Art Brut

Adolf Wölfli, 1910

El terme anglès outsider art (art marginal) va ser encunyat pel crític d'art Roger Cardinal el 1972, traslladant a l'anglès el concepte d'art brut concebut per l'artista francès Jean Dubuffet per a descriure l'art creat fora dels límits de la cultura oficial; l'interès de Dubuffet es dirigia especialment cap a les manifestacions artístiques portades a terme per pacients d'hospitals psiquiàtrics, però no només.[1]

Mentre que el terme de Dubuffet és bastant específic, el terme outsider art es feia extensiu als artistes autodidactes o naïfs, encara que mai hagueren estat internats en una institució psiquiàtrica, a més que l'art brut no té res a veure amb l'art naïf, ja que les obres naïfs estan creades per persones senzilles molt respectuoses amb l'art cultural i totalment influenciades per l'art clàssic.

L'artista marginal és, per tant, aquell que desenvolupa la seva tasca creativa sense contacte amb les institucions artístiques establertes, responent a una forta motivació intrínseca i fent ús freqüentment de materials i tècniques inèdits.

Una gran part de l'art marginal reflecteix estats mentals extrems, idiosincràsies particulars o elaborats mons de fantasia.

Des de l'any 2000, el Premi Europeu EUWARD, que guardona artistes mentalment discapacitats, proveeix aquest tipus d'art amb un fòrum internacional.

L'art brut és un terme encunyat el 1945 per Jean Dubuffet per referir-se a l'art creat per gents alienes al món artístic sense una formació acadèmica. Dubuffet començà a reunir una col·lecció d'aquesta classe d'obres i a divulgar-les per mitjà d'exposicions i de publicacions després de la Segona Guerra mundial per a llevar-li a les obres el rètol d'art de malalts mentals.

Dubuffet afirmava que tots duem un potencial creatiu que les normes socials actuals anul·len. Açò s'observa en les creacions de persones que es mantenen al marge de la societat, tals com: interns d'hospitals psiquiàtrics, autodidactes, solitaris, inadaptats o ancians. Des del 1945, Dubuffet arreplega aquestes obres, i funda el 1948 la Compagnie d'Art Brut al costat d'André Breton, Michel Tapié i d'altres. La col·lecció formada arriba a les 5.000 obres, que s'exposen per primera vegada el 1967 en el Musée des Arts Decoratifs de París, i s'instal·len definitivament el 1976 en el Château de Beaulieu de Lausana. La col·lecció està formada en la seua majoria per obres de malalts psiquiàtrics, generalment esquizofrènics; malgrat això, Dubuffet va rebutjar sempre la idea d'"art psiquiàtric" afirmant que "no existeix un art dels bojos". L'art brut constitueix un aspecte fonamental del primitivisme assumit (encara que es tracta d'una expressió molt revaluada en l'actualitat) al llarg de tot el segle XX per certs artistes que romanen al marge de la modernitat.

La majoria dels personatges associats a aquest tipus d'art són gent que tenen la necessitat de crear, moltes vegades compulsivament, però no els interessa exposar les seves obres, ni vendre-les. Simplement, creen sense parar, ja sigui pintant, brodant o creant escultures, perquè els surt de dins i, molt sovint, no poden parar.[2]

L'anomenat paisatgisme visionari és una manifestació molt característica de l'Art Brut.

El 2021 l’artista Oriol Malet i l'expert i galerista Christian Berst publiquen la novel·la gràfica Un monde d'Art Brut (original en francès; Un món d'Art Brut en català), on es fa un viatge per la història i per alguns personatges de l'Art Brut, com Henry Darger, Carlo Zinelli, Madge Gill, Adolf Wölfli, Jean Perdrizet, i Mary Tillman Smith, a través de les veus de Hans Prinzhorn, Jean Debuffet i Harald Szeeman.[3][4][5][6][7][2][8]

Artistes marginals famosos o reconeguts

Weltachse mit Haase, d'August Natterer, 1919

Pintors d'Art Brut

Referències

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.39. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 9 novembre 2014]. 
  2. 2,0 2,1 «Oriol Malet: "L'art brut posa al descobert els marges del sistema, la bogeria i vides molt dures"». Catalunya Ràdio - El Matí de Catalunya Ràdio, 22-11-2021. [Consulta: 2 gener 2022].
  3. «Un món d'art brut». Comanegra. Arxivat de l'original el 2 de gener 2022. [Consulta: 2 gener 2022].
  4. «‘Art brut’, entre la genialidad y la locura» (en castellà). La Vanguardia, 08-12-2021. [Consulta: 2 gener 2022].
  5. «Oriol Malet ens presenta l'edició del llibre "Un món d'art brut"». TV3 - Programa Més 324, 15-12-2022. [Consulta: 2 gener 2022].
  6. «"L'art brut" d'Oriol Malet arriba a París». Catalunya Ràdio - El Matí de Catalunya Ràdio, 15-10-2022. [Consulta: 2 gener 2022].
  7. «Oriol Malet: "El còmic a Catalunya comença a tenir el reconeixement que es mereix"». Catalunya Ràdio - La Tarda de Catalunya Ràdio, 13-12-2022. [Consulta: 2 gener 2022].
  8. Malet, Oriol. Un món d'art brut. Comanegra, novembre 2021. ISBN 978-84-18857-03-4.  Arxivat 2022-01-02 a Wayback Machine.

Bibliografia

  • Allen S. Weiss, Shattered Forms, Art Brut, Phantasms, Modernism, State University of New York, Albany, 1992.
  • Roger Cardinal, Outsider Art, London, 1972.
  • Roger Cardinal, Art Brut. In: Dictionary of Art, Vol. 2, London, 1996, p. 515-516.
  • Turhan Demirel, "Outsider Bilderwelten", Bettina Peters Verlag, 2006, ISBN 3-939691-44-5
  • Jean Dubuffet: L'Art brut préféré aux arts culturels [1949](=engl in: Art brut. Madness and Marginalia, special issue of Art & Text, No. 27, 1987, p. 31-33).
  • Hal Foster, Blinded Insight: On the Modernist Reception of the Art of The Mentally Ill. In: October, No. 97, Summer 2001, pp. 3-30.
  • Deborah Klochko and John Turner, eds., Create and Be Recognized: Photography on the Edge, San Francisco: Chronicle Books, 2004.
  • John M. MacGregor, The Discovery of the Art of the Insane. Princeton, Oxford, 1989.
  • John Maizels, Raw Creation art and beyond, Phaidon Press Limited, Londres, 1996.
  • Lucienne Peiry, Art brut: The Origins of Outsider Art, París: Flammarion, 2001.
  • Lyle Rexer, How to Look at Outsider Art, New York:Abrams, 2005.
  • Colin Rhodes, Outsider Art, spontaneous Alternatives, London, 2000.
  • Michel Thévoz, Art brut, New York, 1975.
  • Maurice Tuchman and Carol Eliel, eds. Parallel Visions. Modern Artists and Outsider Art. Exhb. cat. Los Angeles County Museum of Art, Los Angeles, 1992.
  • Oriol Malet i Christian Berst, Un monde d'Art Brut. Delacourt. França, 2021 (Un món d'Art Brut. Comanegra. Barcelona, 2021, ISBN 978-84-18857-03-4)
  • Self Taught Artists of the 20th Century: An American Anthology San Francisco: Chronicle Books, 1998.

Enllaços externs

Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet.
Cal una revisió per treure els enllaços excessius o inapropiats segons la norma d'estil, o bé per citar-los com a font.
  • Outsider Art World
  • Museu a Lagerhaus, St. Gallen, Suïssa
  • Outsider... desconstruint l'art des de fora
  • Collection de l'Art Brut Lausana
  • abcd
  • On Outsider Art and the Margins of the Mainstream
  • Vegeu aquesta plantilla
Història
Europa
Conceptes
tècnics
Gramàtica
Fotograma = lletra  · Pla = paraula  · Escena = frase  · Seqüència = paràgraf  · Narrativa
Formats
Longituds de pel·lícula
8 mm
35 mm
70 mm
35 mm × 3
  • Cinerama (1952)
  • Kinopanorama (1958)
  • Cinemiracle (1958)
Esteroscòpic
Estàndards de relació d'aspecte
Tècniques
  • Llum de fons
  • Cameo lighting
  • Fill light
  • High-key lighting
  • Key
  • Reflex en la lent
  • Low-key lighting
  • Stage lighting
  • Soft light
Mida de camp
  • Pla general
  • Pla sencer
  • Pla mitjà
  • Primer pla
  • Primer americà
  • Primer italià
Posició de la càmera
Angle de càmera
  • Inclinació de càmera
  • Pla picat
  • Vista aèria
  • Grua de gravació
  • Pla contrapicat
  • Worm's-eye view
  • Dutch angle
Moviment de càmera
Efectes de les lents
Altres tècniques
Gèneres
Pintura
Per tema
Per moviment
o període
Per audiència
Per format
o tècnica
Oficis del
cinema
industrial
Productor  · Director  · Ajudant de direcció  · Guionista  · Ajudant de producció  · Supervisor del guió  · Coordinador del guió : Director de localitzacions  · Director de repartiment  · Director artístic  · Escenògraf  · Il·lustrador  · Dissenyador de vestuari
Producció
Productor associat  · Director de producció  · Productor delegat  · Productor executiu  · Coordinador de producció  · Actor  · Cap de producció  · Doble  · Especialista  · Figurant  · Perruquer  · Director de diàleg  · Continuista
So i música
Director de so  · Mesclador de so  · Ajudant de so  · Tècnic de so  · Doblador  · Compositor  · Operador de so  · Tècnic elèctric
Festivals i
premis
Festivals de cinema
acreditats per la FIAPF
Competitius
Competitius especialitzats
No competitius
Documentals i curtmetratges
Premis de cinema
Àfrica
  • Ghana Movie Awards (Ghana)
  • Africa Movie Academy Awards (Nigèria)
  • South African Film and Television Awards (Sud-àfrica)
Àsia
Central
  • Didor International Film Festival (Tadjikistan)
Est
Sud
  • National Film Awards (Bangladesh)
  • National Film Awards (Índia)
  • Lux Style Awards, ARY Film Awards i Nigar Awards (Pakistan)
Sud-est
  • Myanmar Motion Picture Academy Awards (Myanmar)
  • Indonesian Film Festival i Indonesian Movie Awards (Indonèsia)
  • Malaysia Film Festival (Malàisia)
  • FAMAS Award, Gawad Urian i Luna Award (Filipines)
  • Thailand National Film Association Awards (Tailàndia)
  • Golden Lotus Awards i Golden Kite Prize (Vietnam)
Oest
Est
  • Premis Lleó txec (República txeca)
  • Polskie Nagrody Filmowe (Polònia)
  • Premis Nika (Rússia)
  • Premis Slnko v sieti (Eslovàquia)
Nord
Sud
  • Heart of Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina)
  • Premis del festival de cinema de Pula (Croàcia)
  • Premis de l'Acadèmia de Cinema Hel·lènic (Grècia)
  • David di Donatello i Nastro d'Argento (Itàlia)
  • Golden Camera 300 (Macedònia)
  • Premis Sophia (Portugal)
  • Premis Goya (Espanya)
  • Premis Gaudí (Catalunya)
Oest
Amèrica del Nord
Amèrica del Sud
  • Premio Sur (Argentina)
  • Grande Prêmio do Cinema Brasileiro (Brasil)
  • Círculo Precolombino de Oro (Colòmbia)
Oceania
  • AACTA Awards (Austràlia)
  • New Zealand film and television awards (Nova Zelanda)
Llista de directors de cinema · Categoria:Sales de cinema · Viquiprojecte:Cinema
  • Vegeu aquesta plantilla
Gèneres pictòrics
Gran gènere
Pintura d'història  · Pintura d'al·legoria
Retrat
Retrat individual  · Retrat de grup  · Autoretrat
Pintura de gènere
Pintura de vocació  · Pintura de tavernes
Paisatge
Natura morta  · Pintura de paisatge
Altres