Bombshell
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Victor Fleming |
| Protagonistes | Jean Harlow Lee Tracy Frank Morgan Franchot Tone Pat O'Brien Una Merkel Ted Healy Mary Forbes Charles Aubrey Smith Isabel Jewell Mary Carr Greta Meyer Ivan Lebedeff Leonard Carey Louise Beavers Morgan Wallace Martha Sleeper Dennis O'Keefe Minerva Urecal Ethel Griffies Tom Kennedy Edward Gargan  |
| Director artístic | Merrill Pye |
| Producció | Hunt Stromberg i Irving Thalberg |
| Guió | John Lee Mahin i Jules Furthman a partir de l'obra de Caroline Francke i Mack Crane |
| Música | William Axt |
| Fotografia | Harold Rosson i Chester A. Lyons |
| Muntatge | Margaret Booth |
| Vestuari | Adrian |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1933 |
| Durada | 96 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Pressupost | 344.000 $ |
| Recaptació | 761.000 $ |
| Descripció | |
| Basat en | Bombshell (en)  |
| Gènere | Comèdia |
          | |
Bombshell és una pel·lícula estatunidenca de Victor Fleming, estrenada el 1933. Bombshell és una esbojarrada comèdia pre-codi. La història satiritza els anys com a estrella de Clara Bow: "Lola Burns" – Clara Bow, "E.J. Hanlon" – B.P. Schulberg, "Pops Burns" – Robert Bow, "Mac" – Daisy DeVoe, "Gifford Middleton" – Rex Bell.
Argument
Un científic acaba de descobrir un nou mètode de nanotecnologia, el possible desenvolupament de màquines perfectes que començaria a construir mitjançant robots de la mida d'una simple joguina.[1]
Repartiment
- Jean Harlow: Lola Burns
- Lee Tracy: E.J."Space"Hanlon
- Frank Morgan: Pops Burns
- Franchot Tone: Gifford Middleton
- Pat O'Brien: Jim Brogan
- Una Merkel: Mac
- Ted Healy: Junior Burns
- Ivan Lebedeff: Hugo, Marqués Di Pisa
- Isabel Jewell: Lily
- Louise Beavers: Loretta
- Leonard Carey: Winters
- Mary Forbes: Sra. Middleton
- C. Aubrey Smith: M. Wendell Middleton
- June Brewster: Alice Cole
Al voltant de la pel·lícula
Victor Fleming va ser el promès de Bow el 1926.[2]
L'èxit de la pel·lícula es deu a Jean Harlow en ser àmpliament coneguda com la "Blonde Bombshell".[3]
