(7) Iris
(7) Iris | |
---|---|
Designació provisional | A847 PA |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus S[1] |
Descobert per | John Russell Hind[2] |
Data de descobriment | 13 agost 1847[1] , Observatori George Bishop[2] |
Epònim | Iris[3] |
Cos pare | Sol |
Època | 13 de setembre de 2023 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 2,93513 ua[2] |
Periàpside | 1,83834 ua (arg (ω): 145,44371)[2] |
Semieix major a | 2,38674 ua[1] |
Excentricitat e | 0,22977[2] |
Període orbital P | 1.346,81 d[1] |
Velocitat orbital mitjana | 19,03 km/s |
Anomalia mitjana M | 207,89846 °[2] |
Inclinació i | 5,527 ° 5,5187 °[1] |
Longitud del node ascendent Ω | 259,49838 °[2] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 199,83 km[1] |
Magnitud absoluta | 5,64[1] |
Massa | 17.900.000.000.000.000.000 kg[4] |
Densitat mitjana | 3,18 g/cm³[5] |
Periode de rotació | 7,139 h[1] |
Rotació sideral | 0,2975 d |
Gravetat superficial equatorial | 0,12 m/s² |
Velocitat d'escapament | 0,11 km/s |
Albedo | 0,277 (albedo geomètrica) 0,2766 (albedo geomètrica)[1] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000007 |
Sèrie | |
« (6) Hebe • (8) Flora » |
(7) Iris és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides. Té una superfície de color molt brillant i està compost probablement per una barreja de metalls de níquel-ferro i silicats de ferro i magnesi.
Va ser el setè asteroide descobert, el 13 d'agost de 1847 per John Russell Hind des de l'Observatori George Bishop de Londres. Fou el primer asteroide que descobrí.
El seu nom procedeix d'Iris, deessa grega de l'arc de Sant Martí.
Es va observar a Iris ocultant una estrella el 26 de maig de 1995 i posteriorment el 25 de juliol de 1997. D'ambdues observacions es va calcular un diàmetre d'uns 200 km.
Observacions del seu espectre visual suggereixen que per les seves propietats mineralògiques, Iris pot ser una font de meteorits condrites.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 16 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 23 gener 2024].
- ↑ Afirmat a: Dictionary of Minor Planet Names (sisena edició revisada i ampliada). Pàgina: 13. Editorial: Springer Science+Business Media. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
- ↑ URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/2006IAUJD..16E..67A. Arxiu de l'URL: https://www.webcitation.org/65OT6cxAX?url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2006IAUJD..16E..67A. Data d'arxivament: 12 febrer 2012.
- ↑ URL de la referència: http://www.springerlink.com/content/h747307j43863228/fulltext.pdf.
Enllaços externs
- Catàleg de Objectes Menors Catchall: 7 Iris Arxivat 2006-05-07 a Wayback Machine. (en anglès)
- Supplemental IRAS Minor Planet Survey Arxivat 2006-06-23 a Wayback Machine.(anglès)
- E. V. Pitjeva, Estimations of Masses of the Largest Asteroids and the Main Asteroid Belt From Ranging to Planets, Mars Orbiters And Landers Solar System Resarch, Vol. 39 pp. 176 (2005). (anglès)
- M. Hoffmann & E. H. Geyer Spots on 4-VESTA and 7-IRIS - Large Areas or Little Patches, Astronomy & Astrophysics Supplement, Vol. 101, p. 621 (1993). (anglès)
- Y. Ueda et al Surface Material Analysis of the S-type Asteroids: Removing the Space Weathering Effect from Reflectance Spectrum, 34th Annual Lunar and Planetary Science Conference, March 17-21, 2003, League City, Texas, abstract no.2078 (2003). (anglès)
- F. Migliorini et al (7) Iris: a possible source of ordinary chondrites?, Astronomy & Astrophysics, Vol. 321, p. 652 (1997). (anglès)
Viccionari