Byzantine du Louvre
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Dades i xifres | |
| Parts | 24 |
De historiæ byzantinæ scriptoribus, coneguda habitualment com a Byzantine du Louvre, és una col·lecció de fonts històriques de l'Imperi Romà d'Orient[nota 1] publicades sota la direcció de Philippe Labbe (autor de la introducció), a qui li havia encomanat la tasca Jean-Baptiste Colbert. Els principals autors que recull són Joan Zonaràs, Nicetes Coniata, Nicèfor Gregoràs i Calcòcondiles, que formen un corpus complet d'història des de Constantí I el Gran fins al segle xv.
Fou compilada en un clima especial a la cort francesa, en la qual el rei Lluís XIV, desitjós de consolidar la seva supremacia sobre la noblesa francesa, pretenia reivindicar-se com a legítim successor dels emperadors llatins de Constantinoble i, en última instància, dels emperadors romans segons la doctrina de la translatio imperii.[1] Montesquieu feu servir les fonts de la Byzantine du Louvre com a base per a la seva crítica mordaç de l'Imperi Romà d'Orient, que fou propagada per Voltaire i Edward Gibbon i influí sobre manera en la visió occidental de l'Imperi Romà d'Orient fins al segle xx.[2] La publicació de la Byzantine du Louvre el 1648 i de la Historia Byzantina de Du Cange el 1680 estengué l'ús del nom «Imperi Bizantí» entre els autors francesos, incloent-hi el mateix Montesquieu.[3]
Notes
- ↑ Conegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí.
Referències
- ↑ Kitromilidis, 2017, p. 667.
- ↑ Kitromilidis, 2017, p. 668.
- ↑ Rosser, 2011, p. 1.
Bibliografia
- Kitromilidis, P. M. «The Byzantine Legacy in Early Modern Political Thought». A: Kaldel·lis, A.; Sinióssoglu, N. The Cambridge Intellectual History of Byzantium (en anglès). Cambridge University Press, 2017, p. 653-668. ISBN 978-1-107-04181-3.
- Rosser, J. H. Historical Dictionary of Byzantium (en anglès). 2a edició. Scarecrow Press, 2012. ISBN 9780810875678.
