al-'Ata, de 21 anys, ambdós del camp de Deir al-Balah, van morir a mans de les forces de seguretat israelianes en intentar atacar l'assentament de Kfar Darom.[8]

Referències

  1. ↑ Projected Mid -Year Population for Deir al Balah Governorate by Locality 2004- 2006 Arxivat May 19, 2011, a Wayback Machine. Palestinian Central Bureau of Statistics
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Mariam Shahin. Palestine: A Guide. Interlink Books, 2005, p. 421–423. ISBN 1-56656-557-X. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Deir al-Balah camp». UNRWA, 31-03-2005. Arxivat de l'original el 2007-04-02. [Consulta: 20 maig 2007].
  4. ↑ «The Palestinians challenge Israel's attempts to break into Deir al-Balah and al-Khalil». ArabicNews.com, 25-08-2001. Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 20 maig 2007].
  5. ↑ «US calls on Israel to withdraw». BBC News Online, 28-08-2001. [Consulta: 5 agost 2007].
  6. ↑ Reuters. «Mideast Deaths Continue». One News, 08-05-2001. [Consulta: 20 maig 2007].
  7. ↑ «Còpia arxivada». Palestinian Human Rights Monitoring Group, 29-09-2002. Arxivat de l'original el 2007-05-31. [Consulta: 12 març 2017].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Casualties List». Btselem. [Consulta: 20 maig 2007].

Enllaços externs

  • Welcome To Dayr al-Balah R.C.
  • Gaza Refugee Camp Profiles, UNWRA, 31 March 2006.
  • Profile of Deir el-Balah camp by UNRWA
  • Deir El-Balah, articles from UNWRA
  • Map of Deir al-Balah governorate showing camp's location Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.


  • Vegeu aquesta plantilla
Localització i població dels Camps de refugiats palestins en 2015[1]
Palestina Franja de Gaza
518,000 refugiats UNRWA		Palestina Cisjordània
188,150 refugiats UNRWA		 Síria
319,958 refugiats UNRWA		Líban Líban
188,850 refugiats UNRWA		Jordània Jordània
355,500 refugiats UNRWA
Al-Shati (Beach camp)87,000
Bureij 34,000
Deir al-Balah 21,000
Jabalia 110,000
Khan Yunis 72,000
Maghazi 24,000
Nuseirat 66,000
Rafah 104,000
Camp Canadà tancat
Aqabat Jaber6,400
Ein as-Sultan 1,900
Far'a 7,600
Fawwar 8,000
Jalazone 11,000
Kalandia 11,000
Am'ari 10,500
Deir 'Ammar 2,400
Dheisheh 13,000
Aida 4,700
Al-Arroub 10,400
Askar 15,900
Balata 23,600
'Azza (Beit Jibrin) 1,000
Ein Beit al-Ma' (Camp No. 1) 6,750
Camp de Tulkarem 18,000
Nur Shams 9,000
Camp de Jenin 16,000
Camp de Shuafat 11,000
Silwad
Sbeineh22,600
Khan Eshieh 20,000
Neirab 20,500
Homs 22,000
Camp de Jaramana 18,658
Camp de Daraa 10,000
Camp de Hama 8,000
Khan Dannun 10,000
Qabr Essit 23,700
Camps no oficials
Ein Al-Tal 6,000
Latakia Camp 10,000
Yarmouk 148,500
Bourj el-Barajneh17,945
Ain al-Hilweh 54,116
El Buss 11,254
Nahr al-Bared 5,857
Shatila 9,842
Wavel 8,806
Mar Elias 662
Mieh Mieh 5,250
Beddawi 16,500
Burj el-Shemali 22,789
Dbayeh camp 4,351
Rashidieh 31,478
Camp de Zarqa20,000
Jabal el-Hussein 29,000
Nou camp d'Amman (Wihdat) 51,500
Souf 20,000
Baqa'a 104,000
Husn (Camp del Màrtir Azmi el-Mufti) 22,000
Irbid camp 25,000
Jerash camp 24,000
Marka 53,000
Talbieh 8,000
Referències
  1. ↑ «Camp Profiles». United Nations Relief and Works Agency for Palestine Refugees in the Near East. [Consulta: 2 juliol 2015].