Anatomia d'un assassinat

Anatomia d'un assassinat

Anatomy of a Murder
Fitxa
Direcció	Otto Preminger
Protagonistes	James Stewart Lee Remick Ben Gazzara Arthur O'Connell George C. Scott Eve Arden Duke Ellington Kathryn Grant Don Ross Jimmy Conlin John Qualen Ken Lynch Murray Hamilton Orson Bean
Producció	Otto Preminger
Dissenyador de producció	Howard Bristol
Guió	Wendell Mayes i John D. Voelker
Música	Duke Ellington
Fotografia	Sam Leavitt
Muntatge	Louis R. Loeffler
Productora	Columbia Pictures
Distribuïdor	Columbia Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1r juliol 1959
Durada	160 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color i en blanc i negre
Pressupost	2.000.000 $
Recaptació	8.000.000 $
Descripció
Basat en	Anatomy of a Murder (en)
Gènere	cinema de ficció criminal, drama, cinema judicial i pel·lícula basada en una obra literària
Lloc de la narració	Michigan
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor secundari (1960) Oscar al millor actor secundari (1960) Oscar al millor actor (1960) Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1960) Oscar al millor muntatge (1960) Oscar al millor guió adaptat (1960) Oscar a la millor pel·lícula (1960)
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades

Anatomia d'un assassinat (títol original en anglès Anatomy of a Murder) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Otto Preminger i estrenada l'any 1959.

Argument^[1]

A Thunder Bay és detingut, sota l'acusació d'assassinat, el tinent Manion (Ben Gazzara). A aquest se'l culpa d'haver assassinat fredament el violador de la seva dona. Laura (Lee Remick), la dona del tinent, aconsegueix que l'advocat Paul Biegler (James Stewart), que té molt prestigi dins dels ambients jurídics, accepti la defensa de l'acusat.

Comentaris

Una de les pel·lícules de judicis més aclamades de la història del cinema.

Va ser controvertida en el seu dia per fer ús manifest a la pantalla de paraules fins aleshores no escoltades com calces, violació i espermatogènesi, i continua sent una incisiva, amarga, forta i intel·ligent dissecció del sistema jurídic americà. La pel·lícula és sofisticada per la seva època, com per exemple el sorprenent disseny dels títols o la jazzística banda sonora de Duke Ellington.

Destaquen Stewart i Scott (tots dos nominats a l'Oscar) per la manera d'actuar tal com ho fan els advocats, com si fossin estrelles, assumint personalitats que exageren els seus éssers interiors i sospesant l'efecte que cada rauxa i cada objecció tenen en els pobres tipus d'estrada del jurat.

Repartiment

• James Stewart: Paul Biegler
• Arthur O'Connell: Parnell Emmett McCarthy
• Lee Remick: Laura Manion
• Ben Gazzara: Tinent Frederick Manion
• George C. Scott: Claude Dancer, assistent del fiscal
• Eve Arden: Maida Rutledge
• Kathryn Grant: Mary Pilant
• Brooks West: Mitch Lodwick, fiscal
• Joseph N. Welch: Jutge Weaver
• Murray Hamilton: Alphonse Paquette
• Orson Bean: Doctor Matthew Smith
• Russ Brown: George Lemon
• John Qualen: Xèrif Sulo
• Ken Lynch: Inspector James Durgo
• Don Ross: Duane Miller
• Jimmy Conlin: Clarence Madigan
• Duke Ellington: Pie Eye (no surt als crèdits)

Premis i nominacions

Premis

• 1959: Copa Volpi per la millor interpretació masculina per James Stewart
• 1959: Grammy al millor àlbum de banda sonora per pel·lícula o televisió per Duke Ellington

Nominacions

• 1959: Lleó d'Or
• 1960: Oscar a la millor pel·lícula per Otto Preminger ^[2]
• 1960: Oscar al millor actor per James Stewart^[2]
• 1960: Oscar al millor actor secundari per Arthur O'Connell^[2]
• 1960: Oscar al millor actor secundari per George C. Scott^[2]
• 1960: Oscar al millor guió adaptat per Wendell Mayes^[2]
• 1960: Oscar a la millor fotografia per Sam Leavitt^[2]
• 1960: Oscar al millor muntatge per Louis R. Loeffler^[2]
• 1960: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
• 1960: Globus d'Or al millor director per Otto Preminger
• 1960: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Lee Remick
• 1960: Globus d'Or al millor actor secundari per Joseph N. Welch
• 1960: BAFTA a la millor pel·lícula
• 1960: BAFTA al millor actor estranger per James Stewart
• 1960: BAFTA a la millor nova promesa per Joseph N. Welch

Referències