Calderita

Calderita
Cristalls de hexoctaèdrics de calderita de color marró obscur vermellós en una matriu originària de Litzdalen, Sunndal, Noruega. Amplada aproximada = 2 cm
Fórmula química	Mn2+₃Fe3+₂(SiO₄)₃
Epònim	James Calder (en)
Any descobriment	1952
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AD.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AD.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A.08
Dana	51.4.3a.6
Heys	14.18.34
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 11,81Å;
Grup espacial	grup d'espai Ia-3d
Color	de marró obscur vermellós a groc obscur, groc-marró
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	isotròpica
Impureses comunes	Al, Ca, Ti, Mg
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1909
Símbol	Cdr
Referències	[1][2][3]

La calderita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup estructural del granat. Rep el seu nom del pioner en geologia de l'Índia James Calder.

Característiques

La calderita és un nesosilicat. Segons l'Associació Mineralògica Internacional (IMA), la seva fórmula química és Mn²⁺₃Fe³⁺₂(SiO₄)₃, tot i que nombroses mostres descrites amb el nom de calderita contenen també quantitats importants de calci i alumini en substitució del manganès i el ferro, respectivament, (Mn²⁺,Ca)₃(Fe³⁺,Al)₂(SiO₄)₃.^[4][5] El seu color varia de marró obscur vermellós a groc obscur o groc-marró. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7.^[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calderita pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, goldmanita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.

Cristal·lografia

La calderita cristal·litza en el sistema isomètric, i el seu grup espacial és Ia3d. El seu paràmetre de cel·la és a = 11,84 Å, amb Z = 8, de manera que el seu volum és de 1660 Å³.^[4] La seva densitat d'aproximadament 4,08 g/cm³.

Els cations Mn²⁺ en coordinació [8] amb els anions O^2-, amb una longitud mitjana de l'enllaç Mn-O de 2,42 Å. El Mn del poliedre de coordinació es troba deformat, a mig camí entre el cub i l'antiprisma tetragonal. Els cations Fe³⁺, que ocupen l'element de rotació impròpia 3 estan en coordinació [6] octaèdrica amb els anions O^2-, amb una longitud d'enllaç Fe-O de 2 Å.

Els octaedres FeO₆ estan aïllats els uns dels altres en l'estructura de la calderita, de la mateixa manera que ho estan els tetraedres SiO₄. Aquests dos grups formen una xarxa tridimensional compartint tots els seus vèrtexs. Els grups MnO₈ es troben en els llocs antiprismàtics de la xarxa i comparteixen les seves vores amb els grups FeO₆ i SiO₄.

Formació i jaciments

La calderita ha estat trobada a Grenfell, Nova Gal·les del Sud, Austràlia; Labrador, Terranova i Labrador, Canadà; Layntonville, Comtat de Mendocino, Califòrnia, Estats Units; Balaghat, Madhya Pradesh i Hazaribagh, Jharkhand, Índia; Saint-Marcel i Valtournanche, Vall d'Aosta, Itàlia; Štrpce, Ferizaj, Kosovo; Otjozondjupa, Namíbia, Suceava i Maramureș, Romania; Namakwa, Cap Septentrional, Sud-àfrica; i Ausserferrera i vall Starlera, Grisons, Suïssa.

Referències